capçalera campanha

Actualitats

L’ÒNU es a bastir lo primièr Tractat Internacional del Comèrci d’Armas

An començat aquesta setmana a Nòva York las negociacions per bastir un tractat que regule lo comèrci de las armas

| Control Arms

A començat aquesta setmana a Nòva York la conferéncia diplomatica pel primièr Tractat Internacional de Comèrci d’Armas. A las negociacions i son presents los 193 estats membres de l’ÒNU, de nombrosas organizacions de la societat civila, amassadas dins la campanha Contrarotlar las Armas, e tanben de centres de recèrca e d’accion per la patz.


L’iniciativa d’elaborar un tractat per la regulacion de las importacions, exportacions e autres transferiments d’armas foguèt lançada per un grop de premiats amb lo Nobel de la Patz dins los ans 90 del sègle passat. En 2009, l’Assemblada Generala de l’ÒNU establiguèt un calendièr de negociacions e fixèt una conferéncia internacionala per la siá signatura, que se celèbra aqueste mes de julhet.
 
La tòca es establir de nòrmas mondialas per un comèrci responsable de las armas. Lo tractat enebirà pas cap de tipe d’arma, mas ne regularà los sieus transferiments per fin d’evitar, dins lo païses que las pòscan emplegar, qu’arriben per la repression intèrna o per d’agressions contra d’autres estats. Aital, deu contribuir a promòure la patz e la seguretat internacionalas, lo desvolopament sòcioeconomic e lo respècte dels dreches umans.
 
Serà un tractat qu’englobarà totas las armas convencionalas: las pichonas e leugièras, responsablas de la màger part de la violéncia armada que se produsís cada jorn dins lo mond; e las pesantas, coma los avions o los tancs, que mòvon fòrça sòus e que son las que pren en compte l’annuari de l’Institut Internacional per la Recèrca de la Patz d’Estocòlme (SIPRI) per elaborar las listas de principals productors, exportaires e importaires d’armas.
 
Se prevei que las negociacions seràn complicadas, pr’amor que lo sistèma de las Nacions Unidas permet als estats mai sceptics d’emplegar de recorses burocratics per alentir lo procès. Aital, la delegacion d’Egipte demandèt a la primièra session l’estatut d’estat per Palestina, çò qu’impliquèt lo refús d’Israèl, dels Estats Units e de Canadà, en retardant aital l’inici dels debats per trobar una solucion de consens sus aquel ponch.




Xavier Alcalde

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article