Iraq, totòm o sap, correspond en bona part a l’antica Mesopotamia, territòri de la civilizacion assiriana. I cap doncas un important patrimòni arqueologic, en perilh, que ja l’invasion del país per la coalicion dirigida pels Estats Units, en 2003, aviá començat de lo menaçar, amb lo saquejament e lo trafec d’objèctes d’art.

Après la difusion del vidèo, la setmana passada, que mostrava l’anientament d’estatuas del musèu de Mossol —fòrça, totun, èran sonque de còpias de gip—, l’organizacion jihadista Estat Islamic, que contraròtla una partida de l’espaci iraquian, es a destruire amb de buldozèrs las estatuas e los tombèls assirians. Segon una interpretacion minoritària e mai entre los islamistas, aqueles vestigis arqueologics afavoririán l’idolatria, çò dison las gents de l’Estat Islamic. Nimrud foguèt fondat al sègle XIII abans lo Crist e quatre sègles puèi venguèt capitala de l’Empèri abans la casuda d’Assiria en 610 abans lo Crist. Las rèstas de la ciutat de Nimrud, las descobriguèt en 1820 l’arqueològ anglés Claudius James Rich.

Tanben puèja un chepic a l’entorn de l’anciana ciutat d’Hatra ont cabon de temples ellenistics.