Actualitats
A començat en Curdistan la Marcha Mondiala de las Femnas
La Marcha Mondiala de las Femnas (MMF), que s’acabarà en octòbre en Portugal, se debana cada an dempuèi 2000 per la libertat de las femnas e dels pòbles
Dimenge passat partiguèt del Curdistan del Nòrd la quatrena Marcha Mondiala de las Femnas (MMF), que dins los primièrs actes s’es consagrada a la lucha feminista de las femnas curdas. La vila causida per començar la Marcha d’ongan es Nisêbîn, una localitat plaçada dins l’estat turc e que tòca la frontièra amb l’estat sirian, plan près de Cizîrê, la vila mai poblada del Curdistan Occidental. Lo Congrès de las Femnas Liuras (KJA segon sa sigla en curd), comencèt la jornada mentre que Sara Kaya, consolessa de Nisêbîn, declarèt: “las femnas del Mond entièr saludaràn la Revolucion de Rojava”. “Las femnas vòlon pas pus de frontièras perque significan guèrra, mòrt e chaples”, çò apondèt.
La caravana europèa percorrerà divèrses païses abans d'arribar dins la zòna occidentala del continent. La Marcha, que se debana cada an dempuèi l’an 2000, es previst que passe per Occitània abans de se conclure en Portugal lo 17 d’octòbre. L’accion se debana pendent un long periòde de temps e comença lo Jorn Internacional de la femna (consagrat a las revendicacions dels dreches de las femnas), e s’acaba lo Jorn Internacional per l’Eradicacion de la Pauretat. I aurà d’autras manifestacions per lo Mond, dont un recampament mondial lo 24 d’abril en memòria de las 1129 victimas de l’escrancament d’una bastissa près de Dhaka, en Bangladèsh. La majoritat de las mòrtas èran de femnas que trabalhavan a la confeccion de vestits.
De ligams amb las nacions sens estat
Dempuèi sas originas, l’MMF a agut un fòrt ligam amb las nacions sens estat e amb los dreches dels pòbles, segon çò que rapòrta Nationalia. La primièra edicion, l'an 2000, nasquèt en seguissent l'exemple d'una marcha feminista en Quebèc, de 1995, que reclamèt de melhoraments economics e socials per las femnas quebequesas. La caravana de 2000 comencèt amb lo sosten de cinc milions de signaturas per tot lo Mond que demandavan la fin de la pauretat e de la violéncia contra totas las femnas.
Long del temps las revendicacions de l’MMF se son actualizadas. I a de revendicacions globalas e d’autras d’aspècte pus estatal. Demièg las tòcas globalas, l’MMF cèrca de “promòure l’egalitat e la justícia entre las femnas e los òmes, entre las quitas femnas e entre totes los pòbles”. Ongan, e mai, la Marcha considèra la situacion de las femnas saharauís e lo drech a l’autodeterminacion del Sahara Occidental.
La caravana europèa percorrerà divèrses païses abans d'arribar dins la zòna occidentala del continent. La Marcha, que se debana cada an dempuèi l’an 2000, es previst que passe per Occitània abans de se conclure en Portugal lo 17 d’octòbre. L’accion se debana pendent un long periòde de temps e comença lo Jorn Internacional de la femna (consagrat a las revendicacions dels dreches de las femnas), e s’acaba lo Jorn Internacional per l’Eradicacion de la Pauretat. I aurà d’autras manifestacions per lo Mond, dont un recampament mondial lo 24 d’abril en memòria de las 1129 victimas de l’escrancament d’una bastissa près de Dhaka, en Bangladèsh. La majoritat de las mòrtas èran de femnas que trabalhavan a la confeccion de vestits.
De ligams amb las nacions sens estat
Dempuèi sas originas, l’MMF a agut un fòrt ligam amb las nacions sens estat e amb los dreches dels pòbles, segon çò que rapòrta Nationalia. La primièra edicion, l'an 2000, nasquèt en seguissent l'exemple d'una marcha feminista en Quebèc, de 1995, que reclamèt de melhoraments economics e socials per las femnas quebequesas. La caravana de 2000 comencèt amb lo sosten de cinc milions de signaturas per tot lo Mond que demandavan la fin de la pauretat e de la violéncia contra totas las femnas.
Long del temps las revendicacions de l’MMF se son actualizadas. I a de revendicacions globalas e d’autras d’aspècte pus estatal. Demièg las tòcas globalas, l’MMF cèrca de “promòure l’egalitat e la justícia entre las femnas e los òmes, entre las quitas femnas e entre totes los pòbles”. Ongan, e mai, la Marcha considèra la situacion de las femnas saharauís e lo drech a l’autodeterminacion del Sahara Occidental.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Se lor cal travèrsar Turquia, mèfi amb l'Erdogàn! Qu'es pas cap de remèdi contra los mals de cap!
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari