Actualitats
“Demandam la mesa en libertat immediata d’Otegi, un òme que se risquèt per la patz e la democracia”
24 caps mondials an signat una declaracion que soslinha lo ròtle clau del lidèr basco empresonat per metre fin a la violéncia al Bascoat. Lo tèxt reclama a l’estat espanhòl de n’acabar amb la dispersion dels presonièrs. Demièg los signataris i a d’èx-presidents e de Prèmis Nobel.
24 caps mondials presentèron dimars passat al Parlament Europèu una declaracion que i demandan a l’estat espanhòl la mesa en libertat d’Arnaldo Otegi, lo cap empresonat del movement Sortu, e lo retorn dels presonièrs al Bascoat. L’acte se faguèt cinc ans après qu’una còla internacionala de mediators e de politicians, coordenada per l’avocat sud-african Brian Currin, elogièsse l’escomesa de l’esquèrra independentista basca per la patz e que demandèsse una alta al fuòc a ÈTA e mai un cambiament d’orientacion al govèrn espanhòl.
La declaracion, legida pel cantaire basco Fermin Muguruza, es signada per d’èx-presidents de govèrn, de caps politics e religioses, de filosòfs, de jornalistas e d’activistas pròdreches umans de pertot dins lo Mond (vejatz la lista a la fin de l’article).
Lo tèxt soslinha qu’Otegi es estat una figura clau per que lo movement independentista basco abandone l’usatge de la violéncia. “Malastrosament, lo govèrn espanhòl respondèt als esfòrces d’Otegi en lo detenent en octòbre de 2009” e “lo condemnèt a sièis ans e mièg de preson per apertenença al partit politic Batasuna, qu’èra estat enebit pel govèrn espanhòl”, çò ditz la declaracion. Lo tèxt soslinha que dempuèi, e malgrat “la fin de l’activitat armada d’ÈTA”, “i a pas encara cap de responsa positiva de la part de l’estat espanhòl”.
Los signataris critican qu’Otegi e “d’autres 500 presonièrs bascos restacats al conflicte” sián empresonats “luènh de lors familhas e amics”, una realitat qu’”entraïna una punicion aponduda” a las familhas dels presonièrs.
Per totas aquelas rasons, la declaracion demanda “la mesa en libertat immediata d’Arnaldo Otegi, un òme que se risquèt per la patz e la democracia e que, infatigable, ne convenquèt fòrça autres de creire en lo poder de la paraula coma biais de resòlver aquel conflicte”. “Sa liberacion e la fin de la politica de dispersion”, çò concluson los signataris, “son de passes necites per aténher una patz justa e duradissa”.
La lista completa dels signataris
José Pepe Mújica, èx-president d’Uruguai; Fernando Lugo, èx-president de Paraguai; José Manuel Zelaya, èx-president d’Honduras; Lucía Topolansky, senatritz d’Uruguai; Desmond Tutu, archevesque sud-african e Prèmi Nobel; Mairead Maguire, pacifista nòrd-irlandesa e Prèmi Nobel; Adolfo Pérez Esquivel, activista argentin pròdreches umans e Prèmi Nobel; Ahmed Kathrada, lidèr antiapartheid sud-african; Angela Davis, èx-cap del Partit Comunista dels Estats Units; Cuauhtémoc Cárdenas, èx-president del Districte Federal de Mexic; Gerry Adams, cap del Sinn Féin e deputat irlandés; Leyla Zana, deputada curda; Leila Khaled, membre del Conselh Nacional Palestinian; Ken Livingstone, èx-cònsol de Londres; Nora Morales de Cortiñas, cofondadora de las Maires de la Plaza de Mayo; Harold Good, reverend irlandés testimòni de la confiscacion d’armas al procès de patz en Irlanda del Nòrd; Helmuth Markov, èx-eurodeputat alemand; Slavoj Žižek, filosòf eslovèn; Tariq Ali, escrivan paquistanés; Pierre Galand, president de l’Organizacion Mondiala contra la Tortura d’Euròpa; Gershon Baskin, fondador de l’organizacion israeliana pacifista ICPRI; João Pedro Stédile, coordenaire nacional del Movement Sens Tèrra (MST) de Brasil; Carmen Lira, directritz del jornal mexican La Jornada; e lo quite Fermin Muguruza.
Aquesta nòva es adpatada de Nationalia amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Tohom sap perquè va començar Eta, per alliberar Euskalerria. Ara han deixat les armes i volen parlar
Però els espanyols fan alló de: No dir res, esperar que passi el temps,és traëixin les expectatives, i la gant acavi oblidant. I ho fan perquè no tenen arguments, la gent vol viure en Pau I Lllibertat, i el govern espanyol no ho vol permetre.
Cuand un no té defensa actua així.
Otegui sempre a parlat de Pau, espanya no!
Crec que mès que parlar amb els espanyols sel's hauria de denunciar.
"Tàrrrega".
#3 Que cau arrestar dab ua istòria vielha de 80 ans en 1975 Espanha qu'ei devenguda ua democracia arreconeguda en Euròpa dab ua constitucion er'autnomia deras arregions .Eth nacionalisme de ETA dab era sua doctrina socialista arrevolucionaria que hè pensa tot viste ath partit nazional socialiste deths nazis .
A veire lo temps qu'an mes, de desenas d'annaas, per tuar aquelos 845, se vei que fasian pas lo pes : los faissistas, a Gernika, o an sabut far en doas oras.
que tiò, un beròi democrata aqueth Otegi , un òme qui a sostengut eths tuaires d'ETA eths qui an tuat 865 personas deras quaus mainats, hemnas, òmes e beths a uns Bascos , qui an praticat metòdas dera mafia estòrcion de tarias dab miaças de mort etscucions de monde de qui volevan deixar aquera organisacion terrorista.Non estancatz-vs dab aqueths criminaus , coma disem a nosta non valen pas ua pèth de lapin.
Lo PP, constituit d'enfants o felens dels franquistas, es piéger que los afrikaners que finiguèron per liberar Mandela.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari