La nòrma Italicum prevei que la lista ganhanta a las eleccions parlamentàrias aja totjorn la majoritat absoluda. Los grands partits de domeni estatal se seràn refortits. La Val d’Aosta e Trentin-Sud-Tiròl, excluses del sistèma, poiràn manténer de deputats dels partits pròpris. Las listas friolanas e sardas auràn de besonh del 20% dels vòtes dins lors territòris.

La Cambra dels Deputats del Parlament italian a aprovat dimars una nòva lei electorala que lo primièr ministre, Matteo Renzi, assegura que garantirà l’estabilitat dels futurs govèrns. La lei —coneguda amb lo subrenom d’Italicum— s’aprovèt amb los vòtes favorables del Partit Democratic (centresquèrra), d’Eleccion Civica (centre) e del Partit Popular de Sud-Tiròl (centredrecha autonomista sud-tirolés), del temps que l’oposicion (Forza Italia, Liga Nòrd, Movement 5 Estelas, Esquèrra Ecologia Liberat) boicotèt lo vòte, en considerar que la nòva lei es antidemocratica.
 
 
I aurà totjorn la majoritat absoluda
 
Italicum prevei qu’una lista ganhanta qu’atenga mai del 40% dels vòtes obtenga automaticament la majoritat absoluda dels sètis dins la Cambra dels Deputats: 340 d’un total de 630. En cas que pas cap de lista obtenga mai del 40% dels vòtes, se celebrarà un segond torn entre las doas listas mai votadas. La ganhanta aurà los 340 deputats, de tal biais qu’en un cas o en l’autre i aurà totjorn una lista amb la majoritat absoluda. Previsiblament, la lei refortirà lo poder dels grands partits de domeni estatal. Las listas pòdon èsser formadas d’un sol partit o de divèrses partits.
 
 
L’influéncia mendre dels partits de las nacions sens estat
 
Davant aquela nòva realitat, los deputats dels partits de las nacions sens estat que vòlgan subreviure dins las institucions italianas pòdon adoptar doas estrategias. Una, pachar amb la lista ganhanta, en sabent en tot cas que los sieus vòtes seràn pas decisius e que, doncas, lo sieu poder de negociacion serà pas gaire significatiu. L’autra, prèvia, es que lo sieu partit arribe a un acòrdi amb un partit de portada estatala per se presentar a las eleccions amassa, en formant una sola lista e en s’assegurant l’eleccion d’un o mai d’un deputat.
 
 
Lo lindal del 3%
 
Per intrar dins lo despartiment dels sètis, las listas deuràn passar lo 3% dels vòtes al nivèl estatal. Los resultats se projectaràn suls 100 collègis electorals que devesiràn Itàlia —segon la distribucion que se decidirà l’estiu que ven— per repartir proporcionalament los deputats qu’atenga pas la lista ganhanta. Amb un lindal coma aquel, los partits petits de domeni italian an relativament aisida l’intrada dins la Cambra, mas los de domeni sosestatal lo veson empedit —levat, coma s’es ja dich, se fan partida de la lista d’un partit mai grand—.
 
 
La Val d’Aosta e Trentin-Sud Tiròl, las excepcions
 
Las doas autonomias alpencas son demoradas exclusas d’aquelas nòrmas. Coma se passava fins ara, la Val d’Aosta aurà assignat un deputat, que sortirà del partit que mai vòtes recépia dins lo territòri —aperten ara als autonomistes de l’Union Valldostana—. Trentin-Sud-Tiròl serà devesit en uèch circonscripcions uninominalas, çò qu’a priori favorirà lo Partit Popular de Sud-Tiròl (SVP), qu’es totjorn la fòrça mai votada en Sud-Tiròl. D’autres partits sud-tiroleses an criticat la nòrma perque lor fa fòrça malaisit d’obténer un deputat.
 
 
Lo 20% pels partits friolans e sardes
 
La lei incorpora una autra salvagarda per las listas “representativas de minoritats lingüisticas reconegudas” que se tròben dins los territòris amb autonomia especiala, çò es, Sardenha e Friol-Venècia Júlia. La lei ditz qu’aquelas listas poiràn intrar dins lo despartiment de sètis se passan lo lindal del 20% dels vòtes “dins la meteissa region”, quitament s’arriban pas al 3% estatal. Mas los partits friolans e sardes son gaireben pas jamai arribats a aquel lindal. Solament dins lo cas de las eleccions a l’Assemblada de Sardenha, los partits sardes se plaçan près d’aquelas chifras: la lei obligariá las multiplas fòrças sardas a s’amassar en una sola lista, çò qu’a l’ora d’ara sembla fòrça improbable. Dins lo cas de Friol serà encara pus malaisit, perque dins la region autonòma se tròba tanben Trièste, ont previsiblament un partit friolan que volguèsse intrar dins lo Parlament italian obtendriá practicament pas cap de vòte.
 
 
 
 
 

---

Aquesta nòva es adaptada de Nationalia, amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion.