La solucion es condicionada a un “procès de restabliment e repatriacion” menat a tèrme “per la comunautat internacionala”. L’oposicion birmana càmbia lo discors abitual e demanda de concedir la ciutadanetat als membres d’aquel grop etnic.

Los milièrs de rohingyas e de bengalins que se tròban atrapats dempuèi qualques setmanas dins divèrses vaissèls sus la mar d’Andaman, dins l’ocean Indian, seràn aculhits pendent un an en Malàisia e en Indonesia. O an anonciat los govèrns d’aqueles dos païses, qu’an mes coma condicion que la “comunautat internacionala” mene a tèrme “lo procès de restabliment e repatriacion” d’aquelas personas pendent los dotze meses a venir, segon çò que diguèt lo ministre malaisian dels afars estrangièrs, Tan Sri Anifah Aman. Fins ara, las armadas de Malàisia, d’Indonesia e de Tailàndia an empedit per la fòrça que los vaissèls dels rohingyas e dels bengalins arriben a las còstas.
 
Segon l’Organizacion Internacionala per la Migracion, las personas atrapadas sus la mar son almens 6000. Venon de Bangladèsh e de Birmania, e una bona partida d’eles son de membres del pòble rohingya. Aqueles rohingyas, originaris de l’estat birman de Rakhine, son pas reconeguts coma ciutadans per lor govèrn, que los considèra descendents d’immigrants arribats de Bangladèsh pendent l’epòca coloniala britanica.
 
Sens ciutadanetat, los rohingyas pòdon pas accedir al sistèma educatiu birman, ni viatjar liurament. Patisson tanben la persecucion dels extremistas birmans bodistas, que los atacan pr’amor que son de musulmans. De desenats de milièrs de rohingyas, long dels darrièrs decènnis, son estats desplaçats al dedins de Birmania o lor a calgut fugir cap a Bangladèsh. Dempuèi fa qualques ans, un dels camins per escapar es per mejan dels vaissèls en tot ensajar d’arribar a las còstas de Tailàndia, Malàisia e Indonesia.
 
Los darrièrs jorns, e mentre que los estats de la region capitavan pas a se metre d’acòrdi sus çò que caliá far, aperaquí 1300 rohingyas e bengalins son estats secorreguts de la mar per de pescaires d’Aceh e del nòrd de Sumatra, en Indonesia, segon de donadas del NACNUR.
 
 
Ciutadanetat pels rohingyas “après una o doas generacions”
 
Dins una entrevista al jornal The Independent, lo pòrtavotz del principal partit opausant birman, la Liga Nacionala per la Democracia, U Nyan Win, defendèt que lo govèrn autregèsse la ciutadanetat als rohingyas: “Après una generacion o doas [de residéncia], lor caldriá aver drech d’èsser de ciutadans”, çò diguèt.
 
Aquela posicion es un cambiament istoric dins l’apròchi de la Liga tocant los rohingyas. Fins ara, lo partit d’Aung San Suu Kyi aviá tengut un perfil fòrça bas a respècte de la situacion d’aquel pòble e s’èra pas engatjat dins la defensa de lor drech de ciutadanetat.
 
 
 
 

---

Aquesta nòva es adaptada de Nationalia, amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion