An trobat en Malàisia 130 fòssas comunas amb de centenats de cadavres d’immigrants caduna. Las fòssas se trobavan al costat dels camps d’immigrats creats per las màfias de trafec de personas al bòrd de la frontièra amb Tailàndia. Lo primièr ministre de Malàisia a mostrat son chepic en tot prometre que ne trobarà los responsables.
 
Justament lo desmantelament d’aquel ret de trafegants de personas a daissat abandonats sus la mar d’Andaman de milièrs de rohingyas e bengalins.
 
Tanben en Tailàndia
 
Es pas lo primièr còp que se tròba de fòssas comunas dins aquela region. Al sud de Tailàndia, ne descobriguèron tanben fa qualques setmanas, e çò que sabèm a l’ora d’ara es que los mòrts serián majoritàriament d’immigrants rohingyas.
 
Divendres que ven, lo govèrn tailandés s’amassarà amb los lidèrs regionals per trobar una solucion a aquela crisi umanitària de las migracions sus las còstas de la mar d’Andaman.
 
De son costat, la primièra ministra de Bangladèsh a demandat que se punisca los immigrants que quiten lo país illegalament, e tanben los trafegants de personas, perque segon ela “nòson a l’imatge del país”.
 
 
La crisi dels immigrants en Asia del Sud-Èst
 
Los milièrs de rohingyas e de bengalins atrapats dempuèi qualques setmanas dins divèrses vaissèls sus la mar d’Andaman, dins l’ocean Indian, poirián èsser aculhits pendent un an en Malàisia e en Indonesia, segon çò qu’anoncièron la setmana passada los govèrns d’aqueles dos païses, qu’an mes coma condicion que la “comunautat internacionala” mene a tèrme “lo procès de restabliment e repatriacion” d’aquelas personas pendent los dotze meses avenidors, segon çò que diguèt lo ministre malaisian dels afars estrangièrs, Tan Sri Anifah Aman. Fins ara, las armadas de Malàisia, d’Indonesia e de Tailàndia an empedit per la fòrça que los vaissèls dels rohingyas e dels bengalins arriben a las còstas.
 
Segon l’Organizacion Internacionala per la Migracion, las personas atrapadas sus la mar son almens 6000. Venon de Bangladèsh e de Birmania, e una bona partida d’eles son de membres del pòble rohingya. Aqueles rohingyas, originaris de l’estat birman de Rakhine, son pas reconeguts coma ciutadans per lor govèrn, que los considèra descendents d’immigrants arribats de Bangladèsh pendent l’epòca coloniala britanica.
 
Sens ciutadanetat, los rohingyas pòdon pas accedir al sistèma educatiu birman, ni viatjar liurament. Patisson tanben la persecucion dels extremistas birmans bodistas, que los atacan pr’amor que son de musulmans. De desenats de milièrs de rohingyas, long dels darrièrs decennis, son estats desplaçats al dedins de Birmania o lor a calgut fugir cap a Bangladèsh. Dempuèi qualques ans, un dels mejans per s'escapar es de prene de naviris per ensajar d’arribar a las còstas de Tailàndia, Malàisia e Indonesia.
 
Los darrièrs jorns, e mentre que los estats de la region capitavan pas a se metre d’acòrdi sus çò que caliá far, aperaquí 1300 rohingyas e bengalins son estats secorreguts de la mar per de pescaires d’Aceh e del nòrd de Sumatra, en Indonesia, segon de donadas del NACNUR.