Actualitats
Hollande s’engatja a ratificar la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias
“Consent amb l’engatjament qu’ai pres davant los franceses, desiri que lo parlament permeta la ratificacion de la Carta”, çò ditz
Lo president de la Republica Francesa, François Hollande, s’es engatjat en favor de la ratificacion de la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias (CELRÒM), çò rapòrta Le Télégramme. “Azard o coïncidéncia?”, se demanda La Setmana.
En tot cas, lo president francés a respondut a una letra al deputat breton Jean-Jacques Urvoas, qu’es lo president de la comission de las leis de la cambra bassa del Parlament francés. Dins aquela responsa, adreiçada diluns passat, Hollande indica que la ministra de la justícia, Christiane Taubira, es estada encargada de preparar un projècte de lei sus la ratificacion de la CELRÒM. “Consent amb l’engatjament qu’ai pres davant los franceses, desiri que lo parlament permeta la ratificacion de la Carta”, çò ditz Hollande, en tot precisar que ”la via del Congrès me sembla la mai apropriada”.
D’efièch, l’Assemblada (cambra bassa) francesa aprovèt en genièr de 2014, amb una larga majoritat, de ratificar la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias, mas en i apondent una declaracion interpretativa que manten lo francés coma lenga de la “Republica” e que contunha de negar los dreches lingüistics collectius dels locutors d’autras lengas, que seràn encara obligats d’emplegar lo francés amb l’administracion e los servicis publics.
Aquela Carta es destinada a protegir e promòure l’usatge de las lengas mal nomenadas regionalas dins totes los domenis umans (educacion, mèdias, servicis administratius, etc.) e se prepausèt en 1992. Dels 47 estats del Conselh d’Euròpa, 33 l’an signada e 25 l’an ratificada. L’estat francés la signèt en 1999 mas l’a pas jamai ratificada perque lo Conselh Constitucional decidiguèt en junh de 1999 qu’aquela carta èra contrària a l’egalitat de totes los ciutadans e a l’article 2 de la Constitucion Francesa, lo que ditz que “la lenga de la Republica es lo francés”.
Cal remembrar qu’en 1999 lo primièr ministre Lionel Jospin signèt la Carta, mas lo president d’alavetz, Jacques Chirac, la ratifiquèt pas e empediguèt que França reconeguèsse los dreches lingüistics de sas minoritats. La ratificacion de la Carta foguèt una promessa electorala del president de la Republica, François Hollande; e son primièr ministre, Jean-Marc Ayrault, o prometèt tornar-mai en decembre passat pendent la crisi bretona dels bonets roges, mejançant lo depaus d’una proposicion de lei socialista per revisar la Constitucion.
Los 39 engatjaments de la Carta retenguts en aquel vòte.
En tot cas, lo president francés a respondut a una letra al deputat breton Jean-Jacques Urvoas, qu’es lo president de la comission de las leis de la cambra bassa del Parlament francés. Dins aquela responsa, adreiçada diluns passat, Hollande indica que la ministra de la justícia, Christiane Taubira, es estada encargada de preparar un projècte de lei sus la ratificacion de la CELRÒM. “Consent amb l’engatjament qu’ai pres davant los franceses, desiri que lo parlament permeta la ratificacion de la Carta”, çò ditz Hollande, en tot precisar que ”la via del Congrès me sembla la mai apropriada”.
D’efièch, l’Assemblada (cambra bassa) francesa aprovèt en genièr de 2014, amb una larga majoritat, de ratificar la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias, mas en i apondent una declaracion interpretativa que manten lo francés coma lenga de la “Republica” e que contunha de negar los dreches lingüistics collectius dels locutors d’autras lengas, que seràn encara obligats d’emplegar lo francés amb l’administracion e los servicis publics.
Aquela Carta es destinada a protegir e promòure l’usatge de las lengas mal nomenadas regionalas dins totes los domenis umans (educacion, mèdias, servicis administratius, etc.) e se prepausèt en 1992. Dels 47 estats del Conselh d’Euròpa, 33 l’an signada e 25 l’an ratificada. L’estat francés la signèt en 1999 mas l’a pas jamai ratificada perque lo Conselh Constitucional decidiguèt en junh de 1999 qu’aquela carta èra contrària a l’egalitat de totes los ciutadans e a l’article 2 de la Constitucion Francesa, lo que ditz que “la lenga de la Republica es lo francés”.
Cal remembrar qu’en 1999 lo primièr ministre Lionel Jospin signèt la Carta, mas lo president d’alavetz, Jacques Chirac, la ratifiquèt pas e empediguèt que França reconeguèsse los dreches lingüistics de sas minoritats. La ratificacion de la Carta foguèt una promessa electorala del president de la Republica, François Hollande; e son primièr ministre, Jean-Marc Ayrault, o prometèt tornar-mai en decembre passat pendent la crisi bretona dels bonets roges, mejançant lo depaus d’una proposicion de lei socialista per revisar la Constitucion.
Los 39 engatjaments de la Carta retenguts en aquel vòte.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Dins lo besierés, emplegam un castelhanisme per qualificar aquèla mena de parlaire, disèm qu'es un cantamanhana.
Tots a Peiriguers doman !
Sabem pron que nos fan préner barraus per cogorlas, coma disià l'autre, un còp (de messorgas) fai pas puta...m'as colhonat quand t'ai vist, President, te creirai quand veirai ton signe en debas del pergamin!
Crese pas ben a las coïncidenças dins la politica, nimai au azard... Me pense que nos fau simplament remarciar un còp de mai le Dàvid Gròclaude e contunhar de credar çai e lai par la nòstra linga pardeque z-o vesèm ben que tot aquò-quí marcha v'raiment quand nos remudavem...
Nos cal respondre al Rèi de França elegit en mai de 2012 per dos reproverbis occitans
1) Soi coma Sant Remesi, cresi çò que vesi
2) Promesa de Francés, promesa que val RES
E doman nos cal èsser plan nombroses al passa carrièra de Peireguers
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari