capçalera campanha

Actualitats

Dos dels cantons del Curdistan Occidental, connectats per tèrra a Girê Sipî

Un milician de las YPG a la perifèria de Girê Sipî
Un milician de las YPG a la perifèria de Girê Sipî | Captura de vidèo de l’agéncia ANHA

Las YPG-YPJ, amb lo sosten de l’Armada Siriana Liura e de la coalicion estatsunidenca, fan comunicar Kobanê e Cizîre per lo primièr còp dempuèi l’inici de la guèrra. L’aliança curdoaràbia intra a Girê Sipî. Acusan las YPG d’expulsar d’arabis e de turcmèns. La milícia e l’Observatòri Sirian dels Dreches Umans nègan l’existéncia d’una campanha sistematica de netejatge etnic.


Los cantons de Kobanê e de Cizîrê tenon una frontièra comuna dempuèi dimenge. Las milícias majoritàriament curdas de las YPG e YPJ, amb lo sosten d’unitats majoritàriament aràbias de l’Armada Siriana Liura e amb l’ajuda dels bombardaments de l’aviacion de la coalicion dels Estats Units, an capitat a connectar los dos cantons del Curdistan Occidental, que fins ara se trobavan separats per una aira dominada per l’Estat Islamic (EI).
 
La connexion s’es facha a pauques quilomètres al sud de la vila de Girê Sipî (Tel Abyad en arabi), ont los jihadistas de l’EI an perdut la connexion terrèstra amb lor capitala, Raqqa. Divèrsas informacions de jornalistas subre lo terren indican que las YPG an penetrat a Girê Sipî e que ne contraròtlan almens lo centre e la mitat orientala, mentre que de milièrs de personas assajan de fugir cap a Turquia —la vila se tròba just a la frontièra amb aquel estat—.
 
Per l’Estat Islamic se tracta d’una importanta nòva desfacha, que lo priva d’un pas frontalièr amb Turquia. Ara, l’EI encara contraròtla la zòna frontalièra que va de l’èst d’Azaz —en mans dels rebèls sirians— fins a la vila de Jarabulus que tòca lo canton de Kobanê. Tota aquela region ara separa lo tresen canton curd, Efrîn, dels autres dos.



 
Quand se proclamèt los tres cantons del Curdistan Occidental en 2012, los caps militars de las YPG anoncièron que lor objectiu final èra de connectar los tres territòris per tèrra. Ara an atench la mitat d’aquel objectiu.
 
La region de Girê Sipî ten una populacion de majoritat aràbia, e mai se tanben i a de comunautats curdas e turcmènas. Abans que la vila foguèsse ocupada per l’EI, la populacion curda de Girê Sipî èra d’entre lo 30% e lo 40%. La majoritat ne fugiguèron quand los jihadistas i intrèron.
 
Polemica a l’entorn de las acusacions de netejatge etnic contra las YPG
 
De refugiats arabis e turcmèns an denonciat que, dins lor avanç cap a Girê Sipî, las YPG son a expulsar de la zòna de membres d’aquelas doas comunautats, en un assag, çò denóncian, de practicar un netejatge etnic per assegurar una posicion de dominacion per los curds. Lo president turc, Recep Tayyip Erdoğan, tanben s’es fach resson d’aquelas acusacions. Segon aqueste article, serián 10 000 los arabis expulsats de divèrses territòris del Curdistan Occidental durant los darrièrs sièis meses.
 
Las YPG asseguran qu’aquelas acusacions son de propaganda contra la milícia de majoritat curda, e nègan qu’aquelas practicas sián a aver luòc. La milícia insistís que dins sos rengs tanben i a de combatents arabis e assirians, e que los repròchis que se fa contra las YPG nonmàs vòlon destruire “l’unitat populara locala”.
 
L’Observatòri Sirian dels Dreches Umans tanben afirma que non existís pas cap de campanha planificada de netejatge etnic de part de las YPG e que, en tot cas, i a de “violacions de part d’individús de las YPG, mas non pas de manièra sistematica”.
 




Aqueste article es adaptat del jornal en linha Nationalia, amb qui Jornalet ten un acòrdi de collaboracion.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article