CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Actualitats

Una lista d’unitat per brandar la politica en Bretanha

Christian Troadec
Christian Troadec

Los dos principals partits bretons anóncian un acòrdi per se presentar ensems a las eleccions de decembre. La coalicion aspira a despassar lo 10% dels vòtes e a passar al segond torn per lo primièr còp. Lo lidèr dels Bonets Roges, Christian Troadec, ne serà lo candidat.


Las basas del principal partit politic del nacionalisme breton, l’Union Democratica Bretona (UDB), an aprovat una propòsta per confluir amb lo partit del lidèr dels Bonets Roges, Christian Troadecen una sola lista d’unitat per las eleccions al conselh regional de Bretanha, aqueste mes de decembre que ven. L’objectiu es de passar al segond torn de las eleccions, de negociar cap e cap amb las fòrças francesas e de demostrar qu’una coalicion bretona pòt èsser una clau dins la politica del país.
 
Los militants de l’UDB an aprovat la propòsta de confluéncia amb un 73% de vòtes favorables. Tant Troadec coma lo pòrtavotz de l’UDB, Nil Caouissin, donèron per fach l’acòrdi entre los dos partits en de declaracions al jornal breton Le Télégramme. Troadec vòl apondre d’autres noms a sa lista, en defòra dels dos partits, per tal de crear “una plataforma qu’agrope las fòrças de progrès per Bretanha”.
 
L’intrada de l’UDB dins aquela coalicion entraïna un trencament amb sa linha tradicionala de cercar d’acòrdis preelectorals amb lo Partit Socialista (PS) e amb los Verds.
 
De fonts bretonas consultadas per Nationalia indican que las basas de l’UDB son fòrça decebudas amb lo PS, que l’acusan d’aver pas res fach per facilitar la reünificacion de Bretanha ni per obténer mai d’autonomia. E mai se la figura de Troadec despèrta de malfisanças entre una partida de la militància de l’UDB, çò indican las meteissas fonts, lo partit tanben es conscient que lo lidèr dels Bonets Roges es la sola figura de l’autonomisme breton amb una projeccion publica fòrta, quitament dins los mèdias estatals. Tant que, en 2017, ten de pensat de se presentar coma candidat a la presidéncia de França.
 

La barrièra del 10%
 
Las eleccions als conselhs regionals de França se disputan segon un sistèma de doble torn. S’al primièr degun atenh pas la majoritat absoluda, las listas qu’ajan obtengut almens lo 10% dels vòtes passan al segond. Es aquela barrièra que, idealament, la voldriá passar la coalicion autonomista. Se despassa pas lo 10% mas se rèsta dessús lo 5%, se pòt unir a una autra candidatura per lo segond torn.
 
Se i arriba, la lista bretona intrariá amb un grop pròpri al conselh regional e poiriá negociar son sosten al ganhaire de las eleccions, que poiriá èsser Jean-Yves Le Drian, actual ministre de la defensa francés; Le Drian se poiriá tornar presentar coma cap de lista dels socialistas bretons. Las enquèstas son negatives per lo PS de pertot en França, mas precisament Bretanha es un dels pauques territòris que lo PS pòt esperar de manténer —e la lista bretona poiriá èsser la clau per aquela aspiracion—.
 
A las eleccions de 2010, l’MBP obtenguèt lo 4,3% dels vòtes en coalicion amb lo Partit Breton (PB), qu’aqueste an de 2015 se vòl presentar de nòu amb lo partit de Troadec. L’UDB se presentèt amb los Verds (la coalicion faguèt lo 12,2% dels vòtes). Recentament, Troadec èra mai desconegut qu’ara, lo movement dels Bonets Roges existissiá pas manco, e Bretanha encara manteniá l’esperança d’obténer la reünificacion a travèrs de la reforma de la mapa territoriala de França, causa que fin finala se passèt pas.
 



Aqueste article es adaptat del jornal en linha Nationalia, amb qui Jornalet ten un acòrdi de collaboracion.
 


"I a encara d’espèr, baste qu’acceptem de luchar". Entrevista de Christian Troadec

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

antalya apraquital
2.

#1 pr'aquò cap de lenga regionala sens lo poder de la finança..... :-) sens lo poder econòmic ... :-) e sens las entrepresas... :-) L'occitanisme a pas sauput los atrevar a lor d'aquòs.... pièger los combatèc !

  • 3
  • 0
lachaud dornasac (87)
1.

En abans per lo regionalisme.
Lo regionalisme es pas una afar solament bretona o ben locala; es una afar internacionala, una alternativa aus vielhas idéias centralistas parisienas o europeenas o economicas coma las dau FMI.
Es una liberacion de la paraula regionalista; Es un besonh de las populacions regionalas d'esser reconeiguda e aver una plaça dins las decisions economicas e financieras, de combattre lo pè de las multinacionalas. Es pas forçadament ecologic mas l'ecologia i prendra sa plaça pus aisadament. La lenga regionala sera la locomotiva d'aquela movament liberator.
Veiretz que lo partit socialiste virara sa verta. Perque far? per recuperar lo movament e lo deviar vers las vielhas idéeias centralistas coma a totjorn saugut zo far dins lo passat.

  • 2
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article