L’importanta federacion CIU, qu’agropava dos partits politics catalans, CDC e UDC, ara se trenca e tanca 37 ans d’istòria en comun. Josep Rull confirma que CDC e UDC se presentaràn separats a las eleccions del 27 de setembre. Lo coordenaire general de CDC ditz que votar per son partit serà votar per “que Catalonha siá un estat independent”.
“Lo projècte politic de CIU s’es acabat”. O a dich dijòus lo coordenaire general de Convergéncia Democratica de Catalonha (CDC), Josep Rull, après que lo comitat executiu nacional d’aquel partit menat per Artur Mas se reüniguèsse dimècres per avalorar la decision d’Union Democratica de Catalonha (UDC) d’abandonar lo govèrn catalan autonòm del Principat e de s’apondre pas al fuèlh de rota independentista. Aquela decision bota un ponch final a 37 ans de trajectòria conjoncha entre los dos partits, que se federavan fins ara sota lo nom comun de Convergéncia e Union (CIU).
Rull a certificat la fin immediata de CIU per la conveniéncia, çò a dich, qu’a las eleccions catalanas del 27 de setembre se “clarifiquen los projèctes devèrs los ciutadans, qu’an de saber exactament çò que votaràn”. CDC, çò a dich Rull, serà dins una lista menada per Artur Mas que defendrà lo “òc-òc”, valent a dire, “que Catalonha siá un estat independent”. Per contra, lo coordenaire general de CDC ditz qu’UDC “vòl representar [un espaci pus politic] delà lo “òc-òc”, vòl representar l’“òc-non”.
“Lo projècte politic es lo fuèlh de rota”
En donant per acabada CIU, Rull a dich que “lo projècte politic” de CDC a partir d’ara “es lo fuèlh de rota qu’avèm signat amb d’autres partits”. Se referís a l’acòrdi entre CDC, ÈRC, Omnium, l’ANC e l’AMI signat en març passat per tal que Catalonha venga un estat independent dins lo relambi de 18 meses.
“Nosautres durant 35 ans sèm estats los de la tresena via”, çò a dich Rull, “mas sèm arribats a la conclusion qu’aquò es pas viable. Los moderats e pactistas, que sèm nosautres, arribam a la conclusion que çò pus viable es l’independéncia”. Rull a afirmat que “l’obligacion” de CDC es de dire que l’independéncia es “çò melhor” per lo país, en un “engatjament incorruptible per la libertat d’aqueste pòble” que permeta de “construire una societat de benèsser, justícia e progrès”, una causa qu’“es pas viabla dintre l’estat espanhòl”, çò precisa.
Lista conjoncha amb los independentistas d’UDC
Previsiblament, lo president catalan Artur Mas, aqueste dissabte, anonciarà a Molins de Rei sa volontat de menar una lista independentista qu’intègre CDC e d’autres sectors fòra lo partit. Entre aqueles sectors es probable que i aja los independentistas d’UDC. De fach, la meteissa UDC es a patir una scission intèrna entre lo sector oficial, menat per Josep Antoni Duran i Lleida, e l’independentista, per Antoni Castellà.
Dijòus de matin, Castellà diguèt que son sector assajariá d’obténer lo contraròtle del partit a travèrs d’un congrès extraordinari.
| fffff | fffff | |
| Lo precedent aranés Los referents d’aqueles dos partits en Aran, Convergéncia Democratica Aranesa (CDA) e Union Democratica Aranesa (UDA), se separèron ja en 1993. Lo divòrci arribèt amb un pache d’UDA amb Unitat d’Aran-Partit dels Socialitas de Catalonha (UA-PSC) per fòrabandir la sindica d’Aran Pilar Busquets, de CDA, e per nomenar sindica Amparo Serrano, d’UDA. Ongan, UA-PSC a recuperat lo conselh municipal de Vielha dins l’eleccion municipala amb de membres d’UDA dins la lista, quitament lo president del partit democratacrestian. Lo nòu cònsol de Vielha, Juan Antonio Serrano (UA-PSC) es lo fraire de l’èx-sindica Amparo Serrano (UDC). | ||
| fffff | fffff | |
| De grands cambiaments politics dins los Païses Catalans En mai de la scission del partit CIU dins la region del Principat, d’autras regions dels Païses Catalans coneisson d’evolucions politicas fòrça importantas. A las darrièras eleccions regionalas del 24 de mai, la drecha espanholista del Partit Popular (PP) a perdut las Illas Balearas e lo País Valencian. Après de negociacions longas per formar de majoritats, son d’alianças d’esquèrra que prenon lo poder dins aquelas doas regions catalanas. Al País Valencian, aquò marca la fin un long periòde de 20 ans de règne dur e controvertit del PP. La coalicion valenciana d’esquèrra que pren lo poder se compausa dels Partit dels Socialistas del País Valencian e Compromís. A las Balearas, governarà lo Partit dels Socialistas de las Illas Balearas amb lo sosten de Podem. | ||
Una partida d’aqueste article es adaptada del jornal en linha Nationalia, amb qui Jornalet ten un acòrdi de collaboracion.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Lo Durando y Lérida èra lo caval de Tròia de l'espanholisme en Catalonha. Val mai un Albetto Ribera que ditz las causas clarament: Catalonha es una sucursala d'Espanha! Los que son pas d'acòrdi, al mens, sabon per qual votar pas.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari