Actualitats
Euròpa tota manifèsta contra l’austeritat e per sosténer los migrants
Totas las manifestacions se son solidarizadas amb Grècia
Aperaquí dos cents personas que dançavan lo sirtaki (una dança grèga), s’amassèron dissabte al Pòrt Vielh de Marselha en sosten als migrants blocats a Ventemilha e endacòm mai, que cèrcan regufi en Euròpa, e contra las mesuras d’austeritat exigidas a Grècia.
D’autras manifestacions comptant qualques centenats de personas se debanèron localament, tant del costat occitan, a Menton, coma del costat ligur, a Ventemilha. Dins la gara de la vila ligura aperaquí 200 personas se rassemblèron en nom de la “solidaritat entre los pòbles” e de las “valors comunas” que partejan los pòbles d’Euròpa per aculhir de “refugiats politics amb lo drech d’asil”. Los pòrtavoses de las organizacions que cridèron a la protèsta critiquèron fòrtament las autoritats francesas per lor “immobilisme” e per “las clucas” amb las qualas obsèrvan la situacion.
Dos centenats de migrants e refugiats blocats a Ventemilha
Aperaquí dos cents migrants son blocats dempuèi una setmana a la frontièra politica francoitaliana, entre Menton (Occitània) e Ventemilha (Ligúria, Itàlia). Son empedits de passar del costat occitan dempuèi pels gendarmas franceses.
Mentretant, qualques centenats de personas migrantas son a cercar d’aculhida dins las garas ferroviàrias de divèrsas vilas, en tot esperar de poder anar endacòm mai. Dins la gara centrala de Milan, mai de 400 immigrants, dont la majoritat son de refugiats d’Eritrèa, son demorats qualques jorns dins de condicions igienicas e sanitàrias precàrias. Expulsats de l’estacion per la polícia, an cercat d’autres luòcs per s’assostar, mas òm lor a pas donat cap de solucion.
La majoritat d’eles venon d’Africa, mai que mai d’Eritrèa en fugissent lo totalitarisme, mas tanben n’i auriá de Somalia, la Còsta d’Evòri e Sodan, segon d’informacions de qualques mèdias. La Crotz Roja italiana precisa que partiguèron de Libia e que serián arribats en tren e bus fins a la frontièra de Menton
A Calais, Berlin, Roma e París en sosten als migrants e a Grècia
Tanben en sosten als migrants e contra la politica d’austeritat, mai que mai a Grècia, an manifestat a Calais, París, Roma e Berlin.
A Roma, malgrat la pluèja, aperaquí un milièr de manifestants s’acamperon davant lo Colisèu en solidaritat amb los refugiats, jol lèma “Arrestem lo chaple ara”. Los manifestants tanben exprimiguèron lor solidaritat amb Grècia.
Aperaquí 3500 personas manifestèron a París darrièr una bandieròla que disiá “Grècia, França, Euròpa: l’austeritat tua, la democracia morís, resistiscam!”
A Berlin aperaquí 10 000 personas participèron a una protèsta nomenada “Jorn Mondial dels Refugiats”. Los manifestants cridèron de consignas contra las frontièras e contra la deportacion. En mai de cridar que “los immigrants son benvenguts”, fòrça manifestants portavan de bandièras de Grècia.
Se Grècia arriba pas a un acòrdi amb sos creditors internacionals per assegurar lo darrièr tròç del fons de salvament massís, i a lo risc d’impagament que que Grècia demòre, probable, en defòra de la Zòna Èuro. “Aquesta Euròpa freja, tecnocratica, neoliberala amb Alemanha al cap, es insuportabla”, çò disiá una de las bandieròlas berlinesas.
D’autras manifestacions comptant qualques centenats de personas se debanèron localament, tant del costat occitan, a Menton, coma del costat ligur, a Ventemilha. Dins la gara de la vila ligura aperaquí 200 personas se rassemblèron en nom de la “solidaritat entre los pòbles” e de las “valors comunas” que partejan los pòbles d’Euròpa per aculhir de “refugiats politics amb lo drech d’asil”. Los pòrtavoses de las organizacions que cridèron a la protèsta critiquèron fòrtament las autoritats francesas per lor “immobilisme” e per “las clucas” amb las qualas obsèrvan la situacion.
Dos centenats de migrants e refugiats blocats a Ventemilha
Aperaquí dos cents migrants son blocats dempuèi una setmana a la frontièra politica francoitaliana, entre Menton (Occitània) e Ventemilha (Ligúria, Itàlia). Son empedits de passar del costat occitan dempuèi pels gendarmas franceses.
Mentretant, qualques centenats de personas migrantas son a cercar d’aculhida dins las garas ferroviàrias de divèrsas vilas, en tot esperar de poder anar endacòm mai. Dins la gara centrala de Milan, mai de 400 immigrants, dont la majoritat son de refugiats d’Eritrèa, son demorats qualques jorns dins de condicions igienicas e sanitàrias precàrias. Expulsats de l’estacion per la polícia, an cercat d’autres luòcs per s’assostar, mas òm lor a pas donat cap de solucion.
La majoritat d’eles venon d’Africa, mai que mai d’Eritrèa en fugissent lo totalitarisme, mas tanben n’i auriá de Somalia, la Còsta d’Evòri e Sodan, segon d’informacions de qualques mèdias. La Crotz Roja italiana precisa que partiguèron de Libia e que serián arribats en tren e bus fins a la frontièra de Menton
A Calais, Berlin, Roma e París en sosten als migrants e a Grècia
Tanben en sosten als migrants e contra la politica d’austeritat, mai que mai a Grècia, an manifestat a Calais, París, Roma e Berlin.
A Roma, malgrat la pluèja, aperaquí un milièr de manifestants s’acamperon davant lo Colisèu en solidaritat amb los refugiats, jol lèma “Arrestem lo chaple ara”. Los manifestants tanben exprimiguèron lor solidaritat amb Grècia.
Aperaquí 3500 personas manifestèron a París darrièr una bandieròla que disiá “Grècia, França, Euròpa: l’austeritat tua, la democracia morís, resistiscam!”
A Berlin aperaquí 10 000 personas participèron a una protèsta nomenada “Jorn Mondial dels Refugiats”. Los manifestants cridèron de consignas contra las frontièras e contra la deportacion. En mai de cridar que “los immigrants son benvenguts”, fòrça manifestants portavan de bandièras de Grècia.
Se Grècia arriba pas a un acòrdi amb sos creditors internacionals per assegurar lo darrièr tròç del fons de salvament massís, i a lo risc d’impagament que que Grècia demòre, probable, en defòra de la Zòna Èuro. “Aquesta Euròpa freja, tecnocratica, neoliberala amb Alemanha al cap, es insuportabla”, çò disiá una de las bandieròlas berlinesas.
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
primier organtizen una guerra amb l'otan e tota la colha per fotre a Gadafi e aprés posen un govern de dretas la cosa plus usurera possible. conseqüència la gent es mor de fam, viu molt pitjor que amb Gadafi, e emigren cap Itàlia. Ara volen faire una creuada contra los emigrants, què volen bombardejar las barques amb l'otan ? Seran cretins !
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari