Actualitats
Peireguers: los Mespresats an portat la reforma del collègi en justícia
La denóncia es facha amb lo sosten de 103 ciutadans occitans qu’an mandat un document signat per sosténer aquel recors en justícia. D'autres son a arribar
Lo Collectiu dels Mespresats a portat uèi en justícia un recors contra la reforma del collègi, una reforma, prevista per la rintrada de 2016, que prevei de marginalizar mai encara l’ensenhament de l’occitan. Aquela reforma es contrària a la lei Peillon, que dobrissiá una porteta per l’occitan e per las autras lengas nacionalas de França non reconegudas; en mai d’aquò contraven a una sèria de convencions signadas entre mai d’un rectorat e mai d’una collectivitat territoriala. La denóncia es facha amb lo sosten de 103 ciutadans occitans qu’an mandat un document signat per sosténer aquel recors en justícia. D'autres son a arribar.
“Aquela reforma, d’efièch, representa de part de l’estat central un abús de poder que va contra las convencions signadas amb los rectorats per la region de Miègjorn-Pirenèus, los departaments de Tarn, Tarn e Garona, los Nauts Pirenèus, Gers, Avairon, la region d’Aquitània e los departaments dels Pirenèus Atlantics, Gironda, Dordonha e Òlt e Garona, dins lo quadre de l’article L.312-10 del Còde de l’educacion”, çò explicava lo collectiu.
Un movement social occitan
Aquela accion ven en seguida de la manifestacion reüssida per l’occitan a l’escòla, al collègi e al licèu que se debanèt a Peireguers lo 6 de junh passat, e qu’amassèt aperaquí 300 personas per carrièras.
Lo Collectiu dels Mespresats pren lo nom del movement eissit en seguida de la cauma de la fam que faguèt Dàvid Grosclaude per exigir que l’estat desbloquèsse la creacion de l’Ofici Public de la Lenga Occitana (ÒPLO).
La reforma francesa dels collègis
La reforma francesa dels collègis es un pas enrèire quitament per rapòrt a la lei francesa de l’educacion de 2013 e, un còp de mai, contra la lenga occitana. Gaireben totas las associacions restacadas a l’ensenhament de las lengas mal nomenadas regionalas se son mobilizadas contra la reforma, tant la FÈLCO d’Occitània coma Ikas-Bi del Bascoat, e parièr per totas las autras lengas. E mai, lo collectiu dels ensenhaires en general es majoritàriament contra aquela reforma, per d’autras rasons.
Lo 19 de mai passat i aguèt una jornada de protèsta contra aquela reforma al nivèl nacional e quitament al nivèl estatal. En Occitània, aquel jorn, se manifestèt a Bordèu, Carcassona, Clarmont-Ferrand, Lemòtges, Marselha, Montpelhièr, Mende, Narbona, Nimes, Niça, Tolon e Tolosa. Los ensenhaires d’occitan foguèron plan presents dins aquelas manifestacions, mas aquela de Peireguers èra la primièra manifestacion especificament per l’occitan a l’escòla.
Una peticion de mai de 6000 signaturas
Per mostrar lor desacòrdi, e per demandar que l’ensenhament de las nòstras lengas se mantenga, per que se melhore la precària situacion actuala, s’es lançada una peticion publica devèrs lo Ministèri francés de l’Educacion Estatala, qu’a ja atench mai de 6025 signaturas.
La Federacion dels Ensenhaires de Lenga e Cultura d’Òc (FÈLCO) es a l’origina d’aquela peticion que sos primièrs signataris son las associacions d’ensenhaires de las lengas minorizadas de l’estat francés.
Per mai d’informacions sul Collectiu dels Mespresats podètz contactar l’e-mail seguent: mespresats.collegi(a)gmail.com.
“Aquela reforma, d’efièch, representa de part de l’estat central un abús de poder que va contra las convencions signadas amb los rectorats per la region de Miègjorn-Pirenèus, los departaments de Tarn, Tarn e Garona, los Nauts Pirenèus, Gers, Avairon, la region d’Aquitània e los departaments dels Pirenèus Atlantics, Gironda, Dordonha e Òlt e Garona, dins lo quadre de l’article L.312-10 del Còde de l’educacion”, çò explicava lo collectiu.
Un movement social occitan
Aquela accion ven en seguida de la manifestacion reüssida per l’occitan a l’escòla, al collègi e al licèu que se debanèt a Peireguers lo 6 de junh passat, e qu’amassèt aperaquí 300 personas per carrièras.
Lo Collectiu dels Mespresats pren lo nom del movement eissit en seguida de la cauma de la fam que faguèt Dàvid Grosclaude per exigir que l’estat desbloquèsse la creacion de l’Ofici Public de la Lenga Occitana (ÒPLO).
La reforma francesa dels collègis
La reforma francesa dels collègis es un pas enrèire quitament per rapòrt a la lei francesa de l’educacion de 2013 e, un còp de mai, contra la lenga occitana. Gaireben totas las associacions restacadas a l’ensenhament de las lengas mal nomenadas regionalas se son mobilizadas contra la reforma, tant la FÈLCO d’Occitània coma Ikas-Bi del Bascoat, e parièr per totas las autras lengas. E mai, lo collectiu dels ensenhaires en general es majoritàriament contra aquela reforma, per d’autras rasons.
Lo 19 de mai passat i aguèt una jornada de protèsta contra aquela reforma al nivèl nacional e quitament al nivèl estatal. En Occitània, aquel jorn, se manifestèt a Bordèu, Carcassona, Clarmont-Ferrand, Lemòtges, Marselha, Montpelhièr, Mende, Narbona, Nimes, Niça, Tolon e Tolosa. Los ensenhaires d’occitan foguèron plan presents dins aquelas manifestacions, mas aquela de Peireguers èra la primièra manifestacion especificament per l’occitan a l’escòla.
Una peticion de mai de 6000 signaturas
Per mostrar lor desacòrdi, e per demandar que l’ensenhament de las nòstras lengas se mantenga, per que se melhore la precària situacion actuala, s’es lançada una peticion publica devèrs lo Ministèri francés de l’Educacion Estatala, qu’a ja atench mai de 6025 signaturas.
La Federacion dels Ensenhaires de Lenga e Cultura d’Òc (FÈLCO) es a l’origina d’aquela peticion que sos primièrs signataris son las associacions d’ensenhaires de las lengas minorizadas de l’estat francés.
Per mai d’informacions sul Collectiu dels Mespresats podètz contactar l’e-mail seguent: mespresats.collegi(a)gmail.com.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Brau! Ancara! Mercés de nos redonar nòstra dignitat de parlaires d'una lenga millenària.
Òsca per aquela acte de resisténcia ! Avem quasi ren, mai es jà tròp per l'Estat franchimand.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari