Actualitats
Campanha internacionala per la liberacion d’Arnaldo Otegi
De personalitats de Catalonha exigisson la liberacion del presonièr politic basco e meton en marcha un manifèst
“Es un escandal juridic monumental”, çò diguèt l’avocat August Gil Matamala dins la presentacion de la campanha internacionala per la liberacion d’Arnaldo Otegi, diluns a Barcelona. “Otegi rèsta en preson sens cap de pròva que siá jamai intrat dins una banda armada”, çò apondèt. De fach, Arnaldo Otegi es en preson dempuèi octòbre de 2009 en tot complir una condemnacion de 10 ans “pr’amor qu’a participat a la dobertura d’un nòu periòde de despassament de la violéncia al Bascoat”. Lo cap independentista basco es acusat d’aver ensajat de rebastir lo partit illegalizat Batasuna.
Dins aquel acte de Barcelona, celebrat al sèti del CIEMÈN, se presentèt la campanha internacionala nomenada “Libertat per Arnaldo Otegi, Presonièrs Bascos en Cò Lor”. Que revendica la liberacion del politician basco e lo transferiment dels presonièrs politics bascos a de presons del Bascoat, coma o garentís la lei espanhòla.
L’acte comptèt amb la participacion de la filha d’Otegi e de divèrsas personalitats del mond de la politica e de las arts de Catalonha.
Manifèst
Dins aquel acte se presentèt lo manifèst per la liberacion d’Otegi, que demièg sos primièrs signataris i a de deputats del Parlament de Catalonha e de personalitats del mond de la cultura, de la politica e de la societat civila.
Dins aquel acte de Barcelona, celebrat al sèti del CIEMÈN, se presentèt la campanha internacionala nomenada “Libertat per Arnaldo Otegi, Presonièrs Bascos en Cò Lor”. Que revendica la liberacion del politician basco e lo transferiment dels presonièrs politics bascos a de presons del Bascoat, coma o garentís la lei espanhòla.
L’acte comptèt amb la participacion de la filha d’Otegi e de divèrsas personalitats del mond de la politica e de las arts de Catalonha.
Manifèst
Dins aquel acte se presentèt lo manifèst per la liberacion d’Otegi, que demièg sos primièrs signataris i a de deputats del Parlament de Catalonha e de personalitats del mond de la cultura, de la politica e de la societat civila.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Si s'enten en el context en que vivia el Poble Basc en la dictadura, no ers menys que probable que sorgis quelcom com ETA, i el moviment radical Basc, Els Bascos no en tenien la culpa ells, encara que a algú li dolgui, s'havien de defensar del la agressió de l'estat espanyol, i això és dir poc.
Ara tot tret fora de context sembla una solemne bastiesa, però amb l'historial d'espanya era d'esperar.
Si és nega als pobles el dret a defensar-se, queden indefenssos a les mans de l'estat opressor, en aquest cas espanya.
Perquè no miren d'acostar postures els espanyols? Perquè no veüen els gestos que venen del Poble Basc? Perquè no para el genocidi, cultural i polític i económic d l'estat espanyol? Perquè no és mou un dit a espanya contra les polítiques neofaixstes de l'estat espanyol? Nosaltres no ho podem fer tot, ells hi han de posar de part seba.
A veure si dent-els'hi a la cara reaccionen, o fan com en els casos de corrupció, és a dir no fer res, i sortir per pataneres.
En fi això és espanya, qui n'esperava res?
Amb tot el suport:
L'Ernest, "El Tàrrega".
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari