L’aviacion turca ataca las tropas curdas al nòrd d’Iraq. En aprofechant l’activitat del dich “Estat Islamic”, los turcs an començat a bombardar de posicions en Siria e en Iraq. Ça que la, per cada atac contra los grops jihadistas de l’Estat Islamic i a mai d’un atac contra lo camps curds. La fragila trèva unilaterala del PKK en Turquia es acabada. Vilaweb n’a fach una explica amb cinc mapas.

1. Un pòble demièg diferents estats


 
I a aperaquí quaranta milions de curds que vivon devesits entre diferents estats. La populacion curda mai importanta es en Anatolia, en l’actuala Turquia. En Iraq los curds son semiindependents pr’amor que la region autonòma curda fonciona de fach coma un estat. En Siria los curds abitan divèrsas zònas del nòrd del país, geograficament separadas entre elas e que son nomenadas Rojava. Fin finala i a tanben de curds dins divèrsas zònas d’Iran e en Armenia, en Azerbaitjan e en Georgia.
 
La solidaritat entre los curds de totas las regions es fòrça intensa e totes considèran que lors luchas son la meteissa. Malgrat las diferéncias politicas entre los divèrses partits, los curds defendon lor causa amb independéncia de l’estat qu’i apertenon.
 
 
2. Lo conflicte curd en Turquia


 
Los curds son la minoritat nacionala mai importanta de Turquia. Sus la mapa se vei la distribucion de la populacion curda dins l’actual estat turc. Los curds son majoritaris dins las províncias orientalas mas son significatius en d’autras partidas del país, mai que mai en Istambol, ont òm crei que vivon aperaquí dos milions de curds.
 
Los curds son estats fòrtament reprimits pels successius govèrns turcs qu’an negat lor existéncia, en arribant a enebir quitament lo mot que los definís. La guerrilha comunista curda del PKK a mantengut pendent qualques decennis la lucha armada contra los turcs, en se refugiant dins las montanhas de Qandil entre Turquia e Iraq, ont installèt de camps inexpugnables, quitament abans que se creèsse l’autonomia curda d’Iraq.
 
Los darrièrs ans la tension s’èra aleugierida. Las autoritats turcas avián dobèrt un pauc la man, en permetent una timida preséncia de la lenga curda e en acceptant la preséncia de partits politics curds. En contrapartida lo PKK aviá anonciat una trèva e lo sieu cap, Abdullah Öcalan, presonièr en Turquia, aviá iniciat de convèrsas per normalizar la situacion. Mas los atacs d’aquesta setmana an butat lo PKK a trencar la trèva amb divèrses atemptats qu’an causat la mòrt de dos policièrs turcs.
 
 
3. Rojava, la resisténcia curda en Siria


 
Los curds de Siria, que nomenan lor territòri Rojava, son estats fòrça actius en la lucha contra l’Estat Islamic, atanben o son estats los d’Iraq. Dins los quatre cantons istorics que contraròtlan, an començat un procès revolucionari qu’organiza la societat en tot seguir de principis fòrça dobèrts, per exemple tocant lo ròtle de las femnas o la collectivizacion dels servicis. La crisi actuala es estada causada per un atemptat contra grops curds o pròcurds qu’anavan defendre la vila de Kobanê, bastion de la resisténcia al jihadisme. L’atemptat, fach en Turquia, a servit de justificacion al govèrn turc per permetre d’atacs aerians dels Estats Units dempuèi las basas turcas mas tanben d’atacs de la quita aviacion turca. Aqueles atacs son estats polemics pr’amor qu’an atacat las basas dels guerrilhièrs curds de Turquia, en las montanhas d’Iraq. Los guerrilhièrs curds de Turquia, dempuèi que se proclamèt la trèva, an luchat contra l’Estat Islamic en Iraq e Siria e veson ara coma Turquia, amb lo pretèxt de luchar contra lo meteis Estat Islamic, los ataca a eles.

4. Las montanhas de Qandil, la basa estrategica dels curds de Turquia e d’Iran


 
Las montanhas de Qandil, plaçadas dins l’actuala region autonòma curda d’Iraq, son estadas tradicionalament la basa de rèiregàrdia dels grops curds que luchan contra Turquia e contra Iran. Aquelas montanhas son d’un accès fòrça complicat, talament que quand los Estats Units ocupèron Iraq jamai arribèron de las contrarotlar. Pels curds, montanhòls expèrts, Qandil ofrís un refugi segur d’ont pòdon circular cap a Turquia, i far los atacs e tornar. Aquelas basas en Iraq son las qu’ara Turquia las bombarda amb lo pretèxt de la lucha contra l’Estat Islamic.
 
 
5. Las basas de l’OTAN en Turquia, una enòrma infrastructura militara


 
Pendent la Guèrra Freja, Turquia aqueriguèt una granda valor pels Estats Units e per l’OTAN pr’amor qu’èra lo sol país vesin de l’URSS ont los estatsunidencs podián desplegar lor armada. Aquò faguèt qu’Anatolia s’empliguèsse d’installacions militaras que son estadas posteriorament utilizadas dins lo conflicte de l’Orient Mejan e en las guèrras d’Iraq. Qualques unas d’aquelas basas son partejadas entre las armadas de l’OTAN e de Turquia; e los atacs contra las basas curdas partisson d’elas. Aquel fach crèa un notable malèsser en qualques aliats, que son conscients que los peshmèrgas (guerrilhièrs) curds son la principala fòrça militara qu’arrèsta l’avanç dels grops jihadistas en Iraq e en Siria.