Actualitats
Totes los foncionaris de Bolívia devon saber almens una lenga autoctòna
Una lei de 2012 donava un relambi de tres ans als membres del servici public per aprene una d’aquelas lengas
Dempuèi dimenge passat, 2 d’agost, totes los foncionaris de Bolívia son obligats de parlar una lenga autoctòna del país. Aital se complís una lei de 2012 que concedissiá un relambi de tres ans als foncionaris de l’estat per aprene almens una de las lenga originàrias d’aquel país nomenat oficialament “Estat Plurinacional de Bolívia”.
Lo viceministre de la descolonizacion, Félix Cárdenas, afirma qu’aquela lei “concernís totes e [que] i a pas cap d’excepcion per degun”. Cárdenas respondiá aital a la question d’un jornalista de Página Siete que demandava se lo president Evo Morales deviá tanben aprene una d’aquelas lengas. “Ausissi totjorn lo president a parlar aimara o quíchoa dins sos actes, e los ministres recebon de leiçons”, çò precisèt. “Avèm 350 000 personas del servici public dins lo país. Pretendèm pas que totes parlen perfièchament, mas fasèm la volontat politica del foncionari que vòlga complir la lei”, çò afirmèt Cárdenas encara segon Página Siete.
Seràn pas licenciats
Los foncionaris qu’ajan pas aprés una lenga originària seràn pas licenciats. Lo ministre de l’educacion, Roberto Aguilar, a declarat que dins aqueles cases, los foncionaris seràn obligats de seguir de corses de capacitation.
“Ara avèm la dignitat”
Dimenge passat, mai de 3 100 foncionaris recebián de la man del president Morales las certificacions que creditan que parlan qualque lenga nativa, segon çò que rapòrta La Tercera.
“Ara Bolívia a una identitat dins tot lo Mond, ara avèm la dignitat. E pr’amor d’aquò saludi los que fan plan d’esfòrces per recuperar las nòstras lengas, per servir lo pòble e que se preparan de manièra conscienta e onèstament per far partida d'aqueste grand servici al pòble bolivian", çò soslinhèt Morales.
“Mas perqué m’as pas dich a l’escòla?”
Lo president tanben remembrèt que quand el èra pichon, parlava l’aimara mas qu’a l’escòla l’eduquèron a legir e a escriure en espanhòl e qu’el metèt los professors en question quand ensenhavan que los pòbles indigènas “son d’etnias” e que las lengas nativas son “de dialèctes”. “Los aimaras, los quíchoas, sèm de nacions, avèm un territòri, avèm una lenga pròpria, avèm de formas d’organizacion administrativa, avèm la nòstra identitat”, çò diguèt Morales.
Saber almens una lenga originària
La lei de 2012 obliga tot membre del servici public que siá pas ja locutor d’una lenga de las nacions originàrias, de n’aprene una amb un nivèl de comunicacion. La lei donèt un relambi maximal de tres ans per aquerir aquela lenga. Lo relambi s’acabèt dimenge passat. Aquela lei complís l’article 235.7 de la Constitucion de Bolíva que ditz que los foncionaris devon “parlar almens doas lengas oficialas del país”.
Reconéisser e protegir totas las lengas
Lo govèrn de Bolívia faguèt amb aquela lei de fa tres ans un pas endavant per protegir la siá diversitat culturala en aprovant la Lei Generala dels Dreches e de las Politicas Lingüisticas, que foguèt promulgada pel president bolivian, Evo Morales, lo 2 d’agost de 2012 a Sucre, en escasença del Jorn de la Revolucion Agrària e Comunautària. Aquela lei es destinada a “reconéisser, protegir, promòure, divulgar, desvolopar e regular los dreches lingüistics individuals e collectius” dels bolivians, çò diguèt Roberto Aguilar, ministre de l’educacion de Bolívia.
La lei cèrca de recuperar e reviscolar las lengas oficialas en perilh de desaparicion. Los ciutadans bolivians an drech d’emplegar la lor lenga mairala de faiçon orala e escricha, de ne recebre l’educacion, d’aver lo lor nom dins la lor lenga e de demandar qu’en de situacions oficialas lor sián explicats los lors dreches, las lors obligacions e d’autres aspèctes legals. An drech tanplan de preservar la lenga e la cultura que i apertenon.
Las lengas de Bolívia
Las lengas oficialas en Bolívia son 37: lo castelhan e 36 lengas autoctònas de las diferentas nacions indigènas del país. Las mai estendudas son lo quíchoa, l’aimara e lo guaraní. Segon l’article 5 de la Constitucion, “son lengas oficialas de l’Estat lo castelhan e totas las lengas de las nacions e pòbles indigènas-originaris-païsans, que son l’aimara, l’araona, lo baure, lo bésiro, lo canichana, lo cavineño, lo cayubaba, lo chácobo, lo chimán, l’ese ejja, lo guaraní, lo guarasu’we, lo guarayu, l’itonama, lo leco, lo machajuyaikallawaya, lo machineri, lo maropa, lo mojeño-trinitario, lo mojeño-ignaciano, lo moré, lo mosetén, lo movima, lo pacawara, lo puquina, lo quíchoa, lo sirionó, lo tacana, lo tapiete, lo toromona, l’uru-chipaya, lo weenhayek, lo yaminawa, lo yuki, lo yuracaré e lo zamuco”.
Segon lo recensament de 2001, lo 47% dels ciutadans de Bolívia sabon parlar qualque lenga indigèna e lo 36% l’an coma lenga mairala. La populacion bilingüa, o plurilingüa, es lo 33,2 % del temps que los monolingües en espanhòl son lo 49,8% e los monolingües dins una lenga originària son l’11,6%.
Lo viceministre de la descolonizacion, Félix Cárdenas, afirma qu’aquela lei “concernís totes e [que] i a pas cap d’excepcion per degun”. Cárdenas respondiá aital a la question d’un jornalista de Página Siete que demandava se lo president Evo Morales deviá tanben aprene una d’aquelas lengas. “Ausissi totjorn lo president a parlar aimara o quíchoa dins sos actes, e los ministres recebon de leiçons”, çò precisèt. “Avèm 350 000 personas del servici public dins lo país. Pretendèm pas que totes parlen perfièchament, mas fasèm la volontat politica del foncionari que vòlga complir la lei”, çò afirmèt Cárdenas encara segon Página Siete.
Seràn pas licenciats
Los foncionaris qu’ajan pas aprés una lenga originària seràn pas licenciats. Lo ministre de l’educacion, Roberto Aguilar, a declarat que dins aqueles cases, los foncionaris seràn obligats de seguir de corses de capacitation.
“Ara avèm la dignitat”
Dimenge passat, mai de 3 100 foncionaris recebián de la man del president Morales las certificacions que creditan que parlan qualque lenga nativa, segon çò que rapòrta La Tercera.
“Ara Bolívia a una identitat dins tot lo Mond, ara avèm la dignitat. E pr’amor d’aquò saludi los que fan plan d’esfòrces per recuperar las nòstras lengas, per servir lo pòble e que se preparan de manièra conscienta e onèstament per far partida d'aqueste grand servici al pòble bolivian", çò soslinhèt Morales.
“Mas perqué m’as pas dich a l’escòla?”
Lo president tanben remembrèt que quand el èra pichon, parlava l’aimara mas qu’a l’escòla l’eduquèron a legir e a escriure en espanhòl e qu’el metèt los professors en question quand ensenhavan que los pòbles indigènas “son d’etnias” e que las lengas nativas son “de dialèctes”. “Los aimaras, los quíchoas, sèm de nacions, avèm un territòri, avèm una lenga pròpria, avèm de formas d’organizacion administrativa, avèm la nòstra identitat”, çò diguèt Morales.
Saber almens una lenga originària
La lei de 2012 obliga tot membre del servici public que siá pas ja locutor d’una lenga de las nacions originàrias, de n’aprene una amb un nivèl de comunicacion. La lei donèt un relambi maximal de tres ans per aquerir aquela lenga. Lo relambi s’acabèt dimenge passat. Aquela lei complís l’article 235.7 de la Constitucion de Bolíva que ditz que los foncionaris devon “parlar almens doas lengas oficialas del país”.
Reconéisser e protegir totas las lengas
Lo govèrn de Bolívia faguèt amb aquela lei de fa tres ans un pas endavant per protegir la siá diversitat culturala en aprovant la Lei Generala dels Dreches e de las Politicas Lingüisticas, que foguèt promulgada pel president bolivian, Evo Morales, lo 2 d’agost de 2012 a Sucre, en escasença del Jorn de la Revolucion Agrària e Comunautària. Aquela lei es destinada a “reconéisser, protegir, promòure, divulgar, desvolopar e regular los dreches lingüistics individuals e collectius” dels bolivians, çò diguèt Roberto Aguilar, ministre de l’educacion de Bolívia.
La lei cèrca de recuperar e reviscolar las lengas oficialas en perilh de desaparicion. Los ciutadans bolivians an drech d’emplegar la lor lenga mairala de faiçon orala e escricha, de ne recebre l’educacion, d’aver lo lor nom dins la lor lenga e de demandar qu’en de situacions oficialas lor sián explicats los lors dreches, las lors obligacions e d’autres aspèctes legals. An drech tanplan de preservar la lenga e la cultura que i apertenon.
Las lengas de Bolívia
Las lengas oficialas en Bolívia son 37: lo castelhan e 36 lengas autoctònas de las diferentas nacions indigènas del país. Las mai estendudas son lo quíchoa, l’aimara e lo guaraní. Segon l’article 5 de la Constitucion, “son lengas oficialas de l’Estat lo castelhan e totas las lengas de las nacions e pòbles indigènas-originaris-païsans, que son l’aimara, l’araona, lo baure, lo bésiro, lo canichana, lo cavineño, lo cayubaba, lo chácobo, lo chimán, l’ese ejja, lo guaraní, lo guarasu’we, lo guarayu, l’itonama, lo leco, lo machajuyaikallawaya, lo machineri, lo maropa, lo mojeño-trinitario, lo mojeño-ignaciano, lo moré, lo mosetén, lo movima, lo pacawara, lo puquina, lo quíchoa, lo sirionó, lo tacana, lo tapiete, lo toromona, l’uru-chipaya, lo weenhayek, lo yaminawa, lo yuki, lo yuracaré e lo zamuco”.
Segon lo recensament de 2001, lo 47% dels ciutadans de Bolívia sabon parlar qualque lenga indigèna e lo 36% l’an coma lenga mairala. La populacion bilingüa, o plurilingüa, es lo 33,2 % del temps que los monolingües en espanhòl son lo 49,8% e los monolingües dins una lenga originària son l’11,6%.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Aquesta és una lliçó per molts Païssos del Món, i que això no hagi passat a algun País civilitzat, com els d'Europa o Nord-America o Oceania, diu molt poc del Món civilitzat, potser ho son mès a Bolívia, que a França o Espanya, almenys allí respecten mes que aquí.
Espero que aquesta llei tingui un efecte dòmino a tot el Món, on ara no és respecten les llengües minoritaries, ja que tenen el mateix dret a existir, que les grands parles que nomès severixen per aplacar les petites.
Visca la Terra...Lliure!
"El Tàrrega".
Quand pensi que que tantes franceses se pensan que la democracia a la mòda sudamericana es una farça.
Que ne prengan una leiçon!
Bolívia, país dels dreches umans!
Aquerò ei un exemple de democracia lingüistica e de respècte. Amics francesi: "L'égalité c'est ça"
Son tant modèrns, democratas, doberts e respectuoses coma los suisses. En Fronç, podèm somiar. Se la quita Espanha i arriba pas a aquò...
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari