CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Actualitats

Un vintenat de comunas occitanas an signat un manifèst per la supremacia del francés

Exigisson de mantenir lo ròtle dominant del francés en França e dins lo Mond, e de promòure la francofonia

Un vintenat de comunas occitanas, dont una de las Valadas, an signat un manifèst que demanda de “mantenir lo ròtle del francés en França e dins lo Mond, e de promòure la francofonia”. Lo manifèst signat per la Liga de comunas per la lenga francesa, revendica la supremacia del francés e es promogut per un quarantenat d’associacions que demandan “una plaça legitima del francés dins la diversitat lingüistica mondiala” e qu’aparan la supremacia del francés menaçada per l’anglés global que li dison “globish”.
 
“Aqueu manifèst èra a l’ora d’ara ja adoptat per un ensemble de vilas de totei lei colors unidas per aqueu meteis objectiu de defensa de nòstra lenga e, per tant, de nòstra cultura e de nòstra istòria”, çò justifica la comuna de Cogolin (Mauras) per la signatura d’aquel manifèst, dins Cogolin Tèrre-Mer, la revista d’informacion municipala d’agost-setembre-octòbre de 2015 (imatge).
 
Promogut per l’associacion Avenir de la Langue Française, aquel manifèst a agut ja lo sosten de 108 comunas, dont 20 son en Occitània:
 
Arnac e Pompador (País d’Usercha)
Aurenja (Comtat Venaicin)
Bafia (Liuradés)
Bolena (Tricastin)
Brantòsme (Rebairagués)
Cogolin (Mauras)
Frejús (Esterèu)
Las Guenas (País de Tula)
Los Taurs (Montanha Lemosina)
Pesenàs (Besierés)
Pineròl (Vals Cluson e Germanasca)
Sant Andrieu de Crusèiras (Bas Vivarés)
Sant Just (Bas Vivarés)
Sant Martin d'Aiguesa (Bas Vivarés)
Sant Maurèlh (País de Borgon Nuòu)
Sant Sarnin las Volps (País d’Usercha)
Sant Victor de Maucap (Garrigas)
Tula (País de Tula)
Uchau (Comtat Venaicin)
Vivièrs (Bas Vivarés)
 
 
Aquela associacion se mòstra radicalament contra la ratificacion de la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias “pr’amor que la ratificacion menariá a donar de fach a aquelas lengas un estatut de lengas oficialas dins lors territòris d’exercici, metent ansin fin a l’exclusivitat del caractèr de sola lenga oficiala del francés dempuèi l’ordenança de Francés Ir en 1539 a Villers-Cotterêts, e metent un tèrme a son ròtle de lenga comuna a totes los franceses”.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

"Tàrrega" Igualada (PP.CC)
55.

Em de riure, de que és una llengua amenaçada o perseguida el francès? O és que no en tenen prou amb el que han fet, perseguir el Català, l'Occità, el Basc, el Bretó,el Corç. I tot un seguit de llengües de l'rea d'influencia seva?
És que potser pensa que la gent és tonta? Clar que no és tonta però nomès pel que els convé al seu pais!
Dir el que han dit és faltar a la memòria de tant Occitans, Catalans i més, que ells a llarg de l'història han intentat trepìtjar i eliminar.
Si-us-plau, una mica de seriositat, no costa tant llegir l'història i les estadístiques, o l'ultima irecent història dela política dels ultims anys!
Com dic Visca la Terra...(no la francesa) Lliure!
Amb tot el suport:
L'Ernest, "El Tàrrega".

  • 0
  • 0
Òlo Pujòlo
54.

#41 Afirmar que quauquarrés ditz "que chal eradicar lo francés au sud de la linha Montluçon" non ei onèst e ei pervèrs. Era soleta lengua que son a eradicar ath sud dera linha de Montluçon ei er occitan. Aquerò non solament justifique senon que tanben dignifique era lucha pera subrevivença der occitan e dera diversitat lingüistica, en tot denonciar fèrmaments qu'ua lengua coma eth francés se pretengue superiora.

  • 7
  • 5
francesc Palma de Mallorca
53.

Sadomassoquisme al poder, són aital de fotuts folhs. Hitler. Mussolini, franco,....

  • 0
  • 0
Aimon Seren Narbona
52.

Frèm bien!

  • 1
  • 0
Gerard Joan Barceló Pèiralata
51.

#49 Pr'amor que los qu'an seguit Lafont an pas gaire aplicat sa pensada, e tanben perque, amb los ans 1980, las fòrças vivas de l'occitanisme foguèron manipuladas per l'esquèrra francesa e l'ipocrita Mitterrand. Sèm tanben dins la realitat (acaram l'imperialisme coma es sense assajar de negociar amb el) e dins la pedagogia (cal explicar als occitans perque an perdut la lenga). 

  • 4
  • 6

Escriu un comentari sus aqueste article