La Via Salària se bastiguèt pendent l’Empèri Roman per connectar la capitala amb la Mar Adriatica. Lo nom proven de l’usatge original pel qual foguèt concebuda: lo comèrci de la sal. Actualament es una de las màgers artèrias estradièras d’intrada dins Roma, e es famosa per un autre tipe de comèrci: lo sexual. A l’entorn de l’ora de sopar de quin ser d’estiu que siá, a la Via Salària i a la coa; fòrça romans que son anats passar lo jorn dins un luòc mai fresc tornan a l’ostal. A mesura que las veituras avançan lentament cap a la metropòli, apareisson de pertot de desenas e desenas de prostitutas. Fòrça son d’origina africana e exercisson per fòrça.

Una d’elas es Joy, nigeriana. Ditz qu’a 20 ans, e mai se sembla de n’aver mens. Arribèt en Itàlia dins una barcassa fa qualques meses. Coma una granda part de las prostitutas nigerianas de Roma, ven de la zòna de Benin City, dins l’estat d’Edo, que pendent los sègles XVI e XVII se coneissiá jos lo nom de “la Còsta dels Esclaus” perque se n’i embarcavan de milièrs cap a Euròpa. Joy voliá fugir la pauretat extrèma e acceptèt lo pache que li prepausèron de trafegants de personas, li prometent un avenir melhor. Per arribar en Itàlia aguèt de patir un autentic calvari: de jorns sencers sens manjar ni beure, una traversada extenuanta pel desèrt e finalament passar un mes embarrada en clau dins un entrepaus de Libia sens fenèstras, amb un centenat d’autres fugitius, esperant la barcassa que los menariá, s’aguèsson l’astre, en vida sus las còstas de Sicília. E d’ailà, a Reggio de Calàbria e finalament a Roma.

Çò pièger del viatge, totun, es que foguèt victima de repetits violaments, coma aquò capita amb fòrça autras femnas que fugisson las guèrras, las persecucions contra las minoritats etnicas o religiosas o l’apauriment del continent african. Los trafegants de personas fan sovent servir las femnas coma moneda d’escambi amb las patrolhas militaras que se tròban per camin. En escambi que los daissen passar, ofrisson las femnas e dròllas del grop als militars o paramilitars que fan de contraròtles, normalament dins lo desèrt, per que n’abusen sexualament mentre que las menaçan amb un fusilh.

Segon lo Ministèri public de Palèrme, aquel modèl de violéncia sexuala contra las femnas coma garentida de l’immunitat de la rèsta del grop es recurrent sus las rotas del trafec organizat d’èssers umans que van del centre d’Africa fins a las pòrtas d’Euròpa. Los meteisses trafegants an de contactes en Itàlia e, quand las joventas finisson que i arriban, contunhan de las esplechar en las transformant en esclavas sexualas e en perpertuant lor cachavièlha. Joy espèra que lo govèrn italian responda a sa demanda d’asil. En mejana, a Roma, la responsa de las institucions arriba al bot d’un an. Mentretant, passa cada jorn a la sortida de l’estrada, de las sèt del matin a las nòu del ser, per pagar lo deute qu’a contractat amb los trafegants (90 000 èuros). Sos esplechaires non solament l’amenaçan de violéncia fisica se fa pas pro de sòus, mas tanben de rituals de vodó contra ela e sa familha, que viu en Nigèria, ont aquela cresença es fòrça enracinada. Coma ela, de femnas qu’an daissada la misèria de la fam africana per tombar dins la misèria de la dobla morala europèa, n’i a de milièrs. Segon l’Organizacion Internacionala de las Migracions (OIM), un 70% de las joventas qu’an desembarcat en Itàlia en provenença de Nigèria an finit que se son prostituidas sus las estradas. Los meteisses trafegants de personas s’encargan de vendre las joventas als proxenètas locals abans que sián embarcadas. Las far arribar per mar, o a pè a travèrs dels Balcans, tostemps enganadas, es la manièra mai rendabla d’i far un bon pache. En definitiva, an pagat per finir que son las esclavas dels que lor an organizat lo perilhós viatge.

Las ONG que s’ocupan d’aquelas joventas, coma la Cooperativa per la Lucha Contra la Marginalizacion e la Cooperativa Be Free de Roma, alèrtan que la mejana d’edat de las prostitutas africanas en Itàlia a demenit. En 2011,  la de las nigerianas, las mai nombrosas, èra de 20 ans. Ara las menoras son quasi majoritàrias. Los trafegants se son assegurats de convéncer las joventas, quasi totas analfabètas e sens papièrs, per que digan a la polícia que son majoras del temps que son identificadas en Itàlia. Ansin las autoritats las menan dins de centres d’internament temporaris amb mens de susvelhança que los destinats als menors, dels quals còsta mai de sortir per anar sus las estradas vendre son còrs per de sòus.

Fa pauc, la polícia amassèt sus una estrada estatala entre Bari e Tarent, en Polha, al sud del país, una joventa nigeriana que se prostituissiá. Disiá d’aver 18 ans, mas en realitat veniá de n’aver 12. Se tracta pas d’un cas isolat, ni encara mens limitat al territòri italian. L’OIM avisa que fòrça de las joventas d’origina africana, victimas dels trafegants d’èssers umans, e que se prostituisson sus las estradas italianas e pertot en Euròpa, an 15 o 16 ans. Las vesèm cada jorn, benlèu mentre que tornam de vacanças. Las vesèm en ignorant que fòrça d’elas son las meteissas qu’avèm vistas a la television abans, amolonadas amb d’autres desesperats, desembarcant sus las còstas d’Euròpa amb l’objectiu de viure melhor o, simplament, de subreviure.



Alba Sidera
El Punt Avui