Actualitats
La Chancada es arribada a Marmanda
An traversat Gasconha en chancas per “encoratjar las gents a contunhar de parlar gascon”
Après traversar Gasconha en chanchas dempuèi lo 13 d’agost, la còla de la Chancada arribèron arser a Marmanda en tot èsser aculhits per una festassa que culminèt amb un balèti a carga del grop Dus.
Après lo grand succès d’arunan, ongan la còla de la Chancada an tornat percórrer Gasconha en chancas, del 13 al 24 d’agost, de Baiona a Marmanda, per far la promocion de la cultura gascona. La còla dels chancaires a fach 280 quilomètres per “encoratjar las gents a contunhar de parlar gascon”. Los an acompanhats de ciclistas e, pels endreches ont son passats, de mond del parçan los an aculhits, an festejat lor valentiá e lor an prepausat de manjar e dormir. Es aital, dins las pausas convivialas, que los chancaires an partejat, cantat, dançat e jogat de musica del país, coma se faguèt arunan. Tanben an rescontrat d’autres chancaires qu’an fach qualques quilomètres amb eles.
Las chancas èran tradicionalament emplegadas dins las Lanas de Gasconha per anar d’un luòc a l’autre e per susvelhar los motons, quand las Lanas èran una granda zòna umida e que lor economia se basava sus l’elevatge ovin. Los pins i foguèron plantats al sègle XIX.
Pendent lor valentiá an partejat lors itineraris, rescontres e aventuras sul sit web de la Chancada, sus lor pagina Facebook, sus Instagram e sus Twitter. A fach possibla aquela aventura l’associacion dels Chancaires de Sant Pè de Leren. “Aqueth vilatge aus extrèms de Bearn, tòca-tocant lo departament de las Lanas, près de Sòrda l’Abadia, non agó evidentament pas, autes còps, aulhèrs apitarats sus chancas com hens lo Lana Gran. Mes, acerà, qu’i a grops de cantaires, musicians e dançaires que, passionats per la lenga nòsta en generau e la cultura gascona, an adoptat las chancas”, çò explicava fa qualques jorns Joan Jacme Fénié sus Jornalet, en tot raportar lo pas de la Chancada per las Lanas.
Après lo grand succès d’arunan, ongan la còla de la Chancada an tornat percórrer Gasconha en chancas, del 13 al 24 d’agost, de Baiona a Marmanda, per far la promocion de la cultura gascona. La còla dels chancaires a fach 280 quilomètres per “encoratjar las gents a contunhar de parlar gascon”. Los an acompanhats de ciclistas e, pels endreches ont son passats, de mond del parçan los an aculhits, an festejat lor valentiá e lor an prepausat de manjar e dormir. Es aital, dins las pausas convivialas, que los chancaires an partejat, cantat, dançat e jogat de musica del país, coma se faguèt arunan. Tanben an rescontrat d’autres chancaires qu’an fach qualques quilomètres amb eles.
Las chancas èran tradicionalament emplegadas dins las Lanas de Gasconha per anar d’un luòc a l’autre e per susvelhar los motons, quand las Lanas èran una granda zòna umida e que lor economia se basava sus l’elevatge ovin. Los pins i foguèron plantats al sègle XIX.
Pendent lor valentiá an partejat lors itineraris, rescontres e aventuras sul sit web de la Chancada, sus lor pagina Facebook, sus Instagram e sus Twitter. A fach possibla aquela aventura l’associacion dels Chancaires de Sant Pè de Leren. “Aqueth vilatge aus extrèms de Bearn, tòca-tocant lo departament de las Lanas, près de Sòrda l’Abadia, non agó evidentament pas, autes còps, aulhèrs apitarats sus chancas com hens lo Lana Gran. Mes, acerà, qu’i a grops de cantaires, musicians e dançaires que, passionats per la lenga nòsta en generau e la cultura gascona, an adoptat las chancas”, çò explicava fa qualques jorns Joan Jacme Fénié sus Jornalet, en tot raportar lo pas de la Chancada per las Lanas.
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Molt de camin han fait amb las chancas per la lenga, una polida festa. Lo nacionalisme reaccionari tua las altras lengas e culturas e amaga la història de los diferents pobles de l'estat, pinta e emblanquina las fassanas antigas e destruis l'arquitectura populara antiga sensa apreciar el valor que tenen e lo que representa, son com los talibans e los de l'estat islamic que destrueissen monuments de gran valor. Italia en aqueste sentit valoren molt las causas antiguas e per exemple la serie televisiva "Comissario Montalbano" filmada a la vila siciliana de Ragusa, que es patrimoni de la Humanitat, e que es conserva sense permetre desastres urbanistics e és una meravelha de conservacion. Caldria que lo nacionalisme francès aprengués tamben d'acò.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari