Actualitats
Lo Partit Popular vòl cambiar d’urgéncia la lei del Tribunal Constitucional per punir lo president de Catalonha
O vòl metre en marcha en octòbre en tot profechar de la majoritat absoluda. Pel govèrn de Catalonha es un acte “electoralista” basat sus “las menaças e la paur”
Lo candidat del Partit Popular (PP) a l’eleccion al Parlament de Catalonha del 27 de setembre que ven, Xavier García Albiol, e lo pòrtavotz del meteis partit al Congrès dels Deputats espanhòl, Rafael Hernando, anoncièron ièr que lor formacion impulsariá una reforma de la Lei organica del Tribunal Constitucional per fin qu’aquela institucion aja de mecanismes per far complir las resolucions e per agir dirèctament contra las personas que non las compliscan. Albiol, qu’a visat lo president de la Generalitat, Artur Mas, afirmèt que la reforma comprendriá de multas e la suspension dels dirigents politics que compliscan pas las senténcias dictadas per aquela cort.
Lo PP vòl metre en marcha la reforma ongan, en tot profechar de sa majoritat absoluda e dins la preparacion de la lei del budget general de l’estat espanhòl, en octòbre que ven.
Segon çò qu’anoncièron Albiol e Hernando, aquò se prepararà per la via d’urgéncia. Aquela reforma dotariá lo Tribunal Constitucional de capacitat per sancionar e suspendre de foncionaris, dirigents e autoritats qu’obesiguèsson pas a sas resolucions.
Albiol faguèt una crida als autres partits non independentistas per que sostenguèsson aquela reforma, quand s’elaboriariá dins lo Congrès dels Deputats.
Albiol: “La badinada es acabada”
Xavier García Albiol afirmèt que la reforma es “lo gatge que degun tornarà pas quitar de complir las resolucions del Tribunal Constitucional”. “Es un messatge fòrça clar a aqueles que vòlon trencar Catalonha de la rèsta d’Espanha que la badinada es acabada”, çò sentencièt.
Atanben soslinhèt qu’es l’evidéncia mai clara per que “degun pòsca pas proclamar l’independéncia de Catalonha” pr’amor que dòta de recorses al Tribunal Constitucional per fin que “sas resolucions e senténcias s’executen de la part dels foncionaris e de las autoritats”. “Se dòta tanben lo Tribunal Constitucional de mecanismes per poder agir contra las personas, autoritats o foncionaris qu’incompliscan” lors obligacions, çò precisèt.
De son costat, Rafael Hernando, nuancèt qu’amb aquela proposicion lo Partit Popular cèrca de donar “los espleches necessaris” al Tribunal Constitucional per qu’executèsse las senténcias. “Qualques unes deuràn aver dins lor cap que las decisions que prengan lor seràn pas gratuitas”, çò soslinhèt.
Criticas dels Jutges per la Democracia
L’associacion dels Jutges per la Democracia (JPD) s’es mostrada fòrça critica amb aquela proposicion del PP. D’un costat, una reforma tan granda deuriá comptar amb un consens “fòrça vast” de las fòrças politicas après una reflexion adeqüata. Donc lo caractèr d’urgéncia qu’a anonciat lo PP se compren pas.
L’associacion dels jutges democratas tanben a plangut qu’una cort “tan politizada coma lo Tribunal Constitucional” aja de competéncias de sancion, mai que mai, quand la justícia ordinària a ja los mecanismes per velhar al compliment de las senténcias.
Munté: “un acte electoral utilizant las institucions de l’estat e basat sus las menaças e la paur”
La pòrtavotz del govèrn de la Generalitat de Catalonha, Neus Munté, diguèt que la proposicion del PP es un “acte electoral utilizant las institucions de l’estat” e basat sus las “menaças e la paur”. Ça que la, “lo govèrn de Catalonha se sentís pas concernit”, pr’amor que lo govèrn espanhòl es lo que “complís pas las senténcias del Tribunal Constitucional dempuèi fòrça ans”, çò soslinhèt. De fach, Munté precisèt que dins los darrièrs uèch ans, lo govèrn de Mariano Rajoy a incomplit 11 senténcias que lo Tribunal Constitucional i donava rason a la Generalitat.
Segon Munté, la pròva que la mesura es “electorala” es que l’a anonciada lo quite candidat del PP a la Generalitat de Catalonha. De mai, lo fach que la proposicion del PP preveja una “suspension de las foncions” del president de Catalonha es una mesura de “caractèr inconstitucional”.
Lo PP vòl metre en marcha la reforma ongan, en tot profechar de sa majoritat absoluda e dins la preparacion de la lei del budget general de l’estat espanhòl, en octòbre que ven.
Segon çò qu’anoncièron Albiol e Hernando, aquò se prepararà per la via d’urgéncia. Aquela reforma dotariá lo Tribunal Constitucional de capacitat per sancionar e suspendre de foncionaris, dirigents e autoritats qu’obesiguèsson pas a sas resolucions.
Albiol faguèt una crida als autres partits non independentistas per que sostenguèsson aquela reforma, quand s’elaboriariá dins lo Congrès dels Deputats.
Albiol: “La badinada es acabada”
Xavier García Albiol afirmèt que la reforma es “lo gatge que degun tornarà pas quitar de complir las resolucions del Tribunal Constitucional”. “Es un messatge fòrça clar a aqueles que vòlon trencar Catalonha de la rèsta d’Espanha que la badinada es acabada”, çò sentencièt.
Atanben soslinhèt qu’es l’evidéncia mai clara per que “degun pòsca pas proclamar l’independéncia de Catalonha” pr’amor que dòta de recorses al Tribunal Constitucional per fin que “sas resolucions e senténcias s’executen de la part dels foncionaris e de las autoritats”. “Se dòta tanben lo Tribunal Constitucional de mecanismes per poder agir contra las personas, autoritats o foncionaris qu’incompliscan” lors obligacions, çò precisèt.
De son costat, Rafael Hernando, nuancèt qu’amb aquela proposicion lo Partit Popular cèrca de donar “los espleches necessaris” al Tribunal Constitucional per qu’executèsse las senténcias. “Qualques unes deuràn aver dins lor cap que las decisions que prengan lor seràn pas gratuitas”, çò soslinhèt.
Criticas dels Jutges per la Democracia
L’associacion dels Jutges per la Democracia (JPD) s’es mostrada fòrça critica amb aquela proposicion del PP. D’un costat, una reforma tan granda deuriá comptar amb un consens “fòrça vast” de las fòrças politicas après una reflexion adeqüata. Donc lo caractèr d’urgéncia qu’a anonciat lo PP se compren pas.
L’associacion dels jutges democratas tanben a plangut qu’una cort “tan politizada coma lo Tribunal Constitucional” aja de competéncias de sancion, mai que mai, quand la justícia ordinària a ja los mecanismes per velhar al compliment de las senténcias.
Munté: “un acte electoral utilizant las institucions de l’estat e basat sus las menaças e la paur”
La pòrtavotz del govèrn de la Generalitat de Catalonha, Neus Munté, diguèt que la proposicion del PP es un “acte electoral utilizant las institucions de l’estat” e basat sus las “menaças e la paur”. Ça que la, “lo govèrn de Catalonha se sentís pas concernit”, pr’amor que lo govèrn espanhòl es lo que “complís pas las senténcias del Tribunal Constitucional dempuèi fòrça ans”, çò soslinhèt. De fach, Munté precisèt que dins los darrièrs uèch ans, lo govèrn de Mariano Rajoy a incomplit 11 senténcias que lo Tribunal Constitucional i donava rason a la Generalitat.
Segon Munté, la pròva que la mesura es “electorala” es que l’a anonciada lo quite candidat del PP a la Generalitat de Catalonha. De mai, lo fach que la proposicion del PP preveja una “suspension de las foncions” del president de Catalonha es una mesura de “caractèr inconstitucional”.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Dels faixistes n'estem fins els ... No volem ésser... I ni espanya ni frança, PP.CC.
"Tàrrega".
la faixa oé,oé,oé!
la faixa està de rebaixa,oé,oé,oé !
e los venedors de faixes,
altrement dits FEIXISTES !
Tribunal Constitucional o Inquisitorial ?
SI tancan al sr Mas, hauran de tancar a quasi 3 milions de catalans,perquè ara si, estem amb ell, la democràcia, i el dret dels pobles a decidir el seu futur,votan és clar
L'acte es "electoralista" e l'Albiòl es un faissistoïde reconegut! Veire sa politica e sa campanha electorala a Badalona.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari