L’opinion publica mondiala s’estonèt quand los inuit canadians —ancianament apelats esquimauds— aguèron la creacion d’un territòri dins Canadà. Una part del Territòri del Nòrd-Oèst se devesiguèt en 1999 per crear Nunavut, un nòu territòri canadian amb la sieuna lenga que ten lo meteis estatut que l’anglés e lo francés, una oficialitat que convidava a èsser optimista per lo futur de la lenga inuit.
Mas se sabiá qu’en Canadà non demorava solament aquela comunautat d’inuits. Tanben i demòran tres autras comunautats que son en Nunatsiavut (Labrador), Nunavik (Quebèc) e Inavialuit (que compren la region plaçada entre lo riu Mackenzie, las illas articas e lo nòrd de Yukon, a l’oèst de Nunavut).
Las notícias contunhan d’èsser estonantas pr’amor que, se ja a reconegut la comunautat Nunavut, ara lo govern del Canadà a volgut tanben far extensiva la sieuna bona fe en tot signar la creacion d’una region autonomica —pas un estat— en la còsta dels Territòris del Nòrd-Oèst: Inavialuit.
La volontat es de donar als inavialuit una capacitat de govèrn pròpri per bastir un environament natural e cultural favorable a aquela comunautat e a tota la region. “Aqueste acòrdi d’autonomia”, çò diguèt Bernard Valcourt, ministre dels afars aborigèns de Canadà, “provesirà los inavialuits amb mai de flexibilitat e de contraròtle dins lo desvolopament de programas de servicis en acòrdi amb lor cultura e lors valors”.
La nòva region d’Inavialuit inclurà 90 650 quilomètres cairats dins la Mar de Beaufort, los rius Mackenzie e Yukon, lo nòrd de l’estat dels Territòris del Nòrd-Oèst e las illas articas plaçadas mai a l’oèst —las autras que son en Nuvavut—. La sieuna populacion a 5767 abitants amb sièis comunautats umanas e la region se basa sus la caça, la pesca e mai l’extraccion de gas natural, de niquèl, de petròli e de zinc.
“Las decisions de las gents del Nòrd totjorn son estadas una prioritat per aqueste govèrn”, çò confirmèt lo primièr ministre del govèrn dels Territòris del Nòrd-Oèst, “e coma los inavialuit an totjorn avançat cap a un melhorament de la region, lo nostre govèrn es onorat de poder signar aqueste acòrdi amb eles”.
Ressorsas naturalas ricas
L’acòrdi inclutz autonomia en divèrsas matèrias com la lenga, la santat, lo servicis socials, l’educacion, lo desvolopament economic, la justícia e los impostes. Cal remembrar que las primièras demandas exprimidas per la comunautat inavialuit se faguèron en 1984. Dempuèi an negociat los govèrns canadian e dels Territòris del Nòrd-Oèst amb la comunautat inavialuit.
En la region i a divèrses pargues naturals de vida salvatja coma los d’Aulavik, Herschel, Ivvavik, Pingo e Tuktut, e mai i a quatre santuaris d’aucèls (Anderson River, Banks nº 1, Cape Perry e Kendell). Amb los umans demòran de mamifèrs coma las balenas, los caribós, las grandbèstias lo buòus muscats, los orses polars, las fòcas e los rainards polars. Ara, los inavialuits poiràn tanben, en mai de protegir lor lenga e lor cultura, administrar aquela fauna e assajar que non desaparesca.
Christian Andreu
Mas se sabiá qu’en Canadà non demorava solament aquela comunautat d’inuits. Tanben i demòran tres autras comunautats que son en Nunatsiavut (Labrador), Nunavik (Quebèc) e Inavialuit (que compren la region plaçada entre lo riu Mackenzie, las illas articas e lo nòrd de Yukon, a l’oèst de Nunavut).
Las notícias contunhan d’èsser estonantas pr’amor que, se ja a reconegut la comunautat Nunavut, ara lo govern del Canadà a volgut tanben far extensiva la sieuna bona fe en tot signar la creacion d’una region autonomica —pas un estat— en la còsta dels Territòris del Nòrd-Oèst: Inavialuit.
La volontat es de donar als inavialuit una capacitat de govèrn pròpri per bastir un environament natural e cultural favorable a aquela comunautat e a tota la region. “Aqueste acòrdi d’autonomia”, çò diguèt Bernard Valcourt, ministre dels afars aborigèns de Canadà, “provesirà los inavialuits amb mai de flexibilitat e de contraròtle dins lo desvolopament de programas de servicis en acòrdi amb lor cultura e lors valors”.
La nòva region d’Inavialuit inclurà 90 650 quilomètres cairats dins la Mar de Beaufort, los rius Mackenzie e Yukon, lo nòrd de l’estat dels Territòris del Nòrd-Oèst e las illas articas plaçadas mai a l’oèst —las autras que son en Nuvavut—. La sieuna populacion a 5767 abitants amb sièis comunautats umanas e la region se basa sus la caça, la pesca e mai l’extraccion de gas natural, de niquèl, de petròli e de zinc.
“Las decisions de las gents del Nòrd totjorn son estadas una prioritat per aqueste govèrn”, çò confirmèt lo primièr ministre del govèrn dels Territòris del Nòrd-Oèst, “e coma los inavialuit an totjorn avançat cap a un melhorament de la region, lo nostre govèrn es onorat de poder signar aqueste acòrdi amb eles”.
Ressorsas naturalas ricas
L’acòrdi inclutz autonomia en divèrsas matèrias com la lenga, la santat, lo servicis socials, l’educacion, lo desvolopament economic, la justícia e los impostes. Cal remembrar que las primièras demandas exprimidas per la comunautat inavialuit se faguèron en 1984. Dempuèi an negociat los govèrns canadian e dels Territòris del Nòrd-Oèst amb la comunautat inavialuit.
En la region i a divèrses pargues naturals de vida salvatja coma los d’Aulavik, Herschel, Ivvavik, Pingo e Tuktut, e mai i a quatre santuaris d’aucèls (Anderson River, Banks nº 1, Cape Perry e Kendell). Amb los umans demòran de mamifèrs coma las balenas, los caribós, las grandbèstias lo buòus muscats, los orses polars, las fòcas e los rainards polars. Ara, los inavialuits poiràn tanben, en mai de protegir lor lenga e lor cultura, administrar aquela fauna e assajar que non desaparesca.
Christian Andreu
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Bernard Valcourt foguet eth ministre der ahars aborigens deth govern federal precedent conservator;
eth govern federal cambiet en octobre 2015, ara es liberau, era ministra es Carolyn Bennett. Gran mercejam per eth voste tribalh !
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari