Actualitats
En Alsàcia ensajan d’anullar las eleccions regionalas francesas
Lo Conselh d’Estat refusèt divendres passat un dels recorses presentats per anullar la nòva division regionala e sas eleccions prèvias
Alsàcia a ensajat d’anullar las eleccions regionalas previstas pels 6 e 13 de decembre que venon, que son lo pas prèvi a l’implementacion de la nòva division regionala de l’estat francés. Lo jutge dels referits del Conselh d’Estat refusèt divendres passat un dels recorses presentats per anullar aquela eleccion.
Lo recors refusat aqueste còp èra lo qu’avián presentat en setembre passat Robert Hertzog, professor emerit de drech public de l’Universitat d’Estrasborg, e Daniel Hoeffel, èx-ministre, senator e president del Conselh General del Bas Ren. Hertzog e Hoeffel demandan “la suspension” de la lei de 16 de genièr de 2015 relativa a la delimitacion de las regions e a las eleccions regionalas. Considèran qu’aquela lei “viòla manifèstament” l’article 5 de la Carta Europèa de l’Autonomia Locala, tractat internacional conclús dins lo quadre del Conselh d’Euròpa, que França lo signèt en 1985 e que lo ratifiquèt en 2007. Aquel article 5 estipula que per tota modificacion dels limits territorials, de las collectivitats localas, elas “devon èsser consultadas prèviament, eventualament per via de referendum”.
“Se tracta pas d’un recors d’alsacians per defendre Alsàcia mas per anullar l’aplicacion d’una lei que concernís totas las regions e totes los partits politics”, çò precisa Hertzog al jornal alsacian DNA. De son costat, Hoeffel afirma que la “Carta Europèa de l’Autonomia Locala es pas un instrument de drecha o d’esquèrra mas un instrument collectiu”. Hoeffel quitament afirma que “la regionalizacion deu èsser autra causa que d’improvisacion sens cap de concertacion. Brustiada, una reforma mena a de desavènis dont las victimas son aqueles que l’an iniciada”.
D’autres recorses s’èran ja portats davant lo Conselh d’Estat per far abrogar la reforma territoriala. En mai passat ne presentèron un los Alsacians Reünits, la Federacion Democratica Alsaciana e lo Movement de la Franca Comtat. Aquela procedura es encara en cors. E a la fin d’agost aqueles movements depausèron encara un autre recors per demandar al govèrn francés d’organizar las eleccions regionalas dins l’encastre de las 22 regions actualas.
De malcontentament en Alsàcia e Bretanha
La nòva division regionala prevei pas la reünificacion de Bretanha, e mai s’èra una revendicacion bretona dempuèi fòrça decennis. Es pr’amor d’aquò que lo movement dels Bonets Roges e los collectius 44 Breizh e Bretanha Reünida an manifestat qualques còps. Los bretons reclaman dempuèi de decennis la reünificacion de Bretanha mejançant l’incorporacion a la region del departament del Léger Atlantic, qu’aperten ara a la region dels Païses de Léger, mas qu’es breton istoricament e culturala.
En Alsàcia, lo quite president Philippe Richert se mostrèt opausat a la fusion d’Alsàcia dins una granda macroregion. Mas Hollande, fin finala, prepausa d’agropar Alsàcia e Lorena, sens la region vesina de Champanha, que se’n va amb Picardia. Lo partit alsacian Unser Land (Nòstra Tèrra) ditz qu’Alsàcia es “incompatibla” amb Lorena, e a cridat a “se mobilizar” per preservar l’“integritat” del territòri, e mai se demanda s’es pas arribada l’ora de quitar França e de “formar un estat prospèr”.
Mentretant en Occitània lo debat se centra sustot sul nom que deurà aver lo resultat de la fusion de Lengadòc-Rosselhon e Miègjorn-Pirenèus.
Lo recors refusat aqueste còp èra lo qu’avián presentat en setembre passat Robert Hertzog, professor emerit de drech public de l’Universitat d’Estrasborg, e Daniel Hoeffel, èx-ministre, senator e president del Conselh General del Bas Ren. Hertzog e Hoeffel demandan “la suspension” de la lei de 16 de genièr de 2015 relativa a la delimitacion de las regions e a las eleccions regionalas. Considèran qu’aquela lei “viòla manifèstament” l’article 5 de la Carta Europèa de l’Autonomia Locala, tractat internacional conclús dins lo quadre del Conselh d’Euròpa, que França lo signèt en 1985 e que lo ratifiquèt en 2007. Aquel article 5 estipula que per tota modificacion dels limits territorials, de las collectivitats localas, elas “devon èsser consultadas prèviament, eventualament per via de referendum”.
“Se tracta pas d’un recors d’alsacians per defendre Alsàcia mas per anullar l’aplicacion d’una lei que concernís totas las regions e totes los partits politics”, çò precisa Hertzog al jornal alsacian DNA. De son costat, Hoeffel afirma que la “Carta Europèa de l’Autonomia Locala es pas un instrument de drecha o d’esquèrra mas un instrument collectiu”. Hoeffel quitament afirma que “la regionalizacion deu èsser autra causa que d’improvisacion sens cap de concertacion. Brustiada, una reforma mena a de desavènis dont las victimas son aqueles que l’an iniciada”.
D’autres recorses s’èran ja portats davant lo Conselh d’Estat per far abrogar la reforma territoriala. En mai passat ne presentèron un los Alsacians Reünits, la Federacion Democratica Alsaciana e lo Movement de la Franca Comtat. Aquela procedura es encara en cors. E a la fin d’agost aqueles movements depausèron encara un autre recors per demandar al govèrn francés d’organizar las eleccions regionalas dins l’encastre de las 22 regions actualas.
De malcontentament en Alsàcia e Bretanha
La nòva division regionala prevei pas la reünificacion de Bretanha, e mai s’èra una revendicacion bretona dempuèi fòrça decennis. Es pr’amor d’aquò que lo movement dels Bonets Roges e los collectius 44 Breizh e Bretanha Reünida an manifestat qualques còps. Los bretons reclaman dempuèi de decennis la reünificacion de Bretanha mejançant l’incorporacion a la region del departament del Léger Atlantic, qu’aperten ara a la region dels Païses de Léger, mas qu’es breton istoricament e culturala.
En Alsàcia, lo quite president Philippe Richert se mostrèt opausat a la fusion d’Alsàcia dins una granda macroregion. Mas Hollande, fin finala, prepausa d’agropar Alsàcia e Lorena, sens la region vesina de Champanha, que se’n va amb Picardia. Lo partit alsacian Unser Land (Nòstra Tèrra) ditz qu’Alsàcia es “incompatibla” amb Lorena, e a cridat a “se mobilizar” per preservar l’“integritat” del territòri, e mai se demanda s’es pas arribada l’ora de quitar França e de “formar un estat prospèr”.
Mentretant en Occitània lo debat se centra sustot sul nom que deurà aver lo resultat de la fusion de Lengadòc-Rosselhon e Miègjorn-Pirenèus.
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Ànims!
Ai cercat e ai trobat "prèvia" . A dich de legir lo jornalet apreni l'espanhòl, un pauc mai cada jorn. Perque pas.
Aste i arribèsson los alsacians. Aital la troica Hollande-Valls-Cazeneuve deurián tornar veire lor farlabica.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari