Actualitats
Contramanifestacion a Arle del Collectiu Provença
An revendicat sustot que lo provençal siá reconegut coma “lenga de França” en pretendent de lo desseparar de la rèsta de l’occitan
Del temps que l’occitanisme manifestava a Montpelhièr, se debanava a Arle una contramanifestacion convocada pel Collectiu Provença (escrivon “Collectif Prouvènço”), que revendicava la non-occitanitat de la lenga e de la cultura provençala. Qualques milièrs de personas (2700 segon la polícia e mai de 7000 segon los organizaires) desfilèron al crit de “ni pacaians, ni occitans, provençaus!”.
Lo cortegi èra dobèrt per la Reina d’Arle e sas domaisèlas d’onor, conduchas per de cavalièrs d’associacions de gardians e seguidas per qualques elegits que se son engatjats a “sonhar l’identitat provençala”, segon çò que rapòrta La Provence.
La revendicacion dels manifestants èra sustot que lo provençal foguèsse reconegut coma “lenga de França” en pretendent de lo desseparar de la rèsta l’occitan. “Se lo provençau despareis, tot s’esfondrarà coma un castèu de cartas”, çò declarèt a La Provence Fabien Rouman, vicepresident del Collectiu Provença.
Los manifestants revendiquèron tanben d’engatjaments politics per las tradicions coma la bovina, la dança, la musica e los costums.
Fòrça personas e associacions que manifèstan amb lo Collectiu Provença i se fan recrutar en nom d’una “defensa dau provençau”. E lo collectiu lor escond lo sens del mot “occitan”, qu’en realitat inclutz e respècta lo provençal.
Lo cortegi èra dobèrt per la Reina d’Arle e sas domaisèlas d’onor, conduchas per de cavalièrs d’associacions de gardians e seguidas per qualques elegits que se son engatjats a “sonhar l’identitat provençala”, segon çò que rapòrta La Provence.
La revendicacion dels manifestants èra sustot que lo provençal foguèsse reconegut coma “lenga de França” en pretendent de lo desseparar de la rèsta l’occitan. “Se lo provençau despareis, tot s’esfondrarà coma un castèu de cartas”, çò declarèt a La Provence Fabien Rouman, vicepresident del Collectiu Provença.
Los manifestants revendiquèron tanben d’engatjaments politics per las tradicions coma la bovina, la dança, la musica e los costums.
Fòrça personas e associacions que manifèstan amb lo Collectiu Provença i se fan recrutar en nom d’una “defensa dau provençau”. E lo collectiu lor escond lo sens del mot “occitan”, qu’en realitat inclutz e respècta lo provençal.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Sóc `Català, i no entenc perquè un poble Occità diu que no és Occità, és com els blaveros Valencians, que no sé que cony reivindiquen.
Segur que allò era una reivindicació o una cercavila? d'uns pobres que ja no tenen res per dir ni defensar.
Ja callaran!
"Tàrrega".
Semblavan mai que una mani, un passacarrier folkloric amb sos cavalets e vestits tradicionals, sos tamborels e flaviols, com una feria de abril a la francesa. Amb aquestes si pot pas comtar per res, ni prender-se la molestia de los voler convencer.
Tant que farèm pas una manifestacion a Paris, totis los defensors de las lengas regionalas de França amassats, s'en trufaran...
#35 Òc, una Occitània federala dins una França federala per una Euròpa federala deu èsser lo projècte que recampa gascons, lengadocians, provençals , auvernhats, limosins, vivaro alpins per una federacion occitana dins una dinamica que pòt s'impausar a l'estat francés, perque pren en compte la realitat politica, mas tanben culturala, de l'estat francés.
A parer meu, cal que l'occitanisme es renovi quant a la seva concepció de la nació occitana. Una visió més federal i una promoció més forta de les identitats existents donaria més força a l'occitanisme i no deixaria tant de lloc a falsos provençalistes, a falsos gasconistes...
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari