Actualitats
Catalonha e Aran: lo Parlament a aprovat la desconnexion d’Espanha
Declara solemnament lo començament de creacion d’un estat catalan independent en forma de republica
Lo parlament de Catalonha e Aran ven d’aprovar per majoritat absoluda la declaracion de començament del procès d’independéncia per 72 vòtes per e 63 vòtes contra. Coma èra previst, los vòtes favorables d’Amassa per l’Òc e de la CUP son estats sufisents per aprovar la declaracion. En seguida, los deputats independentistas se son quilhats e an aplaudit del temps que los deputats espanholistas del Partit Popular (PP) an exibit de bandièras espanhòlas e catalanas per protestar.
Comença la creacion d’un país nòu
La declaracion insistís sus sa legitimitat en seguida de las eleccions del 27 de setembre passat, que portèron al Parlament una majoritat absoluda de deputats independentistas, e declara solemnament lo començament de creacion d’un estat catalan independent jos forma de republica. Lo Parlament se declara sobeiran e se somet pas a las leis espanhòlas, especialament, al Tribunal Constitucional espanhòl.
Se proclama tanben la dobertura d’un procès constituent ciutadan, participatiu, dobèrt e integrant per preparar la futura constitucion. E se demanda al govèrn catalan venent de transformar en realitat aquela declaracion.
Lo tèxt concretiza tanplan la creacion de las leis constituentas, de la seguretat sociala e del tresaur public dins trenta jorns.
Se garentís los dreches socials
En mai d'aquò, s’es aprovat un apondon que garentís una sèria de dreches socials coma: de talhar pas lo provesiment d’electricitat, de gas o d’aiga a las personas pauras qu’o poiràn pas pagar; lo drech d’aver un abitatge digne; la garentida de l’accès universal a l’atencion sanitària e medicala de qualitat per totes —qu'ajan de papièrs o non—. S’assegura tanben l’educacion publica, catalana e de qualitat e se garentís las libertats publicas segon la Declaracion Universala dels Dreches Umans, segon l'Acòrdi Europèu dels Dreches Umans e segon la Jurisprudéncia de la Cort Europèa dels Dreches Umans. Lo tèxt aprovat pel parlament prevei tanben l’aculhença de las personas refugiadas e lo drech d'avortar segon la darrièra lei d’egalitat entre femnas e òmes.
Es tanben escricha e aprovada la renegociacion de totes los deutes e sistèmas de finançament per garentir las politicas socialas.
Reaccion del govèrn espanhòl
Lo president del govèrn espanhòl, Mariano Rajoy, a anonciat que demandarà al Tribunal Constitucional la suspension immediata de la resolucion independentista. “Utilizarem solament l'estat de drech, mas tot l'estat de drech; solament la lei, mas tota la lei”, çò a menaçat. Rajoy, qu’es del Partit Popular (PP), aviá parlat abans amb lo cap del Partit Socialista (PSÒE) per pachar una estrategia comuna contra la declaracion catalana.
Comença la creacion d’un país nòu
La declaracion insistís sus sa legitimitat en seguida de las eleccions del 27 de setembre passat, que portèron al Parlament una majoritat absoluda de deputats independentistas, e declara solemnament lo començament de creacion d’un estat catalan independent jos forma de republica. Lo Parlament se declara sobeiran e se somet pas a las leis espanhòlas, especialament, al Tribunal Constitucional espanhòl.
Se proclama tanben la dobertura d’un procès constituent ciutadan, participatiu, dobèrt e integrant per preparar la futura constitucion. E se demanda al govèrn catalan venent de transformar en realitat aquela declaracion.
Lo tèxt concretiza tanplan la creacion de las leis constituentas, de la seguretat sociala e del tresaur public dins trenta jorns.
Se garentís los dreches socials
En mai d'aquò, s’es aprovat un apondon que garentís una sèria de dreches socials coma: de talhar pas lo provesiment d’electricitat, de gas o d’aiga a las personas pauras qu’o poiràn pas pagar; lo drech d’aver un abitatge digne; la garentida de l’accès universal a l’atencion sanitària e medicala de qualitat per totes —qu'ajan de papièrs o non—. S’assegura tanben l’educacion publica, catalana e de qualitat e se garentís las libertats publicas segon la Declaracion Universala dels Dreches Umans, segon l'Acòrdi Europèu dels Dreches Umans e segon la Jurisprudéncia de la Cort Europèa dels Dreches Umans. Lo tèxt aprovat pel parlament prevei tanben l’aculhença de las personas refugiadas e lo drech d'avortar segon la darrièra lei d’egalitat entre femnas e òmes.
Es tanben escricha e aprovada la renegociacion de totes los deutes e sistèmas de finançament per garentir las politicas socialas.
Reaccion del govèrn espanhòl
Lo president del govèrn espanhòl, Mariano Rajoy, a anonciat que demandarà al Tribunal Constitucional la suspension immediata de la resolucion independentista. “Utilizarem solament l'estat de drech, mas tot l'estat de drech; solament la lei, mas tota la lei”, çò a menaçat. Rajoy, qu’es del Partit Popular (PP), aviá parlat abans amb lo cap del Partit Socialista (PSÒE) per pachar una estrategia comuna contra la declaracion catalana.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#3 ( m'avètz pas compres Guevarra)
I a pas cap de dobte sul ròtle de l'UE , qu'ajudarà pas l'independéncia de Catalonha , ni mai de l'Escòcia e encara mens d'Occitania que la question se pausèsse un jorn...
En realitat la question que pausavi èra la seguenta: " per de qué lo moviment occitanista politica fa mina de creire justament que l' l'UE farà prodèl? Es per prene lo monde coma temonh? Alara que tot pròva lo contrari . Veire las declaracions de Cameron, de Merkel, de Vals e autres capmèstres .
Es que s'agis d'una estrategia? O cresi pas.
Me pareis ailas, qu'al revèrs Rajòy poirà comptar sus l'ajuda dels caps d'estat de l'UE per roïnar los esfòrçs dels catalans.
De mon biais , aquò vòl dire qu'ambe l'UE o sens l'UE cal pas comptar que sus las seunas pròprias fòrças.
És com desconectar duna feina que no t'agrada, que t'hi maltracten, i que no t'hi respecten.
L'estat espanyol com el francès és mereixen una lliçó,i els Catalans, els hi estem donant.
Fe segles que dura, mès de tre-cents anys, i vinga a fotren's clatellades, al final tant m'enyspreu té les seves consequencies, ara que no és queixin, ni que reclamin, han tingut tres-cents anys per respectar-nos, ara que no és queixin.
Bé, com dic Visca la Terra LLiure! I Despertaferro!
L'Ernest, "El Tàrrega".
#4 —Ieu, aimariai plan de saber çò que los catalans se pensan ara de l"'ajuda" o de la posicion dels estats d' Euròpa ?
— E ben ieu que non soi catalan, cresi pas gaire a quina ajuda que siá…
—L'UE que se vòl una tèrra de libertat, de démocracia , de liura circulacion dels òmes e dels capitals ( subretot dels capitals)…
— Euròpa jamai non s'es volguda tèrra de democracia… estant qu'es un concèpte ordoliberal, es a dire un concèpte territorial que considèra que tot se pòt discutir electoralament, a despart de çò decisiu per una politica; a saber, l'economia. Donc, Euròpa non es una democracia, mas una dictatura financiària, exactament coma los Estats Units d'America, mas per d'autras rasons.
—S'ausis mantuns còps que los Occitans se dison Europencs, vist que creson (o fan semblant de creire), que l'UE ajudarà la reconeissénça de la cultura de cada pòble e benlèu l'autòdeterminacion?
— IEu, fa plan longtemps qu'i cresi pas mai, despèui qu'ai comprés que la tròp fumosament famosa charta de las lengas sens estat non èra una obligacion per cada estat memebre…
— Question : l'Euròpa va ajudar Catalonha?
— S'aquò ajuda los mai rics a venir encara mai rics, benlèu. Se que non, riscas pas res !!!!
— Question : l'occitan a rason d'aimar "mamy" Euròpa o crei encara al paire Nadal ? .
— Ieu, asiri l'Euròpa tal coma es concebuda, despuèi 1957 e lo tractat de Roma, que dins son quite principi, ordoliberal, trepeja tota veleïtat democratica a l'alternança politica sul plan economic.
— Autrament dich, qual dins Euròpa va impausar als espanhòls de Rajoy, als Engleses de Cameron (ambe Escòssia), als franchimands de Hollande, Sarko , e autres tropeladas, que cal respectar la cultura de cada pòble de començar, per l' occitan per exemple ?
— Impausar ? Degun. Règde clar ! O prepausar e o remembrar ? Benlèu Irlanda… encara que… Demandi a veire.
Bonjorn,
Lo caminament catalan es per nosautres plen d'ensenhaments e de questions. Me dirètz qu'es aisit de pausar de questions. Mas aquel biais de s'avançar sul camin de l'independéncia es completament novèl e pivelant .
Ieu, aimariai plan de saber çò que los catalans se pensan ara de l"'ajuda" o de la posicion dels estats d' Euròpa . L'UE que se vòl una tèrra de libertat , de démocracia , de liura circulacion dels òmes e dels capitals ( subretot dels capitals) . S'ausis mantuns còps que los occitans se dison europencs vist que creson (o fan semblant de creire) , que l'UE ajudarà la reconeissénça de la cultura de cada pòble e benlèu l'autòdeterminacion?. Question : l'Euròpa va ajudar Catalonha?, question : l' occitan a rason d'aimar "mamy" Euròpa o crei encara al paire Nadal ? .
Autrament dich, qual dins Euròpa va impausar als espanhòls de Rajol , als engles de Cameron (ambe Escossa( , als franchimands de Hollande , Sarko , e autres tropeladas que cal respectar la cultura de cada pòble de començar , per l' occitan per exemple?
Ieu; i cresi pas : degun del consèlh d'Euròpa o dins las institucions dirà pas jamai aquela paraula de libertat e de justicia . Alara de que val la possibilitat occitana d'aquela sembla estrategia?
Fin finala , Catalonha arriva dapassèt al caireforc e ven de prene l' estrada desconeguda de la libertat. Lo grand larg. O fa sens comptar sus degun e quitament pas sus los imperialismes ( a pron pena amagats ) de las ancianas potencias colonialas, o als escriches messorguiers del tractat de l'union.
Alara bon vent ....................l'an que ven a Barcelona !!!!
Lo president del govèrn espanhòl, Mariano Rajoy, a anonciat que demandarà al Tribunal Constitucional la suspension immediata de la resolucion independentista. E lo govèrn catalan a ja precisit qu'aqueste Tribunal Constitucional èra impotent en Catalonha. Lo sotapenjar tot çò que voldrà, que Catalonha, ja, se'n tond ! Lo Rajoy a proferit : “Utilizarem solament l'estat de drech, mas tot l'estat de drech; solament la lei, mas tota la lei”, mas los Catalans van van utiliszar tanben lo dreit, mas tot lo dreit, la lei mas tota la lei, la d'estat catalan, qie non es l'estat espanhòl. Aquò's simple, non ? En democracia, son los pòbles que fan las leis, pas los imprecators.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari