Demièg la multitud de movements esperitals eissits durant l’Edat Mejana, apareis a Lièja, a la fin del sègle XII, un corrent revolucionari per l’epòca que s’estendrà per tota l’Euròpa occidentala: las beguinas, de femnas liuras que, per volontat pròpria, decidisson de se liurar a l’esperitalitat e d’establir lo contacte dirècte amb Dieu. Es a dire, sens intermediaris e, solide, sens l’intermediacion de la Glèisa.
Las beguinas, que la majoritat son de classa fortunada, consagran lor vida a ajudar als mai desfavorits e a promòure la cultura. Se mantenon amb lor pròpri trabalh e esfòrç e son independentas de l’ierarquia eclesiastica dominada pels òmes. Fan pas tanpauc de vòts e pòdon abandonar aquel estil de vida a quin moment que siá. Dispausan pas d’un ostal mater ni de cap de nòrma comuna o d’òrdre general e s’establisson normalament dins de simples abitatges près dels espitals o de las glèisas, ont desvolopan lors activitats socialas e intellectualas.
Solas, en de comunautats petitas, grandas o beguinatges, aquelas femnas gaudisson d’una vida autonòma e independenta, çò qu’origina lèu un movement similar pels òmes: los begards, pas liures de polemica, mas que reüssisson pas lo gra de responsabilitat sociala, esperitala e intellectuala qu’an las beguinas.
Tant que son de femnas instruchas, decidisson d’escriure, mas la glèisa, dins un assag d’empedir aquela trajectòria, argumenta que lo fach d’èsser laïcas las inabilita per aquò far. Pasmens, elas, dins un còp mèstre d’intelligéncia, allègan que lo fach d’èsser pas de religiosas lor empedís pas de possedir lo don de l’inspiracion divina. E, pr’amor que qui s’exprimís es la quita votz de la paraula de Dieu, l’interpretacion eclesiastica fa pas besonh.
La glèisa a cap d’autre remèdi que d’acceptar aquel argument coma valid, mas o perdona pas e, tre aquel moment, quita pas de las secutar. Condemnadas pel Papa Clement V, pendent lo Concili de Viana (1321), las beguinas obtenon un relambi gràcias al Papa Joan XXII, que lor permet de contunhar amb lor estil de vida. Mas los afrontaments amb las autoritats eclesiasticas contunhan de se succedir e, dins lo sègle XIV, los evesques alemands e l’Inquisicion condemnan fin finala los begards e aumentan la susvelhança de las beguinas. Lo ponch mai naut de mesfisança arriba al sègle XVI, per paur que jonguèsson la Reforma Protestanta.
Perseguidas, cremadas, mespresadas, despossedidas de lors bens e obligadas de far partida d’autres òrdres, pasmens se pòt pas brica frenar la volontat d’aquelas extraordinàrias femnas que contunhan, malgrat totas las dificultats, de sonhar de paures, de malauts, de femnas abandonadas, de veusas, d’enfants, de vièlhs e d’orfanèls, en mai d’aténher los nivèls mai nauts de la mistica medievala en literatura, en participant a la dobertura del saber teologic als laïcs, en tradusent del latin a las lengas vulgaras e en ajudant a fondar, al costat dels trobadors, las nòvas lengas literàrias. Mas, après uèch cents ans de resisténcia, aquel movement qu’evocava un renovelament de la glèisa en Occident a travèrs de la creacion de grops laïcs e coma alternativa als òrdres monastics, expira una matinada del mes d’abril de 2013 amb Marcella Pattyn, la darrièra beguina.
Ça que la, lor esséncia demòra encara. Un exemple ne son los milièrs de personas laïcas que consagran uèi lor temps e energia a sonhar las causas socialas e culturalas d’un biais totalament altruista, dins un assag malaisit de melhorar la societat. Dins lor anonimat, son los que jorn per jorn tenon alucada la flama de l’esperança d’un mond melhor, s’aquò es encara possible.
Per aquela rason e, conscienta que los lenhièrs del sègle XXI rèstan alucats e cremants en totala impunitat, causissi sens cap de dobte la filosofia d’aquelas extraordinàrias femnas de l’Edat Mejana, que saupèron comprene amb lor arma lo sens vertadièr del mot libertat.
Griselda Lozano
Aqueste article es adaptat del sit del roman Òc, que fa difusion d’Occitània pel public ispanofòn.
Las beguinas, que la majoritat son de classa fortunada, consagran lor vida a ajudar als mai desfavorits e a promòure la cultura. Se mantenon amb lor pròpri trabalh e esfòrç e son independentas de l’ierarquia eclesiastica dominada pels òmes. Fan pas tanpauc de vòts e pòdon abandonar aquel estil de vida a quin moment que siá. Dispausan pas d’un ostal mater ni de cap de nòrma comuna o d’òrdre general e s’establisson normalament dins de simples abitatges près dels espitals o de las glèisas, ont desvolopan lors activitats socialas e intellectualas.
Solas, en de comunautats petitas, grandas o beguinatges, aquelas femnas gaudisson d’una vida autonòma e independenta, çò qu’origina lèu un movement similar pels òmes: los begards, pas liures de polemica, mas que reüssisson pas lo gra de responsabilitat sociala, esperitala e intellectuala qu’an las beguinas.
Tant que son de femnas instruchas, decidisson d’escriure, mas la glèisa, dins un assag d’empedir aquela trajectòria, argumenta que lo fach d’èsser laïcas las inabilita per aquò far. Pasmens, elas, dins un còp mèstre d’intelligéncia, allègan que lo fach d’èsser pas de religiosas lor empedís pas de possedir lo don de l’inspiracion divina. E, pr’amor que qui s’exprimís es la quita votz de la paraula de Dieu, l’interpretacion eclesiastica fa pas besonh.
La glèisa a cap d’autre remèdi que d’acceptar aquel argument coma valid, mas o perdona pas e, tre aquel moment, quita pas de las secutar. Condemnadas pel Papa Clement V, pendent lo Concili de Viana (1321), las beguinas obtenon un relambi gràcias al Papa Joan XXII, que lor permet de contunhar amb lor estil de vida. Mas los afrontaments amb las autoritats eclesiasticas contunhan de se succedir e, dins lo sègle XIV, los evesques alemands e l’Inquisicion condemnan fin finala los begards e aumentan la susvelhança de las beguinas. Lo ponch mai naut de mesfisança arriba al sègle XVI, per paur que jonguèsson la Reforma Protestanta.
Perseguidas, cremadas, mespresadas, despossedidas de lors bens e obligadas de far partida d’autres òrdres, pasmens se pòt pas brica frenar la volontat d’aquelas extraordinàrias femnas que contunhan, malgrat totas las dificultats, de sonhar de paures, de malauts, de femnas abandonadas, de veusas, d’enfants, de vièlhs e d’orfanèls, en mai d’aténher los nivèls mai nauts de la mistica medievala en literatura, en participant a la dobertura del saber teologic als laïcs, en tradusent del latin a las lengas vulgaras e en ajudant a fondar, al costat dels trobadors, las nòvas lengas literàrias. Mas, après uèch cents ans de resisténcia, aquel movement qu’evocava un renovelament de la glèisa en Occident a travèrs de la creacion de grops laïcs e coma alternativa als òrdres monastics, expira una matinada del mes d’abril de 2013 amb Marcella Pattyn, la darrièra beguina.
Ça que la, lor esséncia demòra encara. Un exemple ne son los milièrs de personas laïcas que consagran uèi lor temps e energia a sonhar las causas socialas e culturalas d’un biais totalament altruista, dins un assag malaisit de melhorar la societat. Dins lor anonimat, son los que jorn per jorn tenon alucada la flama de l’esperança d’un mond melhor, s’aquò es encara possible.
Per aquela rason e, conscienta que los lenhièrs del sègle XXI rèstan alucats e cremants en totala impunitat, causissi sens cap de dobte la filosofia d’aquelas extraordinàrias femnas de l’Edat Mejana, que saupèron comprene amb lor arma lo sens vertadièr del mot libertat.
Griselda Lozano
Aqueste article es adaptat del sit del roman Òc, que fa difusion d’Occitània pel public ispanofòn.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Anar visitar un site internet coma "le grand changement" e veiretz que las beguinas e los beguins son tornats.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari