Solament dos jorns après la cadena d’atacs a París, revendicats per l’Estat Islamic e fasent près de 140 mòrts, l’armada francesa ataquèt dimenge passat la vila de Raqqa, la mai importanta que l’Estat Islamic contraròtla en Siria. Vos explicam sèt claus per contextualizar la situacion a Raqqa e l’intervencion francesa, en prenent en compte l’istòria recenta de la zòna.

Raqqa, vila estrategica
 
Raqqa es un dels noses de comunicacion centrals per l’Estat Islamic (EI) dins lo territòri que contraròtla, entre Siria e Iraq. Plaçada sul bacin del flume d’Eufrates, sa valor estrategica e comerciala es estada presada long de l’istòria per los seleucidas, abbassidas, ayyubidas e, mai modèrnament, per l’estat sirian. Se tròba sus las rotas que jonhon Alèp (Siria) amb Mossol (Iraq), d’un costat, e Alèp amb la capitala iraquiana Bagdad de l’autre costat —en passant per Ramadi e Falluja—.
 
Fa dos ans qu’es ocupada per l’EI. D’en primièr, amb lo Front Al Nusra, restacat a Al Qaida. E puèi, per l’EI solament. E malgrat aquò, es ara solament que França s’es decidida a atacar d’objectius del grop jihadista, a pena après los atacs a París. L’EI i a installat de camps d’entraïnament militar. S’es beneficiat de son contraròtle per centralizar los atacs contra los cantons curds —mai que mai a Kobanê en 2014 e a Gire Spî en 2015— e per ganhar d’argent amb la venda de petròli —dirèctament dins sos territòris o indirèctament dins la zòna contrarotlada pels rebèls o cap a Turquia—. Aquò se passa dempuèi lo començament de l’ocupacion, e èra public.
 
 
De violacions dels dreches umans denonciadas
 
Es pas tanpauc que se sàpia ara, subitament, que l’EI comet de violacions dels dreches umans a Raqqa. Aquò es documentat quitament de Siria estant, per de grops coma Raqqa Is Being Slaughtered Silently (Raqqa Es Chaplada en Silenci) dempuèi abril de 2014. D’execucions, de crucifixions, de torturas e l’emplec de civils coma escuts umans son qualques unes dels crimes denonciats per aquel grop; e de mai de mai l’EI i a instaurat divèrsas polícias politicas, dont una solament per contrarotlar que las femnas seguiscan las nòrmas impausadas per l’EI.
 
 
Contra las minoritats de la vila
 
Cossí es abitual dins lo modus operandi de l’EI, las minoritats que son pas aràbias sunnitas son estadas de victimas preferidas pels jihadistas. Una partida de la populacion crestiana a fugit la vila. La glèisa dels armènis es estada incendiada. De temples shiitas son estats destruches. E aqueste estiu passat, l’Estat Islamic expulsèt de desenats de familhas curdas, acusadas d’aver mandat d’informacions de la vila a la milícia curda de las YPG.
 
 
França, pus tard que los Estats Units
 
Los atacs franceses contra Raqqa son pas estats tanpauc los primièrs que las poténcias occidentalas an fach sus la vila. Lo lideratge, coma dins fòrça autres aspèctes de la guèrra en Siria e en Iraq, lo tenon los Estats Units, que bombardan la vila e los sieus entorns dempuèi 2014, de còps amb l’assisténcia d’autras armadas, coma la de l’Arabia Saudita o la dels Emirats Arabis Units. L’objectiu declarat pels Estats Units es d’amendrir la capacitat operativa de l’Estat Islamic dempuèi Raqqa e de crear las condicions per una avançada sus la vila de las Fòrças Democraticas Sirianas (FDS, una coalicion laxista de fòrças curdas, aràbias e assirianas).
 
L’atac entraïna pas cap de granda novetat. De fach, l’atac de dimenge es quitament pas lo primièr que fa l’aviacion francesa en Siria: l’Elisi raportèt lo 27 de setembre que las fòrças francesas —tanben dins l’encastre de la campanha dirigida per Washington— avián bombardat un camp d’entraïnament a Dair Az Zawr, al sud-èst de Raqqa. L’accion d’aquesta dimenjada indica, doncas, una cession momentanèa de lideratge de part dels Estats Units tocant los atacs contra la vila, mas marca pas cap de diferéncia fondamentala dins l’estrategia de las poténcias occidentalas en Siria. Per contra, d’un autre ponch de vista, l’accion pòt èsser percebuda coma una simpla venjança —que l’EI la pòt aprofechar per lo sieu benefici pròpri al nivèl de propaganda—.
 
 
Scepticisme curd
 
Dins las Fòrças Democraticas Sirianas, las milícias curdas an un ròtle central. Mas la majoritat dels movements curds en Siria comprenon que Raqqa es plaçada en defòra de Curdistan, e mai se i a de populacion curda dins la vila —coma n’i a tanben a Alèp o a Damasc—. Prene Raqqa de las mans de l’EI seriá, dempuèi lo vejaire curd, un prètzfach que revendriá puslèu a las fòrças de majoritat aràbia que fan partida de las FDS, o ben d’aquelas que revendican una Siria unitària.
 
 
 
 
 
 
 

---

Aquesta nòva es adaptada de Nationalia amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion.