Actualitats
Lo Govèrn d’Aran per l’eliminacion de la violéncia contra las femnas
En ocasion del 25 de novembre, lo Conselh General d’Aran fa una seguida d’actes e a mes en marcha un cors d’autodefensa per las femnas
Lo Conselh General d’Aran a organizat una seguida d’actes per commemorar lo Jorn Internacional per l’Eliminacion de la Violéncia contra las Femnas, que se celèbra cada 25 de novembre.
La conselhièra de la santat e del benèsser, Anna Díaz, legís a miègjorn un manifèst sus la Plaça del Conselh General. A 20h se projectarà lo filme documentari La maleta de Marta que mòstra la lucha d’una femna maltractada e de qualques òmes agressors que seguisson un programa de reabilitacion. A 21h15, per clavar la jornada, se difondrà las informacions sul Protocòl d’Intervencion de la Violéncia de Genre en la Val d’Aran.
Cal soslinhar qu’en escasença d’aquela jornada, lo Servici d’Informacion e Atencion ara Hemna (SIAH), del govèrn aranés, a mes en marcha la setmana passada un cors d’autodefensa que se tendrà fins al 9 de decembre.
Remembre a las sòrs Mirabal
Lo 25 de novembre foguèt declarat jorn internacional contra la violéncia de genre en julhet de 1981, dins l’encastre de la primièra Trobada Feminista de l’America Latina e de la Cariba, que se debanèt a Bogotà (Colómbia). En aquela amassada las femnas denoncièron la violéncia de genre dins lo domeni domestic e mai la violacion e lo secutament sexual dins lo domeni dels govèrns, en i inclusent la tortura e los abuses que patissián fòrça presonièras politicas.
Se causiguèt aquel jorn per commemorar lo violent assassinat de las sòrs Mirabal (Patria, Minerva e Maria Teresa), tres activistas politicas assassinadas lo 25 de novembre de 1960 mentre qu’anavan a Puerto Plata per vesitar lors marits empresonats, en mans de la polícia secreta del dictator Rafael Trujillo en la Republica Dominicana. Dedé Mirabal, que demòra en Belgica, es l’unica de las quatre sòrres qu’a subreviscut. Lors cadavres estroçats apareguèron al fons d’una barranca. Pel movement popular e feminista de la Republica Dominicana, istoricament, aquelas femnas an simbolizat la lucha e la resisténcia. En 1999, l’ÒNU oficializèt lo 25 de novembre coma Jorn Internacional per l’Eliminacion de la Violéncia contra las Femnas.
Mireia Boya: Mos volem viues
La conselhièra de la santat e del benèsser, Anna Díaz, legís a miègjorn un manifèst sus la Plaça del Conselh General. A 20h se projectarà lo filme documentari La maleta de Marta que mòstra la lucha d’una femna maltractada e de qualques òmes agressors que seguisson un programa de reabilitacion. A 21h15, per clavar la jornada, se difondrà las informacions sul Protocòl d’Intervencion de la Violéncia de Genre en la Val d’Aran.
Cal soslinhar qu’en escasença d’aquela jornada, lo Servici d’Informacion e Atencion ara Hemna (SIAH), del govèrn aranés, a mes en marcha la setmana passada un cors d’autodefensa que se tendrà fins al 9 de decembre.
Remembre a las sòrs Mirabal
Lo 25 de novembre foguèt declarat jorn internacional contra la violéncia de genre en julhet de 1981, dins l’encastre de la primièra Trobada Feminista de l’America Latina e de la Cariba, que se debanèt a Bogotà (Colómbia). En aquela amassada las femnas denoncièron la violéncia de genre dins lo domeni domestic e mai la violacion e lo secutament sexual dins lo domeni dels govèrns, en i inclusent la tortura e los abuses que patissián fòrça presonièras politicas.
Se causiguèt aquel jorn per commemorar lo violent assassinat de las sòrs Mirabal (Patria, Minerva e Maria Teresa), tres activistas politicas assassinadas lo 25 de novembre de 1960 mentre qu’anavan a Puerto Plata per vesitar lors marits empresonats, en mans de la polícia secreta del dictator Rafael Trujillo en la Republica Dominicana. Dedé Mirabal, que demòra en Belgica, es l’unica de las quatre sòrres qu’a subreviscut. Lors cadavres estroçats apareguèron al fons d’una barranca. Pel movement popular e feminista de la Republica Dominicana, istoricament, aquelas femnas an simbolizat la lucha e la resisténcia. En 1999, l’ÒNU oficializèt lo 25 de novembre coma Jorn Internacional per l’Eliminacion de la Violéncia contra las Femnas.
Mireia Boya: Mos volem viues
| fffff | fffff | |
|
Numèros de telefòn gratuits e anonims d’ajuda e d’informacion sus la violéncia contras las femnas:
— Val d’Aran: 900 900 120 — Valadas: 1522 — Rèsta d’Occitània: 3919 | ||
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Mancariò pas que siegue per las violencias.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari