CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Actualitats

Aran qu’assolide er IEA coma autoritat lingüistica occitana

| Conselh Generau d'Aran

Eth Plen deth Conselh Generau d’Aran, que se debanèc ager dimars, qu’aprovèc per unanimitat era proposicion d’ua resolucion en matèria de lengua, era creacion dera comission de politica lingüistica e era defensa deth modèl lingüistic dera escòla aranesa. Aguesta aprovacion qu’anèc precedida d’ua exaustiva explicacion sus quin deu èster eth modèl lingüistic dera Val, a cargue deth cap de Politica Lingüistica deth Conselh Generau d’Aran, Jusèp Loís Sans.


En ua intervencion d’ua ora e mieja, Sans que dividic eth sòn expausat en tres èishi: er aranés corrècte sus era basa des trabalhs des scientifics, e quitament deth CLO e de Loís Alibèrt, er assemblatge der aranés ena lengua referenciau e es acadèmies dera lengua. En aguest sens, que hec ua analisi des tres estructures existentes en Occitània: eth Congrès Permanent dera Lengua Occitana, era Acadèmia Occitana - Consistòri deth Gai Saber e er Institut d’Estudis Aranesi (IEA). Segontes era sua opinion, era produccion scientifica b’ei escassa, mès que mès en cas dera prumèra organizacion, deth temps qu’ei notabla en cas der IEA.
 
Dempús dera explicacion, toti es partits aranesi qu’acordèren per consensus d’aprovar ua resolucion que cree era comission de politica lingüistica deth Conselh Generau d’Aran, damb representacion de toti es grops politics deth Conselh. Era resolucion que reclame as institucions catalanes er emplec dera varianta aranesa dera lengua occitana e se compromet a emplegar er aranés ena sua forma mès autentica e coerenta damb eth país e damb era istòria. Per çò qu’ei dera autoritat lingüistica, eth Conselh Generau qu’arreconeish er IEA, organisme qu’ei en tren de vier acadèmia. Ath delà, se compromet a velhar entà qu’aguesta acadèmia e promòigue era unitat dera lengua occitana. Segontes era resolucion aprovada, que cau qu’er IEA e se coordine liuraments damb es entitats o institucions deth rèsta d’Occitània.
 
Era resolucion que demane que se complisque era lei der occitan, aranés en Aran, e se demane ara Generalitat de Catalonha que priorize eth finançament previst pera lei. En aguest sens, era directora generau de Politica Lingüistica dera Generalitat de Catalonha, Yvonne Griley, que manifestèc a Jornalet eth sòn acòrd damb era resolucion. Per çò qu’ei dera oposicion politica, er èx-sindic e cap d’Unitat d’Aran Francés Boya que manifestèc a Jornalet qu’era unanimitat en aguest tèma ei “un acte de responsabilitat” maugrat qu’ahigec qu’er IEA “non solaments aurie d’èster en Congrès Permanent dera Lengua Occitana, senon que serie bon que le liderèsse”. Boya qu’ahigec que serie bon que tot çò que Catalonha age de decidir en çò que tanh ar occitan se hèsque en Aran.


Pressupòst entà 2012 e Lei dAran
 
Per çò qu’ei deth pressupòst der an 2012, que serà de 20,5 milions d’èuros. Totun, be s’agís d’“un pressupòst imposat e non negociat”, segontes eth sindic Carlos Barrera, qu’explicaue pendent eth plen qu’es negociacions damb era Generalitat de Catalonha son estades extrèmaments dures. Entà evitar ua situacion financèra precària coma era d’enguan, abans deth 20 d’agost se constituirà era comission bilaterau entà negociar eth pressupòst entà un aute an. “Eth pressupòst de 2013, deu èster negociat e non imposat. Eth Govèrn dera Generalitat non pòt retalhar mès ath Conselh Generau de çò que retalhe as sòns pròpris departaments, per açò cau cercar un marc estable de finançament deth Conselh Generau d’Aran”, ce diguèc Barrera.
 
Fin finau eth plen qu’aprovèc per unanimitat era creacion d’ua ponéncia conjunta entà qu’eth Parlament de Catalonha, pogue tramitar era naua Lei de regim especiau dera Val d’Aran.




Ferriòl Macip

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

Estèla Malhana
1.

Lo monde d'Aran ven nos donar de vam, de dignitat, de scientific e de seriós, tant mièlhs per l'avenir de la lenga.

  • 10
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article