Actualitats
Conversion massissa d’islandeses a una anciana religion sumeriana
En seguida d’una campanha de protèsta contra lo finançament de las religions per l’estat
Las informacions politicas, economicas o socialas qu’arriban darrièrament d’Islàndia son plan estonantas. La darrièra es que, dempuèi lo 1r de decembre, mai de tres mila islandeses (çò es l’1% de la populacion) se son convertits al culte zuista, una religion basada suls tèxtes de la civilizacion sumeriana de data de mai de quatre mila ans. Aquela conversion massissa a fach que lo zuisme siá ara la religion amb una creissença mai rapida del país, e a ja superat lo nombre de fidèls musulmans de l’illa.
Lo fenomèn zuista en Islàndia a pas res a veire amb l’anciana religion sumeriana. Fa partida puslèu d’una campanha de protèsta contra lo finançament de las religions per l’estat. En Islàndia òm paga una taxa religiosa, que puèi se distribuís al quarantenat de religions reconegudas oficialament, çò es 73 èuros per abitant. E los que declaran qu’an pas cap de religion tanben pagan la taxa; en aquel cas lo govèrn destina l’argent a la Glèisa d’Islàndia, qu’es la religion majoritària del país.
Per s’opausar a aquel sistèma, un grop de militants del Partit Pirata islandés a decidit de jónher lo culte zuista, gaireben sens fidèls al país, mas comprés dins lo registre estatal de las religions.
Lo fenomèn zuista en Islàndia a pas res a veire amb l’anciana religion sumeriana. Fa partida puslèu d’una campanha de protèsta contra lo finançament de las religions per l’estat. En Islàndia òm paga una taxa religiosa, que puèi se distribuís al quarantenat de religions reconegudas oficialament, çò es 73 èuros per abitant. E los que declaran qu’an pas cap de religion tanben pagan la taxa; en aquel cas lo govèrn destina l’argent a la Glèisa d’Islàndia, qu’es la religion majoritària del país.
Per s’opausar a aquel sistèma, un grop de militants del Partit Pirata islandés a decidit de jónher lo culte zuista, gaireben sens fidèls al país, mas comprés dins lo registre estatal de las religions.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a totjorn quicom que m'espanta, perqué las religions son pas consideradas coma un fenomèn cultural coma un autre ? Ai pas jamai capitat de comprene.
aquelei religions sumerianas que ne fan partida lei yasidis crudelament persecutats per l'estat islamic son lei mai interessantas perque datan de l'epòca onte a Sumer s'inventèt l'escritura perenna sus de tabletas d'argiela-un progrès qu'ei pas de dire- e que vuei son completament inofensivas e coma en Islanda te donan enveja de te convertir an eli
Of! Ara sabi ont anar en cas de desbranda democratica a nòstre (e amb la dralha que seguissèm, i anan coma l'ase quand tròta): demandarai l'asili politic a Islàndia e me farai zuista.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari