capçalera campanha

Actualitats

Mai d’11 miliards en fin de sègle

| James Cridland

Quand èri escolan, los professors nos disián que lèu arribariam als 5 miliards de personas sus la Tèrra. Quand èri a l’universitat, nos disián que lèu arribariam als 7 miliards. Ara, las Nacions Unidas (ÒNU) rapòrtan que lèu serem mai d’11 miliards. Un nombre d’abitants que sabi pas s’es rasonable.


Aqueste estiu passat, l’ÒNU, a travèrs de la siá Division de la Populacion, a publicat un rapòrt estonant. Abans de finir lo sègle arribarem als 11 miliards de personas amb una creissença de populacion, sustot en Africa e Asia, que non rendon tròp optimistas.
 
“Segon lo modèl de cambiament demografic e l’experiéncia istorica, la populacion mondiala arribarà a un nombre que s’estima entre 9,5 e 13,3 miliards de personas en 2100,” çò confirma John Wilmoth, director de la Division de la Populacion de l’ÒNU. “Dins los Estats Units,” çò contunha, “la populacion creisserà d’1,5 milion cada an fins a 2100 e aquò vòl dire que la siá populacion actuala creisserà de 130 milions de personas de mai”.
 
Mas la creissença mai granda de la populacion mondiala serà en Africa. Aquí s’espèra que de l’1,2 miliard de personas actualas que i demòran, s’arribe a un nombre estimat entre 3,4 e 5,6 miliards d’abitants. Aquò a coma rason basica la persisténcia de las nautas taxas de fertilitat e que la baissa de la taxa de fertilitat i es encara plan recenta.
 
Aital, en Africa, la fertilitat a declinat pendent los darrièrs dètz ans mas a declinat sonque d’un 25% de la taxa d’Asia, de l’America Latina o de la Cariba en 1970. Dins qualques païses, per exemple, la fertilitat sembla pas de descréisser. En Nigèria la fertilitat farà que la populacion passe de 182 milions a 752 milions d’abitants.
 
“E mai se res es pas segur, i a un 90% de possibilitats qu’un país com Nigèria aja mai de 439 milions d’abitants pendent la fin del sègle. E aquò es 2,5 còps de mai que la siá populacion actuala”, çò ditz John Wilmoth.
 
En mai d’aquò, Asia, qu’a una populacion de mai de 4,4 miliards d’abitants en 2015, contunharà d’èsser lo continent mai abitat pr’amor que ja en 2050 aurà una populacion de mai de 5,3 miliards de personas. Totun, se pensa que puèi, la siá populacion descreisserà dins als 4,9 miliards abans que s’acabe lo sègle.
 
 
De vièlhs e de joves
 
Aquel nòu rapòrt de las Nacions Unidas tanben a estudiat quinas seràn las taxas d’edat dins los diferents païses del Mond. Aital, an definit la PSR coma la rataporcion de supòrt potencial —o lo nombre de gents entre 20 e 64 ans devesit per lo nombre de gents pus vièlhas de 65 ans—. Japon serà, de longa, lo país amb mens de joves de tota la planeta, amb una PSR de sonque 2,1. Seguirà Itàlia amb 2,6; puèi i aurà los Estats Units, ont la mejana de la populacion serà de 44,7 ans en luòc dels 38 de uèi.
 
D’autres païses coma Alemanha, China, Mexic e Bangladèsh tanben auràn una baissa dins la taxa del PSR. E solament cinc païses dins tot lo Mond auràn aquela taxa delà 5 ponches a la fin del sègle: Nigèr, Somalia, Nigèria, Gàmbia e Angòla, totes eles de païses africans. Lo país qu’aurà mai de joves de tota la planeta, entre aqueles cinc, serà Nigèr, amb una taxa de mai de 6,5 ponches.
 
 
 
 
Christian Andreu

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris

Pirolet
1.

11 miliards mens un, que ieu i serai pas.

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article