Actualitats
Lo Conselh General d’Aran avia las jornadas d’estudi de las Ordinacions de 1616
Se debanaràn los 4, 5 e 6 de novembre de 2016 en tot comemorar lo 400n anniversari d’aquel tèxt legal màger de l’istòria d’Aran
L’an 1613, lo rei Felip III de Castelha (qu’èra tanben Felip IId d’Aragon, Valéncia e Malhòrca e comte de Barcelona), mandèt en Aran un foncionari nomenat Juan Francisco de Gracia per documentar e actualizar l’administracion aranesa. De Gràcia, qu’èra lo conselhièr del comte de Ribagòrça, mandèt una letra al rei en detalhant las vilas e vilatges del país, los castèls, las glèisas, las personas, las costumas, las leis e lo govèrn del Conselh General d’Aran. Tres ans puèi, en 1616, elaborèt un document apelat las Ordinacions per actualizar las leis e l’administracion del país. Aquel document foguèt mes en debat, modificat e aprovat pel Conselh General d’Aran durant los meses de setembre e octòbre de 1616. Ara, lo Conselh General d’Aran organiza de jornadas d’estudi que se debanaràn los 4, 5 e 6 de novembre de 2016 per commemorar lo 400n anniversari de las Ordinacions.
Las jornadas se centraràn sus l’estudi d’aquel eveniment e de las repercussions per la Val d’Aran fa 400 ans. Las personas interessades per participar se devon inscriure per mejan del document çai jonch.
Las Ordinacions son un document e un episòdi màger de l’istòria de la Val d’Aran: dedins se ratifica l’autogovèrn del país, s’establís las penas per cèrts delictes e lo biais de las executar; tanben se parla del metòde d’“insaculacion” per la designacion del sindic, dels conselhièrs e de l’auditor dels comptes. L’“insaculacion” consistís a escriure los noms de las personas designablas sus un petit pergamin que se met dins una pèça de fusta, e se plaça dins un sac amb totas las autras pèças de fusta per lo tiratge al sòrt.
Aquel document nos permet de conéisser en detalh lo gra d’autogovèrn d’Aran fins a son abolicion en 1834 e nos precisa de detalhs importants. Gràcias a las Ordinacions sabèm qu’en aquel temps, Aran èra poblat per 854 personas, dont 100 a Vielha e 80 a Les e Bossòst, e mai i aviá 30 vilatges, 5 castèls e 23 tors de defensa.
La darrièra còpia que se consèrva de las Ordinacions es un libre estampat en 1752, que conten lo tèxt original en castelhan e que se pòt consultar dins los Archius Generals d’Aran e tanben en linha.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari