Lo movement curd reclama l’autogovèrn coma manièra de superar lo conflicte. L’armada turca manten lo sèti e lo blocatge de plusors vilas curdas.

Turquia deuriá acceptar que lo Curdistan del Nòrd s’organizèsse en plusors regions autonòmas e democraticas coma manièra de resòlver lo conflicte curdoturc. Es la proposicion principala facha per l’assemblada del Congrès de la Societat Democratica (DTK) qu’aguèt luòc aquesta dimenjada a Amed (Diyarbakır), la capitala nòrd-curda.

Lo DTK —que recampa de centenats d’organizacions de la societat civila e de conselhs locals curds, e mai de representants de partits curds— renovèla aital la crida centrala de sa proposicion, formulada pel primièr còp en 2011 e que reculhís los apòrts teorics principals del lidèr del PKK, Abdullah Öcalan, sus la forma d’organizacion politica de Curdistan.

Segon lo document rendut public ièr, lo DTK demanda que dins lo quatre d’aquelas autonomias curdas, se reconesca d’autras lengas oficialas al costat del turc e que se garentisca la codecision entre òmes e femnas dins totas las instàncias representativas e executivas. Atanben, lo DTK demanda que las autonomias assumiscan de competéncias en educacion, santat, autonomia de las femnas, energia, ressorsas naturalas, economia e fiscalitat. Tot aquò dins lo quadre d’una nòva Turquia democratica.

Oposicion permanenta del govèrn turc

Tot aquel programa es estat refusat per una partida del govèrn turc tre que lo DTK lo faguèt conéisser, fa quatre ans ara. Per Ankara, l’autonomia democratica que la prepausa lo movement curd es pas qu’una temptativa de rompre l’unitat de la Republica de Turquia.

En 2013, l’actual president e alara primièr ministre turc, Recep Tayyip Erdoğan, concediguèt una sèria de mesuras minimalas, coma permetre l’ensenhament del curd dins las escòlas privadas o dobrir la pòrta a la recuperacion dels noms de luòc curds que serián estats remplaçats per de toponims turcs.

Aquelas concessions demoravan fòrça en dejós dels minims acceptables pel movement curd, que reclama de mesuras concretas e de granda portada al govèrn turc, que durant las darrièras annadas a negociat amb Öcalan —empresonat a Imralı— una sortida del contenciós turcocurd.

En aquesta fasa, los moments de calma relativa an alternat amb de periòdes de violéncia intensa. Es lo cas del moment actual: despuèi lo mes de julhet de 2015 e fins a uèi s’es viscut un ressorgiment del conflicte en Curdistan del Nòrd entre las fòrças  turcas, d’un costat, e los membres del PKK e las organizacions localas curdas que lo sostenon, de l’autre. Despuèi aquel temps i a agut almens 200 mòrts del caire de l’armada turca e plusors milièrs del costat de la rebellion curda.

Despuèi de setmanas, plusors ciutats curdas —Sur, Nisêbin e Cizre, entretant— patisson lo sèti e lo blocatge de part de l’armada turca, que i a daissats de centenats de mòrts. De partidas d’aquelas vilas son contrarotladas per las YDG-H —milícia de la joventut urbana curda, pròcha del PKK—.

La setmana passada, Erdoğan prometèt d’“enterrar” los membres del PKK e de las YDG-H “dins las trencadas qu’eles meteisses [avián] cavadas”.
 
 
 

---

Aqueste article es adaptat de Nationalia, amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion