Actualitats
Quant d’estats i a lo 1r de genièr de 2016?
I a 237 païses dins lo Mond amb qualque mena de representacion internacionala mas sonque 187 an la reconeissença plena
Al delà de la confusion abituala entre país, nacion e estat, lo calcul de quantas entitats sobeiranas i a al Mond es pas tan simple coma sembla. Lo jornal catalan Vilaweb ofrís los recomptes actualizats lo primièr de genièr de 2016. En seguida vos prepausam una version d’aquel reportatge en occitan.
Estats universalament reconeguts coma estats independents: 187
Se prenèm coma barrèma los estats membres de l’ÒNU que tenon una reconeissença totala, valent a dire que i a pas cap d’estat que questiona la lor existéncia, la chifra es de 187.
Al contrari de l’impression generala de las gents, i a d’estats membres de las Nacions Unidas que, malgrat o èsser, an una reconeissença parciala.
Estats membres de las Nacions Unidas: 193
Los estats membres de las Nacions Unidas son 193, mai la Ciutat del Vatican e Palestina, que son reconeguts coma observaires mas que ne fan pas completament partida.
I a 6 estats membres de las Nacions Unidas qu’an pas de reconeissença completa. Son los seguents:
— Armenia (es pas reconeguda per Paquistan)
— la Corèa del Sud o, oficialament, la Republica de Corèa (es pas reconeguda per la Corèa del Nòrd)
— la Corèa del Nòrd o, oficialament, la Republica Populara Democratica de Corèa (es pas reconeguda ni per la Corèa del Sud ni per Japon)
— Israèl (i a 32 estats membres de las Nacions Unidas que reconeisson pas la siá existéncia. Quatre estats non membres de l’ÒNU —Palestina, las Illas Cook, Taiwan e la Ciutat del Vatican— reconeisson tanben l’existéncia d’Israèl).
— la China continentala o, oficialament, la Republica Populara de China (i a 19 estats membres de l’ÒNU que reconeisson pas la siá existéncia)
— Chipre (Turquia reconeis pas la siá existéncia mas long de 2015 a fach de grands passes cap a la reünificacion de l’illa).
— la Corèa del Sud o, oficialament, la Republica de Corèa (es pas reconeguda per la Corèa del Nòrd)
— la Corèa del Nòrd o, oficialament, la Republica Populara Democratica de Corèa (es pas reconeguda ni per la Corèa del Sud ni per Japon)
— Israèl (i a 32 estats membres de las Nacions Unidas que reconeisson pas la siá existéncia. Quatre estats non membres de l’ÒNU —Palestina, las Illas Cook, Taiwan e la Ciutat del Vatican— reconeisson tanben l’existéncia d’Israèl).
— la China continentala o, oficialament, la Republica Populara de China (i a 19 estats membres de l’ÒNU que reconeisson pas la siá existéncia)
— Chipre (Turquia reconeis pas la siá existéncia mas long de 2015 a fach de grands passes cap a la reünificacion de l’illa).
Estats amb una reconeissença parciala: 8, per arribar a una soma de 201
A despart dels 193 estats membres de l’ÒNU, i a 8 estats de mai que son reconeguts per d’autres estats. Per devenir un estat de fach, fa pas mestièr que degun vos reconesca; mas se compren qu’un estat es pas viable sens reconeissença internacionala. Los estats que tenon qualque reconeissença parciala son los seguents.
— Abcazia (reconeguda per 4 estats membres de l’ÒNU e 6 que ne son pas; en 2015, Vanuatu li retirèt la reconeissença que li aviá concedida).
— Kosova (reconegut per 108 estats membres de l’ÒNU e tres non membres; en 2015 es estat reconegut per Antigua; tanben en 2015, recebèt l’acòrdi de l’Union Europèa a la siá candidatura per ne far partida).
—Taiwan o, oficialament, la Republica de China (reconeguda per 21 estats membres de l’ÒNU e lo Vatican; 47 autres estats an d’oficis de representacion economica a Taiwan).
— l Republica Turca de Chipre del Nòrd (reconeguda per Turquia; long de 2015 de grands passes son estats faches cap a la reünificacion amb Chipre).
— l’Estat de Palestina (reconegut per 136 membres de l’ÒNU, ont ten un estatut especial, e per 2 estats non membres; en 2015 es estat reconegut per Suècia e Santa Lúcia; i a 50 autres estats membres de l’ÒNU qu’entretenon qualque tipe de relacion amb Palestina, generalament amb l’Autoritat Nacionala Palestiniana).
— lo Sahara Occidental o, oficialament, la Republica Aràbia Saharauí Democratica, la RASD (reconeguda per 46 estats membres de las Nacions Unidas e per 1 non-membre; qualques 38 estats de mai la reconeguèron a un moment o a un autre mas o considèran pas pus oficial ara; es membre de plen drech de l’Union Africana).
— la Republica d’Ossetia del Sud (reconeguda per 4 estats membres de l’ÒNU e 3 non-membres).
— la Ciutat del Vatican (que mena las siás relacions internacionalas a travèrs de la Santa Sès, amb un estatut especial a l’ÒNU).
— Kosova (reconegut per 108 estats membres de l’ÒNU e tres non membres; en 2015 es estat reconegut per Antigua; tanben en 2015, recebèt l’acòrdi de l’Union Europèa a la siá candidatura per ne far partida).
—Taiwan o, oficialament, la Republica de China (reconeguda per 21 estats membres de l’ÒNU e lo Vatican; 47 autres estats an d’oficis de representacion economica a Taiwan).
— l Republica Turca de Chipre del Nòrd (reconeguda per Turquia; long de 2015 de grands passes son estats faches cap a la reünificacion amb Chipre).
— l’Estat de Palestina (reconegut per 136 membres de l’ÒNU, ont ten un estatut especial, e per 2 estats non membres; en 2015 es estat reconegut per Suècia e Santa Lúcia; i a 50 autres estats membres de l’ÒNU qu’entretenon qualque tipe de relacion amb Palestina, generalament amb l’Autoritat Nacionala Palestiniana).
— lo Sahara Occidental o, oficialament, la Republica Aràbia Saharauí Democratica, la RASD (reconeguda per 46 estats membres de las Nacions Unidas e per 1 non-membre; qualques 38 estats de mai la reconeguèron a un moment o a un autre mas o considèran pas pus oficial ara; es membre de plen drech de l’Union Africana).
— la Republica d’Ossetia del Sud (reconeguda per 4 estats membres de l’ÒNU e 3 non-membres).
— la Ciutat del Vatican (que mena las siás relacions internacionalas a travèrs de la Santa Sès, amb un estatut especial a l’ÒNU).
Estats de fach: 6, per arribar a una soma de 207
Als estats precedents i cal apondre 6 estats de fach, que contraròtlan e govèrnan lo lor territòri mas que son pas reconeguts de fach per cap d’estat membre de las Nacions Unidas.
— lo Naut Karabagh (reconegut per 3 estats que son pas membres de l’ÒNU; 5 estats dels Estats Units e un d’Austràlia l’an tanben reconegut oficialament).
— Transnístria (reconeguda per 3 estats que son pas membres de l’ÒNU).
— Somaliland (un estat que degun lo reconeis pas oficialament; 2 estats membres de l’ÒNU i an de consolats e 9 autres, dont lo Reialme Unit e los Estats Units, entretenon amb el de relacions “informalas”).
— l’Estat Islamic, o ben l’Estat Islamic d’Iraq e Siria (o ...d’Iraq e del Levant), o ben Daish (un estat que degun lo reconeis pas; 16 estats li an declarat la guèrra, una accion que tradicionalament se considerava coma una reconeissença indirècta estant que lo tèrme “guèrra” s’utiliza sonque en dimension intèrna —guèrra civila— o quand i a un conflicte entre estats).
— la Republica Populara de Donetzk (proclamada en 2014 e reconeguda sonque per 1 estat non membre de l’ÒNU; en 2015 es sortida del projècte de Federacion de Nòva Russia qu’aviá proclamat amb la Republica Populara de Luhansk; totas doas son consideradas per la societat internacionala coma una partida d’Ucraïna).
— la Republica Populara de Luhansk (proclamada en 2014 e reconeguda sonque per 1 estat non membre de l’ÒNU; durant 2015, Luhansk s’adreicèt a 15 estats membres de l’ÒNU per demandar la siá reconeissença e totes o refusèron; en 2015 es sortida del projècte de Federacion de Nòva Russia qu’aviá proclamat amb la Republica Populara de Donetzk; totas doas son consideradas per la societat internacionala coma una partida d’Ucraïna).
— Transnístria (reconeguda per 3 estats que son pas membres de l’ÒNU).
— Somaliland (un estat que degun lo reconeis pas oficialament; 2 estats membres de l’ÒNU i an de consolats e 9 autres, dont lo Reialme Unit e los Estats Units, entretenon amb el de relacions “informalas”).
— l’Estat Islamic, o ben l’Estat Islamic d’Iraq e Siria (o ...d’Iraq e del Levant), o ben Daish (un estat que degun lo reconeis pas; 16 estats li an declarat la guèrra, una accion que tradicionalament se considerava coma una reconeissença indirècta estant que lo tèrme “guèrra” s’utiliza sonque en dimension intèrna —guèrra civila— o quand i a un conflicte entre estats).
— la Republica Populara de Donetzk (proclamada en 2014 e reconeguda sonque per 1 estat non membre de l’ÒNU; en 2015 es sortida del projècte de Federacion de Nòva Russia qu’aviá proclamat amb la Republica Populara de Luhansk; totas doas son consideradas per la societat internacionala coma una partida d’Ucraïna).
— la Republica Populara de Luhansk (proclamada en 2014 e reconeguda sonque per 1 estat non membre de l’ÒNU; durant 2015, Luhansk s’adreicèt a 15 estats membres de l’ÒNU per demandar la siá reconeissença e totes o refusèron; en 2015 es sortida del projècte de Federacion de Nòva Russia qu’aviá proclamat amb la Republica Populara de Donetzk; totas doas son consideradas per la societat internacionala coma una partida d’Ucraïna).
Territòris amb un estatut especial: 3, per arribar a una soma de 210
— Jersey. Es una possession de la Corona Britanica. Fa pas partida del Reialme Unit ni de l’Union Europèa mas si del Conselh Britanicoirlandés.
— Guernesey. Es una possession de la Corona Britanica. Fa pas partida del Reialme Unit ni de l’Union Europèa mas si del Conselh Britanicoirlandés.
— l’Illa de Man. Es una possession de la Corona Britanica. Fa pas partida del Reialme Unit ni de l’Union Europèa mas si del Conselh Britanicoirlandés.
— Guernesey. Es una possession de la Corona Britanica. Fa pas partida del Reialme Unit ni de l’Union Europèa mas si del Conselh Britanicoirlandés.
— l’Illa de Man. Es una possession de la Corona Britanica. Fa pas partida del Reialme Unit ni de l’Union Europèa mas si del Conselh Britanicoirlandés.
Nacions o regions amb qualque nivèl de reconeissença que fan partida d’institucions internacionalas (27, per arribar a una soma de 237)
I a encara 21 païses que, sens aver proclamada l’independéncia, tenon un nivèl de relacions diplomaticas que se poiriá comparar al d’un estat per la lor preséncia dins qualques organizacions internacionalas, especialament d’organizacions membres del sistèma de las Nacions Unidas.
— las Illas Åland. Membre del Conselh Nordic.
— Anguila. Membre observaire de l’UNÈSCO e membre d’Interpòl.
— Aruba. Membre observaire de l’UNÈSCO e de l’FMI. Nacion membre del Reialme dels Païses Basses. Membre de l’Associacion dels Estats de la Cariba.
— Bermuda. Membre d’Interpòl.
— las Illas Caiman. Membre observaire de l’UNÈSCO e membre d’Interpòl.
— las Illas Cook. Membre observaire de l’OIT e de l’OMS.
— Curaçao. Membre observaire de l’UNÈSCO e de l’FMI. Nacion membre del Reialme dels Païses Basses. Membre de l’Associacion dels Estats de la Cariba.
— Escòcia. Fa partida del Conselh Britanicoirlandés.
— Curaçao. Membre observaire de l’UNÈSCO e de l’FMI. Nacion membre del Reialme dels Païses Basses. Membre de l’Associacion dels Estats de la Cariba.
— Escòcia. Fa partida del Conselh Britanicoirlandés.
— las Illas Feròe. Membre observaire de l’UNÈSCO, de la FAO, del Conselh Nordic e del Conselh Artic.
— Galas. Fa partida del Conselh Britanicoirlandés.
— Groenlàndia. Membre del Conselh Nordic e del Conselh Artic.
— Güadalope. Membre de l’Associacion dels Estats de la Cariba.
— Gibartar. Membre d’Interpòl.
— Hong Kong. Membre observaire de l’FMI e membre d’Interpòl.
— l’Irlanda del Nòrd. Fa partida del Conselh Britanicoirlandés.
— Macau. Membre observaire de l’UNÈSCO e de l’FMI e membre d’Interpòl.
— Martinica. Membre de l’Associacion dels Estats de la Cariba.
— Montserrat. Membre observaire de l’UNÈSCO e membre d’Interpòl.
— Niue. Membre observaire de l’OMS.
— lo Nòu Brunswick. Membre de l’Organizacion Internacionala de la Francofonia.
— Puerto Rico. Membre observaire de l’OMS e membre d’Interpòl.
— Quebèc. Membre de l’Organizacion Internacionala de la Francofonia.
— las Illas Samoa Americanas. Membre d’Interpòl.
— Sant Martin. Membre observaire de l’UNÈSCO. Nacion membre del Reialme dels Païses Basses. Membre de l’Associacion dels Estats de la Cariba.
— Tokelau. Membre observaire de l’UNÈSCO, de l’OMS e de la FAO.
— las Illas Turks e Caicos. Membre d’Interpòl.
— las Illas Verges Britanicas. Membre observaire de l’UNÈSCO e d’Interpòl.
— Galas. Fa partida del Conselh Britanicoirlandés.
— Groenlàndia. Membre del Conselh Nordic e del Conselh Artic.
— Güadalope. Membre de l’Associacion dels Estats de la Cariba.
— Gibartar. Membre d’Interpòl.
— Hong Kong. Membre observaire de l’FMI e membre d’Interpòl.
— l’Irlanda del Nòrd. Fa partida del Conselh Britanicoirlandés.
— Macau. Membre observaire de l’UNÈSCO e de l’FMI e membre d’Interpòl.
— Martinica. Membre de l’Associacion dels Estats de la Cariba.
— Montserrat. Membre observaire de l’UNÈSCO e membre d’Interpòl.
— Niue. Membre observaire de l’OMS.
— lo Nòu Brunswick. Membre de l’Organizacion Internacionala de la Francofonia.
— Puerto Rico. Membre observaire de l’OMS e membre d’Interpòl.
— Quebèc. Membre de l’Organizacion Internacionala de la Francofonia.
— las Illas Samoa Americanas. Membre d’Interpòl.
— Sant Martin. Membre observaire de l’UNÈSCO. Nacion membre del Reialme dels Païses Basses. Membre de l’Associacion dels Estats de la Cariba.
— Tokelau. Membre observaire de l’UNÈSCO, de l’OMS e de la FAO.
— las Illas Turks e Caicos. Membre d’Interpòl.
— las Illas Verges Britanicas. Membre observaire de l’UNÈSCO e d’Interpòl.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari