capçalera campanha

Actualitats

L’Arabia Saudita a executat 47 personas acusadas de terrorisme

De protèstas en Iran an finit qu’an cremat l’ambaissada saudita de Teheran e lo consolat saudita de Mashhad. L’Arabia Saudita a romput sas relacions diplomaticas amb Iran

L’Arabia Saudita, un dels païses amb mai d’execucions del Mond, a començat l’an en aplicant la pena capitala a 47 personas, acusadas de desobesissença a las autoritats e de crida a la violéncia sectària. La majoritat dels 47 executats èran acusats d’aver participat a qualques atemptats d’Al Qaida dins los ans 2000. Qualques condemnats son estats decapitats, d’autres fusilhats puèi penjats, çò que segon la lei islamica dels wahhabitas es la punicion mai sevèra. Las execucions se son fachas a l’encòp dins 12 vilas e son las mai massissas dins un sol jorn dempuèi 35 ans.
 
Segon los analistas, l’estat saudita auriá volgut donar una leiçon a la minoritat shiita del reialme e una punicion als jihadistas.
 
 
De manifestants en Iran an incendiat l’ambaissada saudita e un consolat
 
Aquelas execucions an fach créisser la tension entre Iran e l’Arabia Saudita. Demest los assassinats, i aviá lo clergue shiita Nimr Baqir Al Nimr, considerat coma un dels principals opausants a la monarquia saudita.
 
La siá execucion a descadenat aqueste dissabte fòrça manifestacions, sustot en Iran, ont un grop nombrós de manifestants an assalhit l’ambaissada saudita a Teheran e lo consolat saudita a Mashhad e i an botat fuòc.
 
La polícia es intervenguda còp sec en deslotjant los assalhidors mas lo bastiment a cremat. L’Arabia Saudita a convocat l’ambaissador iranian per consultacion.
 
 
L’Arabia Saudita romp sas relacions diplomaticas amb Iran
 
Lo ministre dels afars estrangièrs saudita, Adal Bin Ahmad Al Jubayr, anoncièt sul pic la rompedura de las relacions diplomaticas amb Iran e ordenèt que tot lo personal diplomatic iranian partiguèsse abans 48 oras. Al Jubayr acusèt “lo discors oficial iranian” d’èsser “l’instigator dels atacs” e quitament afirmèt qu’Iran es un refugi segur pels caps d’Al Qaida dempuèi 2001. En mai d’aquò, afirmèt que lo govèrn iranian es engatjat dins la contrabanda d’explosius e de grops armats per destabilizar la seguretat.
 
Del costat iranian, lo cap suprèm religiós iranian, Ali Khamenei, condemnèt la mòrt del clergue shiita. De nombrosas criticas son tanplan arribadas de las comunautat shiitas d’Iraq, Iemèn, Liban e Bahrayn. Amnestia Internacionala tanben a condemnat las execucions.
 
 
Un lidèr de las protèstas contra lo regim
 
Lo Shèic Nimr Al Nimr, clergue shiita, èra considerat coma una figura de la protèsta dins lo reialme de Saud. A 56 ans, Nimr Baqr Al Nimr èra estat lo lidèr de las protèstas que secotiguèron la província orientala del reialme, ont residís la màger part de la comunautat shiita saudita, entre 2011 e 2012, parallèlament a la “Prima Aràbia”. Dins un país que se definís coma lo gardian de l’ortodoxia sunnita e qu’es governat pel wahhabisme —una version ultrapuritana de l’islam—, los shiitas, que son 2 milions dels 18 milions d’abitants del reialme, se senton sovent daissats de caire e secutats per l’aparelh policièr.
 
Al Nimr s’èra fach conéisser per qualques sermons provocants, dont un que se i èra regaudit de la mòrt del prince eiretièr Naiaf en 2012. Un an abans, dins una autra conferéncia, aviá demandada la secession de sa region contra l’Arabia Saudita e la siá fusion amb lo reialme vesin de Bahrayn, secotit a aquel moment per la revòlta de la majoritat shiita contra la dinastia sunnita.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris

Francesc Palma de Mallorca
1.

L'Arabia Saudita ha quedat mundialament en evidència com la qu'ajuda a l'EI e las causas li surten pas ben. Amb aquestes assassinats preten far una columna de fum per atreure l'atencion en altres causes. Mas totes son repugnables. Los ionquis los protegeissen vetant sas condemnas a l'ONU, mas quan las noticias arriben a la gent e la premsa de lo mond en parla, quedan com un estat fora de la lei.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article