La candidada independentista Cai Yingwen (Tsai Ing-wen) a ganhat las eleccions presidencialas de la Republica de China, es a dire Taiwan, amb lo 56,12% dels vòtes. Son principal concurrent, Zhu Lilun (Eric Chu), del partit fins ara al poder del Guomindang (Kuomintang), atenguèt lo 31,04% dels vòtes segon de chifras de la comission electorala. Es lo primièr còp, dempuèi sa fondacion en 1949 pels nacionalistas de Chiang Kaishek, que la Republica de China serà dirigida per una femna elegida a las urnas. Lo partit de Cai Yingwen, coneguda popularament coma Siao Ying, “la petita Ying”, aspira tanben d’aver la majoritat al Parlament.
 
La victòria d’aquela professora de drech de 59 ans poiriá provocar una crisi amb la Republica Populara de China, que considèra que l’illa es una província rebèlla e que menaça de la prene per las armas.
 
La futura presidenta a promés una reforma politica d’a fons, amb mai de participacion populara e una defensa ferma de l’identitat pròpria de l’illa davant la Republica Populara de China. Cai Yingwen a afirmat qu’ensajarà de manténer l’estabilitat dins sas relacions amb la China continentala, mas a remarcat que los taiwaneses an causit de defendre la sobeiranetat del país. De son costat, lo govèrn de la Republica Populara de China a afirmat que sa politica envèrs Taiwan cambiarà pas e s’opausa encara a l’independéncia de l’illa.
 
Cai Yingwen a recongut tanben qu’a tengut de convèrsas amb los Estats Units. Aquel país a pas de ligams diplomatics amb l’illa.
 
 
La Republica de China
 
La Republica de China es coneguda tanben coma Taiwan o Formosa que son los dos noms de l’illa. Uèi se ditz sovent Taiwan e rarament Formosa. Dempuèi 1949, Taiwan es la sola rèsta de la “Republica de China”, qu’èra lo regim qu’ocupava l’ensemble de China abans 1949. En 1949, los comunistas de Mao Zedong prenguèron lo poder en China continentala qu’es devenguda dempuèi la “Republica Populara de China”, e, per tant, l’ancian regim de la “Republica de China” a subreviscut sonque a Taiwan.
 
La Republica Populara de China revendica la sobeiranetat sus Taiwan e sa reconeissença diplomatica a vist fòrça cambiaments dempuèi los ans 1970, pr’amor que fòrça païses quitèron de reconéisser oficialament la Republica de China (Taiwan) en tot l’integrar, en tèrmes de reconeissença, coma una partida mai de la Republica Populara. A l’ora d’ara Taiwan es reconegut oficialament per 26 estats del Mond.
 
Tant la Republica Populara de China coma la Republica de la China (Taiwan) se reconeisson pas mutualament pr’amor que tant a Pequin coma a Taibei se considèra que i a sonque una sola China.


Los austronesians
 
Segon las estatisticas oficialas del govèrn, lo 98% de la populacion de Taiwan se compausa de chineses de l’etnia han (los chineses al sens pròpri), que parlan diferents dialèctes del chinés, que lai es escrich segon l’escritura tradicionala e non pas segon los caractèrs simplificats impausats a la Republica Populara. En mai d’aquò, lo 2% de la populacion son de gaoshans, los abitants originaris de l’illa.
 
Los gaoshans (del chinés gaoshan zu, çò es, “etnias de las nautas montanhas”), son catòrze nacions, segon lo Conselh dels Pòbles Indigènas de Taiwan, e lors lengas son de la familha austronesiana. Dels 73 deputats que compausan lo parlament del país, los gaoshans an una representacion de 6 sètis, dont 3 son pels diches indigènas de las tèrras nautas, e 3 pels diches indigènas de las tèrras bassas. 
 
D’unes classifican los diferents pòbles austronesians de Taiwan en dos grops: los gaoshans al sens pròpri e los pingpus. Tanben i a de pòbles austronesians que son reconeguts per l’estat e d’autres que son pas reconeguts.