CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.ProvençaProvençaPaís Marselhés

La Ciutat: de mobilizacions en linha contra los residús toxics dins las Calancas

Dempuèi 50 ans, Alteo escampa de fangas rojas dins lo pargue nacional maritim amb l’autorizacion de l’administracion

| Nicolas Vigier
D’estatjants de la Ciutat (País Marselhés) an lançat una peticion en linha per se mobilizar contra l’escampatge dins la mar de fangas rojas, en plen Pargue Natural de las Calancas. Aqueles residús industrials cargats d’alumini, de fèrre e d’arsenic son eissits de la produccion d’alumini de l’usina Alteo, plaçada a Gardana (País d’Ais), e son getats, amb l’autorizacion de l’administracion, dins la Fòssa de la Cassidanha, entre Cassís e la Ciutat (País Marselhés).
 
La peticion en linha denóncia qu’Alteo escampa sas fangas rojas dins la mar dempuèi 50 ans. Planhon la pollucion que patís La Ciutat, mai que mai se i apondèm, a aqueles residús toxics, l’amiant present dins los chantièrs navals de la vila. Per tant demandan l’arrèst immediat d’aqueles escampatges.
 
 
20 milions de tonas de residús toxics
 
Los gaireben uèch mila signataris de la peticion denóncian que 20 milions de tonas de residús solids se son ja acomolats al fons de l’aiga, e sustot , qu’après lo 31 de decembre son pas pus considerats coma de “fangas rojas”.
 
 
Autorizacion de l’administracion
 
D’efièch, lo prefècte de la region de Provença renovelèt en decembre, per sièis ans, l’autorizacion a la societat Alteo de contunhar sas activitats dins lo sit de Gardana (País d’Ais) e d’escampar dins la mar pendent sièis ans sos residús industrials en plen Pargue Nacional de las Calancas. Es una decision que foguèt aprovada arunan pel conselh d’aministracion del Pargue Nacional e que l’avián denonciada los ecologistas e quitament la ministra francesa de l’ecologia Ségolène Royal. Mas lo govèrn francés se fisa del rapòrt favorable del Conselh Superior de Prevencion dels Risques Tecnologics (CSPRT) e, doncas, se fisa de la decision del prefècte de Provença. O raportèrem lo 2 de genièr passat.
 
 
Un pargue nacional maritim polluit
 
Las Calancas foguèron reconegudas pargue nacional en abril de 2012, après mai de 10 ans de debats entre los defensors de l’environament e los utilizaires, qu’arribavan pas a un acòrdi.
 
Alteo, ancianament nomenada Péchiney, comencèt de produire d’oxid d’alumini a la fin del sègle XIX a Gardana. Se tracta d’una posca blanca resistenta a las nautas temperaturas e a l’erosion, emplegada dins la fabricacion dels abrasius, del veire, de la ceramica e quitament dels ecrans LCD… Los residús produches son cargats de metals pesants, çò que s’apèla las “fangas rojas”. Fins ara, aquelas fangas s’emmagazinavan en plen aire, dins de bacins de depuracion, mas dempuèi 1966 se gètan dins la mar, a granda prigondor, per mejan d’un canon. A l’ora d’ara se gèta 180 000 tonas de fangas rojas cada an.
 
Lo pargue nacional es essencialament maritim, en tenent 158 100 ectaras de mar e 8300 ectaras de tèrra. I a un airal optimal d’adesion (AOA) de 8300 ectaras e un airal maritim adjacent (AMA) de 98 000 ectaras. Totes aqueles territòris compòrtan de nivèls de proteccion especifics amb de restriccions de circulacion, d’estacionament o d’usatge mas tanben una organizacion de la frequentacion dels diferents luòcs terrèstres e maritims.
 
Lo pargue es excepcionalament ric en biodiversitat (140 espècias protegidas d’animals) e es tanben ric en istòria (90 sits arqueologics).
 
 


Peticion en linha sus Change.org
 
 
 
 
 
 
 
 
 



Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

argelas Marselha
3.

Dissabte faudra chausir entre la dictada o lo recampament davant la prefectura per enebir l'escampatge de residús toxics

  • 0
  • 0
Gerard Joan Barceló Pèiralata
2.


#1 Sus lo principi, avètz de tot en tot rason, mai que sabèm de çò que lei promotors de la peticion sabon de la lenga occitana? Tanben cresi qu'es pas enebit ais occitanistas de bandir de peticions sus la defensa dau patrimòni naturau: ansin serà mai simple d'integrar una lenga que nòstrei compatriòtas i an encara pauc accès, ailàs...

  • 3
  • 0
T AMFÓS
1.

Es escricha en francès e en italian, perque non en occitan-provencal? Res que per aquò, a mai que l'apròvi aquela peticion, la signarai pas.

  • 3
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article