Actualitats
Per Manuel Valls, l’independéncia de Catalonha es un “desfís màger” de l’Union Europèa
Lo primièr ministre a mençonat “los risques de separatisme en Catalonha o en Escòcia” amb la “crisi dels refugiats”, lo “terrorisme” o los “afrontaments nòrd-sud” dins son discors a la premsa après la demission de Taubira
Lo primièr ministre francés Manuel Valls mençonèt l’independentisme catalan coma un “desfís màger” que l’Union Europèa lo deu afrontar. Dins un discors fach a la premsa a París, Valls mençonèt “los risques de separatisme —òm pensa a Catalonha o a Escòcia—” amb “la menaça del terrorisme, la crisi dels refugiats —e pas solament en Alemanha—” e “las tensions entre los païses del nòrd e l’èst d’Euròpa amb los del sud”. Segon Valls, “probable Euròpa es confrontada a son rendètz-vos pus important dempuèi la darrièra guèrra mondiala” e “la paraula de França serà tot plen esenciala”.
Valls remembrèt que l’UE es un “projècte prigondament democratic” basat sus la “reconciliacion” entre França e Alemanha e qu’a permés l’incorporacion “dels païses del sud, que sortissián de la dictatura” e dels païses de l’èst, que “sortissián del jo stalinista”. Lo primièr ministre francés soslinhèt que l’Union Europèa a permés de “crear un espaci economic, una moneda unica e la liura circulacion dels bens e sustot, de las personas”.
Valls disiá que “la paraula de França ser[iá] essenciala” per agir davant los desfises d’Euròpa, e que respondriá “amb constància” e en pensant al futur de la Republica. Valls prononcièt aquel discors après la demission, dimècres, de la ministra de la justícia francesa, Christiane Taubira, a causa de sos desacòrdis sus la desescasença de nacionalitat. Taubira s’opausa a la modificacion de la Constitucion defenduda per Manuel Valls, que cèrca de privar de la nacionalitat francesa las personas liadas amb lo jihadisme.
Valls remembrèt que l’UE es un “projècte prigondament democratic” basat sus la “reconciliacion” entre França e Alemanha e qu’a permés l’incorporacion “dels païses del sud, que sortissián de la dictatura” e dels païses de l’èst, que “sortissián del jo stalinista”. Lo primièr ministre francés soslinhèt que l’Union Europèa a permés de “crear un espaci economic, una moneda unica e la liura circulacion dels bens e sustot, de las personas”.
Valls disiá que “la paraula de França ser[iá] essenciala” per agir davant los desfises d’Euròpa, e que respondriá “amb constància” e en pensant al futur de la Republica. Valls prononcièt aquel discors après la demission, dimècres, de la ministra de la justícia francesa, Christiane Taubira, a causa de sos desacòrdis sus la desescasença de nacionalitat. Taubira s’opausa a la modificacion de la Constitucion defenduda per Manuel Valls, que cèrca de privar de la nacionalitat francesa las personas liadas amb lo jihadisme.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Seria un acte d'intell.igència, si persones com les de França i espanya, reconeguessin el dret de les nacions que les fromen aésser lliures, nomès acceptar la veritat, que molts ja n'estem farts d'ells, i que volem tenir les regnes denostre destí per escapar d'ells i ésser per fi el que sempre em volgut, ésser lliures.
"El Tàrrega".
#5 E se los socialistas son encra d'esquèrra, ieu soi monge a l'abadia de Dalon…
#4:
Se lo Manuel Valls ei socialista, jo que soi la reina d'Anglatèrra.
Al partit socialista de Catalonha del sud també tenim persones com en Valls, que demostren un gran autoodi. Cada volta entenc menys el terme "socialista".
Lo Manelet Valls es un pagat per lo govern Francès, e dis acò perquè es un servent de son amo. Mas pot pas dire tot ço que vol.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari