Actualitats
Se confisca los afars dels refugiats en Alemanha, Soïssa e Danemarc
Se tracta “d’imatges qu’evòcan los panatòris nazis a la comunautat josieva” segon la politològa berlinesa Martina Borowski
Danemarc es pas lo sol país ont se confisca oficialament l’argent e los afars dels refugiats, tanben se fa en Soïssa e en Alemanha, segon çò que publica Directa. Segon aquel jornal catalan, lo govèrn democrestian de Bavièra a autorizat la polícia de confiscar l’argent a las personas refugiadas qu’arriban al país per la frontièra d’Àustria, s’an mai de 750 èuros. “Son e seràn contrarotlats en tot arribar e s’inspectarà los documents, los objèctes de valor e l’argent”, çò confirmèt lo ministre de l’interior bavarés Joachim Herrmann (CSU) als mèdias.
Aquela mesura l’a seguida l’executiu del land de Bada-Württemberg, qu’a un govèrn de pache entre los socialdemocratas los Verds: ailà la polícia pòt confiscar los objèctes que lor valor despassa los 350 èuros. E mai al nivèl federal, los refugiats e los caumaires “son obligats de despensar tot lor argent abans de demandar d’ajudas”, çò precisa Aydan Özoguz, comissari de la migracion, los refugiats e l’integracion del govèrn federal alemand.
Totun, la mesura es fòrça criticada per l’oposicion de Die Linke, pels movements socials e per las organizacions que trabalhan amb los refugiats. Per eles lo “copagament dels dreches fondamentals de las personas” es una “vergonha universala”. “Un drech fondamental coma lo d’asil deu pas èsser liat al còst”, çò afirma la politològa berlinesa Martina Borowski, que segon ela se tracta “d’imatges qu’evòcan los panatòris nazis a la comunautat josieva”.
Aquelas mesuras encoratjan la xenofobia e arriban al mitan d’una crisi entre lo partit d’Angela Merkel, la CDU, e son sòci bavarés, la CSU, qu’es radicalament opausat als immigrants e refugiats. En mai d’aquò, lo partit ultradrechista Alternativa per Alemanha (AFD) se consolida coma tresena fòrça segon los sondatges que publican los mèdias.
En Soïssa, en Danemarc e endacòm mai
En Soïssa, los refugiats devon presentar a las autoritats totas lors possessions de mai de 1000 francs soïsses (aperaquí 964 èuros). En Danemarc, lo parlament a aprovat fa gaire, amb una majoritat larga, la reforma de la lei d’asil que vòl descoratjar los migrants de temptar lor astre en aquel país, sota pena de confiscacion de lors objèctes personals de valor.
En mai d’aquò, Alemanha, Àustria e Danemarc an anonciat qu’esperlongaràn los contraròtles frontalièrs de manièra indefinida. De lor costat, Serbia, Croàcia e Macedònia an anonciat tanben lo barrament de lors frontièras. Schengen existís pas pus.
Aquela mesura l’a seguida l’executiu del land de Bada-Württemberg, qu’a un govèrn de pache entre los socialdemocratas los Verds: ailà la polícia pòt confiscar los objèctes que lor valor despassa los 350 èuros. E mai al nivèl federal, los refugiats e los caumaires “son obligats de despensar tot lor argent abans de demandar d’ajudas”, çò precisa Aydan Özoguz, comissari de la migracion, los refugiats e l’integracion del govèrn federal alemand.
Totun, la mesura es fòrça criticada per l’oposicion de Die Linke, pels movements socials e per las organizacions que trabalhan amb los refugiats. Per eles lo “copagament dels dreches fondamentals de las personas” es una “vergonha universala”. “Un drech fondamental coma lo d’asil deu pas èsser liat al còst”, çò afirma la politològa berlinesa Martina Borowski, que segon ela se tracta “d’imatges qu’evòcan los panatòris nazis a la comunautat josieva”.
Aquelas mesuras encoratjan la xenofobia e arriban al mitan d’una crisi entre lo partit d’Angela Merkel, la CDU, e son sòci bavarés, la CSU, qu’es radicalament opausat als immigrants e refugiats. En mai d’aquò, lo partit ultradrechista Alternativa per Alemanha (AFD) se consolida coma tresena fòrça segon los sondatges que publican los mèdias.
En Soïssa, en Danemarc e endacòm mai
En Soïssa, los refugiats devon presentar a las autoritats totas lors possessions de mai de 1000 francs soïsses (aperaquí 964 èuros). En Danemarc, lo parlament a aprovat fa gaire, amb una majoritat larga, la reforma de la lei d’asil que vòl descoratjar los migrants de temptar lor astre en aquel país, sota pena de confiscacion de lors objèctes personals de valor.
En mai d’aquò, Alemanha, Àustria e Danemarc an anonciat qu’esperlongaràn los contraròtles frontalièrs de manièra indefinida. De lor costat, Serbia, Croàcia e Macedònia an anonciat tanben lo barrament de lors frontièras. Schengen existís pas pus.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Primier envian mercenaris per fotre una guerra. Apres los fan partir de sa terra per anar a un altra que los prenen sos diners. Acò ho deven aver pres de L'EI.
La pilhariá a pas frontièras. Quina malor çò de confiscar l'argent e los afars.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari