capçalera campanha

Actualitats

Rassemblament a Perpinhan pel catalan dins l’educacion publica

Lo collectiu dels ensenhaires de Catalonha Nòrd tanben protèsta contra la reforma del collègi de l’estat francés



Se tenguèt dissabte a Perpinhan (Catalonha) un rassemblament contra la reforma del collègi e per l’ensenhament del catalan (vidèo). Amb la participacion dels ensenhaires de catalan de las escòlas, collègis e licèus de Catalonha Nòrd, amb las associacions e collectius per la defensa de la lenga, amb de parents d’escolans, amb d’escolans e d’èx-escolans e amb mantas autras personas, la protèsta s’acompanhèt d’un tarabast massís de caçairòlas al Castellet de Perpinhan, seguit de qualques animacions musicalas.
 
Aquela reforma, prevista per la rintrada de 2016, prevei de marginalizar mai encara l’ensenhament de las lengas nacionalas autras que lo francés. E mai se lo Ministèri de l’Educacion francés assegurava que l’ensenhament de las lengas mal nomenadas “regionalas” se veiriá pas afectat, l’Associacion dels Professors de Lenga Catalana (Aplec) de Catalonha Nòrd a ja constatat que lo rectorat de Montpelhièr balha pas lo budget que cal als establiments per que pòscan manténer lo nombre d’oras de catalan. En mai d’aquò, i a diferentas interpretacions segon los centres educatius, çò que “met grèvament en perilh l’avenir del catalan dins l’ensenhament public”. “Efectivament, constatam una reduccion d’oras de lenga d’entre un 30% e un 75% segon l’establiment; e mai la supression pura e simpla de la seccion bilingüa votada dins lo darrièr conselh d’administracion del collègi de Prada”, çò ditz lo collectiu dels ensenhaires catalans en un comunicat.
 
 


 
 
 
D’accions prèvias en Occitània
 
La reforma del collègi a provocat de nombrosas protèstas en Occitània e endacòm mai. En junh passat, lo Collectiu dels Mespresats portèt en justícia un recors contra aquela reforma del collègi. Segon lo collectiu, aquela reforma es contrària a la lei Peillon, que dobrissiá una porteta per l’occitan e per las autras lengas nacionalas non oficialas dins l’estat Francés; en mai d’aquò, contraven a una sèria de convencions signadas entre mai d’un rectorat e mai d’una collectivitat territoriala. La denóncia se faguèt amb lo sosten de 103 ciutadans occitans qu’an mandat un document signat per sosténer aquel recors en justícia. D’autres son a arribar.
 
“Aquela reforma, d’efièch, representa de part de l’estat central un abús de poder que va contra las convencions signadas amb los rectorats per la region de Miègjorn-Pirenèus, los departaments de Tarn, Tarn e Garona, los Nauts Pirenèus, Gers, Avairon, la region d’Aquitània e los departaments dels Pirenèus Atlantics, Gironda, Dordonha e Òlt e Garona, dins lo quadre de l’article L.312-10 del Còde de l’Educacion”, çò explicava lo collectiu.
 
Aquela accion seguissiá una manifestacion reüssida per l’occitan a l’escòla, al collègi e al licèu que se debanèt a Peireguers lo 6 de junh passat, e qu’amassèt aperaquí 300 personas per carrièras.
 
 
La reforma francesa dels collègis
 
La reforma francesa dels collègis es un pas enrèire quitament per rapòrt a la lei francesa de l’educacion de 2013 e, un còp de mai, es un còp contra la lenga occitana. Gaireben totas las associacions liadas a l’ensenhament de las lengas mal nomenadas “regionalas” se son mobilizadas contra la reforma, tant la FÈLCO d’Occitània coma Ikas-Bi del Bascoat, e parièr per totas las autras lengas. E mai, lo collectiu dels ensenhaires en general es majoritàriament contra aquela reforma, per d’autras rasons.
 
Lo 19 de mai passat i aguèt una jornada de protèsta contra aquela reforma al nivèl nacional e quitament al nivèl estatal. En Occitània, aquel jorn, se manifestèt a Bordèu, Carcassona, Clarmont-Ferrand, Lemòtges, Marselha, Montpelhièr, Mende, Narbona, Nimes, Niça, Tolon e Tolosa. Los ensenhaires d’occitan foguèron plan presents dins aquelas manifestacions, mas aquela de Peireguers èra la primièra manifestacion especificament per l’occitan a l’escòla.
 
 
Una peticion d’aperaquí 6700 signaturas
 
S’es lançat una peticion publica al Ministèri francés de l’Educacion Estatala per mostrar aquel desacòrdi, per demandar que l’ensenhament de las nòstras lengas se mantenga e per que se melhore la precària situacion actuala. La peticion a ja atench aperaquí 6700 signaturas.
 
La Federacion dels Ensenhaires de Lenga e Cultura d’Òc (FÈLCO) es a l’origina d’aquela peticion que sos primièrs signataris son las associacions d’ensenhaires de las lengas minorizadas de l’estat francés.
 





Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris

Francesc Palma de Mallorca
1.

Fan ben de preparar-se perquè lo govern francès ha demostrat que son solament eles los amos amb sa lenga,los unics que tenen dret de ser.

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article