Actualitats
L’esclavatge infantil dins la produccion de chocolat
D’enfants d’11 a 16 ans son embarrats dins de plantacions e son forçats de trabalhar d’80 a 100 oras per setmana
En setembre passat, se faguèt una denóncia en justícia en Califòrnia (Estats Units) contra las societats Mars, Nestlé e Hershey, acusadas que son d’enganar los consumaires que, “sens o voler”, finançan l’esclavatge infantil en Africa Occidentala. The Guardian confirmava las pròvas dels enfants esclavizats en Còsta d’Evòri pels provesidors de Nestlé. Segon Aleteia, d’enfants d’11 a 16 ans son embarrats dins de plantacions e son forçats de trabalhar d’80 a 100 oras per setmana.
Aquel afar se denoncièt ja en 2001 amb lo filme documentari Slavery: a global investigation(Esclavatge: una recèrca globala). Dins aquel filme s’entrevista d’enfants que foguèron liberats e qu’explican qu’èran sovent foetats. “Las rostas fasián partida de ma vida”, çò i explica Aly Diabate. “Cada còp que te cargavan amb de sacas e que tombavas mentre que los transportavas, degun t’ajudava pas. Per contra, te tustavan e tustavan tornarmai fins que te levèsses”.
Lo testimoniatge mai esmovent d’aquel documentari es lo de l’enfant que ditz: “Vosautres gaudissètz de quicòm que foguèt fach amb lo mieu patiment. Trabalhèri dur per eles sens cap de profièch. Manjatz la miá carn”.
En 2001, l’Administracion dels Aliments e Medicaments (FDA) dels Estats Units voliá aprovar una lei per l’aplicacion del labèl Slave Free (Sens Esclavatge), mas l’indústria del chocolat —dont Nestlé, Hershey e Mars— i botèt d’argent per arrestar aquela lei. En escambi prometèron de n’acabar amb lo trabalh infantil d’aquelas societats abans 2005, segon US Uncut. Aquel relambi l’an ajornat e ara es fins a l’an 2020 qu’an de temps per metre fin a l’esclavatge dels enfants. Mentretant, un rapòrt de l’Universitat de Tulane afirma que lo nombre d’enfants que trabalhan dins l’indústria del cacau a aumentat d’un 51%.
Segon Aleteia, las marcas de chocolat qu’utilizarián de cacau venent del trabalh d’enfants esclaus serián: Hershey, Mars, Nestlé, ADM Cocoa, Godiva, Fowler’s Chocolat e Kraft.
Aquel afar se denoncièt ja en 2001 amb lo filme documentari Slavery: a global investigation(Esclavatge: una recèrca globala). Dins aquel filme s’entrevista d’enfants que foguèron liberats e qu’explican qu’èran sovent foetats. “Las rostas fasián partida de ma vida”, çò i explica Aly Diabate. “Cada còp que te cargavan amb de sacas e que tombavas mentre que los transportavas, degun t’ajudava pas. Per contra, te tustavan e tustavan tornarmai fins que te levèsses”.
Lo testimoniatge mai esmovent d’aquel documentari es lo de l’enfant que ditz: “Vosautres gaudissètz de quicòm que foguèt fach amb lo mieu patiment. Trabalhèri dur per eles sens cap de profièch. Manjatz la miá carn”.
En 2001, l’Administracion dels Aliments e Medicaments (FDA) dels Estats Units voliá aprovar una lei per l’aplicacion del labèl Slave Free (Sens Esclavatge), mas l’indústria del chocolat —dont Nestlé, Hershey e Mars— i botèt d’argent per arrestar aquela lei. En escambi prometèron de n’acabar amb lo trabalh infantil d’aquelas societats abans 2005, segon US Uncut. Aquel relambi l’an ajornat e ara es fins a l’an 2020 qu’an de temps per metre fin a l’esclavatge dels enfants. Mentretant, un rapòrt de l’Universitat de Tulane afirma que lo nombre d’enfants que trabalhan dins l’indústria del cacau a aumentat d’un 51%.
Segon Aleteia, las marcas de chocolat qu’utilizarián de cacau venent del trabalh d’enfants esclaus serián: Hershey, Mars, Nestlé, ADM Cocoa, Godiva, Fowler’s Chocolat e Kraft.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Alló que deïa de buscar l'origen del problema em referia era això, tots mengem la nostre xocolata, però mirem cap un altre lloc cuand sabem el que hi ha al darrera.
Tindriem motius els Africans per estar cabrejats amb nosaltres? I els Àrabs?
No és pot ignorar la realitat, si ho fem desprès ens petarà als morros, no ens ha passat fa poc?
Ai, si sabessim!
L'Ernest, "El Tàrrega".
Lo salariat es el meteis una fòrma d'esclavatge. Tot es question de gra dins linha que cor de l'esclavatge a l'espleitacion encadrada per un còdi del trabalh. Per botar fin a l'esclavatge, cal botar fin al capitalisme. E encara, non soi pas segur qu'aquò bastarà. La lucha pel respècte equitable de totes per totes es una lucha de per sempre…
Los governaments, lor demorèsse encara un pac de poder e un pauc d'etica, deurián publicar la lista de çò que nos empoisona (veire UFC suls cosmetics) e la lista dels produches fargats per d’esclaus amai d’obligar los medias a precisar cada còp que balhan amb fòrça complasença la paraula als comunicaires que son de mond pagats grassament pels empoisonaires e esclavisaires (la dòna messorguièra que se passèja sus totes los medias per contrar l’enquèsta de l’UFC amb fòrça mai de temps que los representants de l’UFC, es una vergonha). De còps dison que voldrián l’ajuda dels consomators per lor donar mai de pes a l'ora de reclamar davant las multinacionalas, mas deurián començar per metre los mejans d’una bona informacion de las gents, que son negadas al mièg de la propaganda descabestrada de la publicitat, sustot quand aicesta s’amaga darrèr una pretenduda informacion (publireportatges e tot aquò). Enfin, disi de còps jogan los innocents impotents mas quand vesem los tractats que son a fargar dins nòstra esquina, son mai sovent complicis.
Èm au segle XIX o XXI ? l'esclavatge n'es pas declarat " crimi contra l'umanitat "? Quau vergonha ! Aqueras marcas s'ameritan un boycott. Totjorn parièr : plaser per quauques uns , pagat mei que car per d'autes. E per lo profièit cascant e pudent de multinacionalas.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari