Actualitats
Un documentari interactiu e immersiu sul viatge que fan los refugiats entre Turquia e Lèsbos
The Washington Post consacra un documentari interactiu als milièrs de refugiats qu'arriban dins l'illa grèga
Lo jornal The Washington Post a realizat un reportatge interactiu del viatge perilhós que fan los refugiats entre Turquia e l’illa grèga de Lèsbos.
Entitolat The Waypoint, lo filme es realizat per Samuel Granados, Zoeann Murphy e Griff Witte. Mòstra de fotografias e de vidèos, qualques unes faches pels quites refugiats amb lors telefons mobils, relata lo perilhós passatge amb de barcassas comolas de personas, menadas a bon tèrme per las màfias localas. Tanben s’i relata los salvaments dels naufragiats que los fan las autoritats e las associacions de volontaris, cossí arriban fatigats a Lèsbos e intran dins los caotics camps de refugiats abans de partir vèrs lo pòrt del Pirèu e de contunhar lo complicat periple a travèrs dels Balcans.
S’agís d’una situacion umanitària extrèma e dramatica que se debana jos l’agach d’una replica de l’estatua de la Libertat de Nòva York, que se tròba al pòrt de Mitilena. Lo filme explica tanben que mai d’un resident de Lèsbos es un descendent de refugiats que fugiguèron Turquia dins lo passat.
Segon lo Naut Comissariat de l’ÒNU, lo nombre de personas que fugisson vèrs l’Union Europèa a atengut un nòu recòrd: 131 724 tre lo començament de 2016. Arunan foguèron mai d’un milion los qu’intreron en cercant un refugi. La principala pòrta d’intrada per totas aquelas personas que fugisson la guèrra e la misèria es l’illa de Lèsbos, a qualques milas de las còstas turcas.
www.washingtonpost.com/graphics/world/lesbos
Vilaweb a publicat una seguida d’articles d’Oriol Bäbler sus la situacion critica dels refugiats a Lèsbos
Entitolat The Waypoint, lo filme es realizat per Samuel Granados, Zoeann Murphy e Griff Witte. Mòstra de fotografias e de vidèos, qualques unes faches pels quites refugiats amb lors telefons mobils, relata lo perilhós passatge amb de barcassas comolas de personas, menadas a bon tèrme per las màfias localas. Tanben s’i relata los salvaments dels naufragiats que los fan las autoritats e las associacions de volontaris, cossí arriban fatigats a Lèsbos e intran dins los caotics camps de refugiats abans de partir vèrs lo pòrt del Pirèu e de contunhar lo complicat periple a travèrs dels Balcans.
S’agís d’una situacion umanitària extrèma e dramatica que se debana jos l’agach d’una replica de l’estatua de la Libertat de Nòva York, que se tròba al pòrt de Mitilena. Lo filme explica tanben que mai d’un resident de Lèsbos es un descendent de refugiats que fugiguèron Turquia dins lo passat.
Segon lo Naut Comissariat de l’ÒNU, lo nombre de personas que fugisson vèrs l’Union Europèa a atengut un nòu recòrd: 131 724 tre lo començament de 2016. Arunan foguèron mai d’un milion los qu’intreron en cercant un refugi. La principala pòrta d’intrada per totas aquelas personas que fugisson la guèrra e la misèria es l’illa de Lèsbos, a qualques milas de las còstas turcas.
www.washingtonpost.com/graphics/world/lesbos
Vilaweb a publicat una seguida d’articles d’Oriol Bäbler sus la situacion critica dels refugiats a Lèsbos
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari