capçalera campanha

Actualitats

Cinc ans de la guèrra en Siria

Se remembrava ièr lo cinquen anniversari de la guèrra en Siria, un conflicte qu’a l’ora d’ara a ja provocat 270 000 mòrts e mai d’onze milions de refugiats

| Christiaan Triebert
Lo 15 de març de 2011, en seguida de la detencion e tortura d’un grop d’adolescents a Deraa, qu’avián fach de tags contra lo govèrn del President Bashshar Al Asad, començava una ondada de manifestacions pacificas en Siria, que seguissián la nomenada Prima Aràbia, un encadenament de protèstas per la democracia qu'aviá començat en Tunisia en decembre de 2010.
 
Aquelas manifestacions avián vengut en Siria de mai en mai multitudinàrias, manifestacions que demandavan dirèctament la demission d’Al Asad e la democracia. Al Asad cedèt pas, la repression foguèt brutala. Una partida, ça que la, de l'armada siriana desertèt per menar la rebelion armada contra la repression armada. Lo 29 de julh de 2011 s'anoncièt la creacion de l'Armada Siriana Liura, l'ASL, que dos meses aprèp fusionèt amb lo Movement dels Oficièrs Liures.

A tot aquò lo 15 de setembre de 2011 naissiá lo Conselh Nacional Sirian, coalicion de l'oposicion democratica siriana, reconegut per l'ASL. L'amira del CNS seriá  la creacion d'un estat democratic, civil e modèrne. Foguèt presentat en Turquia,  lo 1r d'octòbre de 2011. E en Turquia demòra encara, vesent la guèrra dempuèi Turquia.

Uèi, aquela armada democratica siriana a pas que lo contraròtle real del Governament de Deraa, que compta amb una populacion de 1 100 000. La populacion de Siria èra de 22 400 000 personas en 2012.

La fòrça dels moderats, dels democratas, dins la Siria de uèi es anecdotica. E 5 ans de guèrra fa que los moderats quitan d'èsser moderats.

Los sirians primièrament coneguèron Al Asad, puèi l'armada democratica de l'ASL, puèi lo terrorisme del jihadisme salafista d'Estat Islamic en Iraq e Levant, puèi lo terrorisme salafista jihadista del Front Al Nosra... Terrorisme “moderat” aquel, per çò que son pas per l'exterminacion dels crestians e dels alauitas, son per sa repression e pro.

 
Un escaquièr complicat

D’un costat i a l’armada del govèrn d’Al Asad que lucha amb lo sosten de Russia, Iran e China. De l’autre l’armada liura e sos aliats, sostenguts per Estats Units, Turquia, França, Reialme Unit,  l’Aràbia Saudita e Qatar. E tanben luchan los curdes, que vòlon un estat. E tanben lucha lo Front Islamic, finançat encara per l'Aràbia Saudita; lo Front Islamic es contra la repression e contra la secularizacion e la democracia... E solide, i a lo plan conegut imperialisme panislamista antioccidental de l'Estat Islamic. L'Estat Islamic es estat capable de recrutar 12 000 voluntaris estrangièrs de 50 païses, dont 700 franceses. Estat islamic es ric en armas pesugas, petròli, gas, e recorses economics.

La guèrra èra començada contra Al Asad, mas ara es l'Estat Islamic, l'enemic a batre. Al Asad, l'assassin de 2011, sembla pas tant assassin en març de 2016. Russia, Iran, China, Canadà... voldrián qu' Al Asad negocièsse. E Al Asad anoncièt en decembre de 2015 que voldriá plan negociar, mas pas amb los terroristas. Los terroristas son los autres.
 

Un país “d'autor”

Cal prene en compte que las frontièras de l’estat sirian foguèron dessenhadas per França e lo Reialme Unit  amb los acòrdis de Sykes Picot en 1916, e que Siria a son govèrn independent dempuèi que França quitèsse la region trenta ans pus tard. En mai d’aquò, cal soslinhar que parlam d’una region estrategica de la produccion e lo transpòrt del petròli e del gas.
 
 
Un còst uman tragic
 
Après cinc ans de guèrra, la situacion es de mai en mai complicada e lo còst uman es fòrça tragic:
 
— mai de 270 000 mòrts a causa del conflicte armat, dont una tresena partida de civils, segon l’Observatòri dels Dreches Umans sirian. Pasmens, i a de rapòrts que parlan de 470 000 mòrts;
 
— mai d’un milion de ferits, segon l’ONG Handicap Internacional;
 
— 13,5 milions de desplaçats a causa de la violéncia, dins un país de 23 milions de personas;
 
— 4,7 milions de sirians qu’an fugit als païses vesins, çò es “la populacion de refugiats mai granda per un conflicte en una generacion” segon lo NACNUR (2,7 milions en Turquia, mai d’un milion en Liban, 630 000 en Jordania, 225 000 en Iraq, 137 000 en Egipte…);
 
— e mai d’un milion de refugiats en Euròpa dempuèi l’estiu passat, lo flux mai important dempuèi la Segonda Guèrra Mondiala.
 
Parallèlament, se calcula que l’economia siriana a reculat de tres decennis e a perdut la majoritat de sas infrastructuras.
 
 
 
 
 

Etiquetas

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

"Tàrrega" Igualada (PP.CC.)
3.

Jo nomès em pregunto, perquè passa això, com és pot evitar en un furtur, i que en té la culpa.
Darrera el govern sirià hi ha Rusia, i darrera els altres, qui?
Crec que tothom hi ha possat el seu granet de sorra, pequè passi això, si veus com està el Món Àrab, et fas una idea dels motius de tant de odi.
Si el Món vulguès ja fa temps que coses com aquesta no passarien (el cas de Bosnia i Kosovo), no crec que ho hagi voluntat per part de la gent que ho fomenta, d'acabar amb això.
Mentres tot el suport al Poble Sirià, que s'ho mereix.
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".

  • 2
  • 0
Francesc Palma de Mallorca
2.

Mai sensilh, lo pentagrama pas musical vol posar missils a la frontiera russa de Siria ,mas es troba amb lo govern siria que es aliat dels russes. Ve't aquí la question.

  • 2
  • 1
Donat lo grammatician
1.

coma a l'acostumada s'oblida la dimension religiosa d'aqueu conflicte, lei sunnites -moderats ?- vòlon se desbarassar deis chiits e deis alaoitas sècta chiita de Bechar al Assad, es à dire lei convertir o lei massacrar e aquelei lo vòlon pas e se compren. l'Euròpa, un còp de mai pren partit per lei sunnites. un bombardament dau marrit Bachar assassin de son pòble, fai de victimas civilas, un bombardament d'Arabia saodita au Iemen contra lei chiits jamai son planhuts lei moarts, sembla que largan de rosas e non pas de bombas , aqui lenga muta ! e lei curds en cu atribuïsson d'atentats, que protegisson crestians e yazidis -coma Bachar_son bombardejats per la Turquia. Tabasa de pertot e la solucion seriá una particion dau territori -unj estat federau-entre protestants e ortodoxis sèctators de Bafomet,e lo Curdistan siriàn ligat amb l'aneientissament de Daehs e d'AL Quaida o Al nosra, que son aitant moderats que lo cuou de la sartan es negre; La Bosnia podriá n'èstre lo modèla

  • 4
  • 3

Escriu un comentari sus aqueste article