Actualitats
Carl Sagan: “es complicat de creire que la nòstra petita e insignificanta planeta siá la sola abitada”
Se ven de revelar una entrevista inedita de l’astronòm a prepaus de la possibilitat que i aja vida intelligenta endacòm mai dins l’Univèrs
Se ven de descobrir l’enregistrament d’una entrevista del popular astronòm estatsunidenc Carl Sagan, que parla dels extraterrèstres e de cossí i projectam sus eles las nòstras paurs, los desirs e los prejutjats, e tanben parla sus la possibilitat que i aja de vida dins d’autres luòcs de l’Univèrs.
Carl Sagan èra plan conegut per èsser l’autor e lo presentaire de de la mitica sèria de divulgacion scientifica nomenada Còsmos: un viatge personal divulgada dins los ans 1980. Mas Sagan foguèt tanben un impulsor del projècte SETI, que cèrca d’intelligéncia extraterrèstra.
Aquela entrevista, enregistrada lo 4 d’octòbre de 1985, es una magnifica sintèsi de la pensada de Sagan. Dins lo vidèo que seguís, Vilaweb prepausa un resumit de l’entrevista amb de sostítols en catalan, generats automaticament per un logicial de traduccion.
Entrevista Carl Saganper vilawebtv
“I pòt aver d’intelligéncia, ailà defòra?”, li demandan. E respond: “N’i pòt aver, sens cap de dobte. I a una granda varietat de sistèmas planetaris vèrs d’estelas pròchas. I a una granda quantitat de luòcs potencials per la vida. Aquò d’un costat. E de l’autre i a la question de la matèria organica. Las molleculas organicas que son essencialas pel tipe de vida que coneissèm son fantasticament abondivas; cobrisson l’Univèrs: dins las cometas, los asteroïdes, sus las lunas del Sistèma Solar exterior. E quitament dins los los endreches mai escurs e freges demièg las estelas. Es a dire que la matèria de la vida es de pertot. En mai d’aquò i a lo temps: i a de milièrs de milions d’ans d’evolucion biologica en totes aqueles monds, en de monds fòrça mai vièlhs que lo nòstre. S’o metèm tot amassa: un fum d’endreches, fòrça matèria organica, plan de temps... es complicat de creire que la nòstra petita e insignificanta planeta siá la sola abitada”.
En seguida podètz escotar tota l’entrevista:
Carl Sagan èra plan conegut per èsser l’autor e lo presentaire de de la mitica sèria de divulgacion scientifica nomenada Còsmos: un viatge personal divulgada dins los ans 1980. Mas Sagan foguèt tanben un impulsor del projècte SETI, que cèrca d’intelligéncia extraterrèstra.
Aquela entrevista, enregistrada lo 4 d’octòbre de 1985, es una magnifica sintèsi de la pensada de Sagan. Dins lo vidèo que seguís, Vilaweb prepausa un resumit de l’entrevista amb de sostítols en catalan, generats automaticament per un logicial de traduccion.
Entrevista Carl Saganper vilawebtv
“I pòt aver d’intelligéncia, ailà defòra?”, li demandan. E respond: “N’i pòt aver, sens cap de dobte. I a una granda varietat de sistèmas planetaris vèrs d’estelas pròchas. I a una granda quantitat de luòcs potencials per la vida. Aquò d’un costat. E de l’autre i a la question de la matèria organica. Las molleculas organicas que son essencialas pel tipe de vida que coneissèm son fantasticament abondivas; cobrisson l’Univèrs: dins las cometas, los asteroïdes, sus las lunas del Sistèma Solar exterior. E quitament dins los los endreches mai escurs e freges demièg las estelas. Es a dire que la matèria de la vida es de pertot. En mai d’aquò i a lo temps: i a de milièrs de milions d’ans d’evolucion biologica en totes aqueles monds, en de monds fòrça mai vièlhs que lo nòstre. S’o metèm tot amassa: un fum d’endreches, fòrça matèria organica, plan de temps... es complicat de creire que la nòstra petita e insignificanta planeta siá la sola abitada”.
En seguida podètz escotar tota l’entrevista:
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Si hi ha gel als pols de la Terra, i n'hi ha tenbé a mart Mercuri i la Lluna. Si hi han volacans a la Terra, Venus, Ió, Mart, i d'altres cossos. Si hi ha anells a Júpiter , Urà , Neptù i Saturn etc, perquè si hi ha vida a la Terra no n'hi piot haver a d'altres llocs' Els últims descobriments donen pistes.
Crec que com que hi ha esperança de no estar sols, però veïent el que estem fent, alguna civilitsazió, s'atravirà a conectar amb nosaltres si no canviem?
El futur dirà, però si pensem com en Sagan...
L'Erenst, "el Tàrrega".
Lo que passa es que los cientifics que diuen que hi ha extraterrestres, perden de sobte la feina, o se lo folh que dona las ordres està com una cabra, los amenaça, que se dius res te matarem, calha que te convé, senon crac, es atal la libertat americona, etc...se son militars los arrestan, o los foten a la carriera, sense indennizacion.
#2 Òc-ben quiò. Que n’i a per chepicà’ns, especiaument se los aliens e’ns considèran com considèram las cucas… o simplament com los conquistaires de las Americas e considerèn los "indians".
#1 Quora se parla d'extraterrèstres e de cossí i projectam sus eles las nòstras paurs, los desirs e los prejutjats, pensi que non cal benlèu pas tombar dins l'angelisme extraterrenal, estant que coma coneissèm lo règne animal, pdoèm redobtar a bon dreit una intelleigéncia tecnicament mai avançada que la nòstra, que lo solelh del sieu sistèmi planetari i arribariá en fin de vida, e que se cercariá naturalament una autra plaça per poder contunhar de viure. Imaginatz, tè, qu'una civilizacion atal semblèsse tant siá pauc la de França medievala ? Qué daissariá viu de nosautres ? Mas benlèu legiguèri tròp unes autors coma Lovecraft… o Pierre des Vaux de Cernay.
En avança de las ahromigas e de las cucas? Que depen deus critèris. Ac hèsquim tot petar e nos escantèssim en un mauhuec nuclear, probable las ahromigas e las cucas que demorarén e prosperarén com davant. E parièr, períssim per ua meteorita o ua subercaldeira.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari