Actualitats
Mireia Boya defend l’occitan en responsa a un manifèst contra lo bilingüisme en Catalonha
Reclama que l’occitan se prenga en compte coma lenga oficiala sus tot lo territòri que conten dos bocins de doas nacions: la catalana e l’occitana
Lo 31 de març passat se presentèt a l’Universitat de Barcelona un manifèst en favor de la normalizacion del catalan qu’a levat polemica. Lo manifèst entitolat “Lenga e Republica” lo presentèt lo grop Koinè, e avertissiá que lo bilingüisme metiá la lenga catalana en perilh. Per tant, los signataris d’aquel manifèst demandan que, dins la construccion d’una nòva republica catalana, lo catalan siá la sola lenga del país.
Demest las divèrsas polemicas, cal soslinhar la reaccion de l’aranesa Mireia Boya, deputada al Parlament de Catalonha per la CUP, que publiquèt sus Nació Digital. Boya soslinha que l’occitan es doblament minorizat en Aran, reclama que l’occitan se prenga en compte coma lenga oficiala en Catalonha tota, e fa prene consciéncia que la nòva republica qu’es a se bastir conten dos bocins de doas nacions: “En territòri administratiu dera actuau Catalonha i a trocets de dues nacions. Eth gran ei eth Principat de Catalonha, ua part des Païsi Catalans; eth petit ei Aran, ua part d’Occitània. Dues nacions sense estat mès damb lengua, cultura e identitat pròpries”.
Nomenar lo país “Catalonha e Aran”
Boya insistís sus l’importància del biais de nomenar las causas e per tant insistís en disent: “Se defenetz eth catalan, quan parlatz, quan debatetz, quan senhalatz, quan hètz manifèsti, aquiu a on solament escriuetz e didetz «catalan» cambiatz-ac per «catalan e occitan». Quan parlatz de «Republica catalana», abituatz-vos a díder «Republica de Catalonha e Aran». Açò ei comparar lengües, açò ei respectar era pluralitat des lengües territoriaus pròpries, açò ei normalizar es lengües minorizades, açò ei lutar contra colonialismes lingüistics, açò ei arreconéisher eth caractèr plurinacionau d’aguest país”.
Boya soslinha l’importància del detalh semantic: “Cada còp que desbrembatz [...] es partits deth non guanhen un vòte en Aran e er occitan ei mès tocat de mòrt”.
La fòrça de doas lengas per bastir ensems
Boya conclutz sa reflexion amb un messatge per bastir ensems: “Imaginatz dues lengües en tot lutar amassa contra era minorizacion. Imaginatz era poténcia der imatge de dus trocets de nacions oprimides en tot lutar per un futur melhor e mès liure. Imaginatz er exemple internacionau que seríem se toti mos respectam, sigam pòqui o molti parlants. Imaginatz se com guanharie era politica e eth jornalisme en discorsi, debats e articles d’opinion, se toti defenéssem que non son dues, que i ei era auta, qu'èm tres”.
Responsa del collectiu Koinè
Ara lo collectiu Koinè ven de publicar un comunicat que denóncia las manipulacions qu’a patit lor manifèst emplegadas per lo criticar. Dins aquel comunicat tanben precisan lor posicion per rapòrt a l’occitan: “Si que se defend que lo catalan e que l’occitan en Aran vengan, dins la futura republica, «l’ais integrador dins un encastre de presa en carga publica del multilingüisme»”, çò precisa lo collectiu.
Demest las divèrsas polemicas, cal soslinhar la reaccion de l’aranesa Mireia Boya, deputada al Parlament de Catalonha per la CUP, que publiquèt sus Nació Digital. Boya soslinha que l’occitan es doblament minorizat en Aran, reclama que l’occitan se prenga en compte coma lenga oficiala en Catalonha tota, e fa prene consciéncia que la nòva republica qu’es a se bastir conten dos bocins de doas nacions: “En territòri administratiu dera actuau Catalonha i a trocets de dues nacions. Eth gran ei eth Principat de Catalonha, ua part des Païsi Catalans; eth petit ei Aran, ua part d’Occitània. Dues nacions sense estat mès damb lengua, cultura e identitat pròpries”.
Nomenar lo país “Catalonha e Aran”
Boya insistís sus l’importància del biais de nomenar las causas e per tant insistís en disent: “Se defenetz eth catalan, quan parlatz, quan debatetz, quan senhalatz, quan hètz manifèsti, aquiu a on solament escriuetz e didetz «catalan» cambiatz-ac per «catalan e occitan». Quan parlatz de «Republica catalana», abituatz-vos a díder «Republica de Catalonha e Aran». Açò ei comparar lengües, açò ei respectar era pluralitat des lengües territoriaus pròpries, açò ei normalizar es lengües minorizades, açò ei lutar contra colonialismes lingüistics, açò ei arreconéisher eth caractèr plurinacionau d’aguest país”.
Boya soslinha l’importància del detalh semantic: “Cada còp que desbrembatz [...] es partits deth non guanhen un vòte en Aran e er occitan ei mès tocat de mòrt”.
La fòrça de doas lengas per bastir ensems
Boya conclutz sa reflexion amb un messatge per bastir ensems: “Imaginatz dues lengües en tot lutar amassa contra era minorizacion. Imaginatz era poténcia der imatge de dus trocets de nacions oprimides en tot lutar per un futur melhor e mès liure. Imaginatz er exemple internacionau que seríem se toti mos respectam, sigam pòqui o molti parlants. Imaginatz se com guanharie era politica e eth jornalisme en discorsi, debats e articles d’opinion, se toti defenéssem que non son dues, que i ei era auta, qu'èm tres”.
Responsa del collectiu Koinè
Ara lo collectiu Koinè ven de publicar un comunicat que denóncia las manipulacions qu’a patit lor manifèst emplegadas per lo criticar. Dins aquel comunicat tanben precisan lor posicion per rapòrt a l’occitan: “Si que se defend que lo catalan e que l’occitan en Aran vengan, dins la futura republica, «l’ais integrador dins un encastre de presa en carga publica del multilingüisme»”, çò precisa lo collectiu.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
CONSERVAR L´ARANES ES LLUITAR PER CONSERVAR LO CATALA , TOTES DUES LENGAS SON DIALECTES DE UN METEIX TRONC L´OCCITA, LENGUA MARE DEK CATALA E ARANES.
Aquest manifest anava dirigit a una gran part de la societat catalana que pensa que a la futura república catalana el castellà ha de ser també una llengua oficial, no pas a l'occità parlat a l'Aran què sempre ha estat respectat i defensat pel conjunt dels catalans.
Potser va estar malament per part del creadors del manifest obviar l'Aran i l'aranès, però des de l'independentisme català sempre s'ha defensat l'oficialitat de l'occità a catulnya, que recordo, què és l'únic lloc on l'occità és oficial a les institucions.
Nosaltres per tant estem a favor que l'occità sigui oficial a Catalunya, que sinó m'equivoco ja ho és, i el que es vol fer recular és l'espanyol, què és una llengua tant imperialista com el francès.
#8 Ah ? E perqué la diglossia (fenomèn sociolingüistic plan conegut) n'existiré pas dens lo cas deu catalan ? Lo catalan qu'a clarament un estatut superior en Aran puishqu'ei la lenga d'ua entitat politica qui l'englòba. Que sabetz plan que dens los examèns de Selectivitat que cau amuishar la soa coneishença deu castelhan E deu catalan, non de l'aranés; donc qu'ei mei important de plan conéisher lo catalan que de non pas conéisher l'aranés.
Shens ométer que lo catalan ei la lenga de la politica (sonque entà Mireia Boya e los sons camaradas).
Díser aquò n'ei pas estar anticatalanista o anticatalan, qu'ei díser las causas de manièra precisa entà trobar solucions.
#7 Era soleta lengua imperialista que hè a recular er aranés ei er espanhòl
Eth catalan en Aran ei ua lenga imperialista e capvirada., que e força mau ar aranes-gascon.
Eth catalan ei ua impocision dera generalitat, aliena ath noste sentiment.
Aranes, brembate´n tostemp gascon.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari