Actualitats
Libertat a començat lo camin de sa refondacion
Lo 1r de mai se debanarà un acamp politic a Pau per bastir un nòu movement “dab navèras personas e ua navèra linha politica”
Libertat a començat lo camin cap a sa refondacion, que començarà lo 1r de mai que ven. Ara, lo movement de l’esquèrra revolucionària occitana se barra en tot metre en plaça un comitat de construccion per far un movement nòu, que se presentarà lo 1r de mai dins un acamp politic a Pau (Bearn). S’agís d’una refondacion “mès dab navèras personas e ua navèra linha politica”, segon çò qu’an confirmat a Jornalet.
Dins l’acamp del 1r de mai se presentarà lo projècte del comitat per bastir aquel nòu movement, basat sus tres tòcas principalas:
Aquela refondacion ven d’una longa e prigonda reflexion al sen del movement Libertat:
Dins l’acamp del 1r de mai se presentarà lo projècte del comitat per bastir aquel nòu movement, basat sus tres tòcas principalas:
— Defendre los dreches democratics del pòble coma lo trabalh, lo lotjament, la santat, los dreches lingüistics e culturals del pòble occitan en ligam amb los autres pòbles en lucha del Mond.
— Organizar un movement sus tot lo territòri occitan per la reconeissença e l’autodetermiacion d’Occitània e la defensa dels dreches lingüistics e culturals, dont l’oficializacion e la recuperacion de la lenga d’òc.
— Luchar per la revolucion socialista.
— Organizar un movement sus tot lo territòri occitan per la reconeissença e l’autodetermiacion d’Occitània e la defensa dels dreches lingüistics e culturals, dont l’oficializacion e la recuperacion de la lenga d’òc.
— Luchar per la revolucion socialista.
Aquela refondacion ven d’una longa e prigonda reflexion al sen del movement Libertat:
“Qu’avem apitat un bilanç de la nosta accion politica, de las nostas practicas militantas despuish la creacion deu movement a l’abòr 2009. Qu’èm tornats a la hont tà tornar pensar la nosta accion e la nosta idèa politica. Lo but d’un revolucionari qu’ei de har la revolucion shens esperar qu’arribèsse mes en bastir-la dia après dia. Aqueth moment viradís de l’istòria de l’umanitat dab las annadas mauaisidas a viéner, la crisi creishenta, qu’ei tanben un moment clau tau pòble d’Occitània. Qu’ei lo moment on va vàder lo procès revolucionari au nivèu mondiau.
La situacion economica, sociau, culturau que’s guasta mei anar mei cada dia, e l’esquèrra qu’ei completament desorganizada. La dreta mei dura qu’ei a l’ofensiva, las pensadas reaccionàrias que dominan las nostas societats. Dab lo pretèxt de protegir la populacion, l’Estat que muisha la soa vertadèra natura, la d’un aparelh repressiu qui s’aprèssa deu faishisme. Los e las militant(a)s e activistas progressistas que son perduts/udas, en saber pas mei que har.
Daubuns pensan que l’extremisme ei la sola sortida d’escap, per d’autes lo sol mejan d’accion (que non poscan pas despassar) qu’ei lo pacifisme. Lo hèit que lo movement progressista sia esglaishat mentre que las classas popularas e intermediàrias e son tocadas au còr per la crisi pòt paréisher paradoxau. De hèit ne n’ei pas, n’ei pas ua paradòxa, mes ua maishanta concepcion e ua maishanta compreneson de l’istòria per l’esquèrra dens l’Estat francés. Qu’i avem tanben participat.
A costat d’aquò, la question occitana n’ei pas jamei estada tan presenta en la societat mes l’estat francés contunha de negar los nostes drets culturaus e politics mei fondamentaus.
L’analisi d’aquera situacion e la nosta istòria que ns’an miats a questionà’ns sus subjèctes e practicas numerós.”
La situacion economica, sociau, culturau que’s guasta mei anar mei cada dia, e l’esquèrra qu’ei completament desorganizada. La dreta mei dura qu’ei a l’ofensiva, las pensadas reaccionàrias que dominan las nostas societats. Dab lo pretèxt de protegir la populacion, l’Estat que muisha la soa vertadèra natura, la d’un aparelh repressiu qui s’aprèssa deu faishisme. Los e las militant(a)s e activistas progressistas que son perduts/udas, en saber pas mei que har.
Daubuns pensan que l’extremisme ei la sola sortida d’escap, per d’autes lo sol mejan d’accion (que non poscan pas despassar) qu’ei lo pacifisme. Lo hèit que lo movement progressista sia esglaishat mentre que las classas popularas e intermediàrias e son tocadas au còr per la crisi pòt paréisher paradoxau. De hèit ne n’ei pas, n’ei pas ua paradòxa, mes ua maishanta concepcion e ua maishanta compreneson de l’istòria per l’esquèrra dens l’Estat francés. Qu’i avem tanben participat.
A costat d’aquò, la question occitana n’ei pas jamei estada tan presenta en la societat mes l’estat francés contunha de negar los nostes drets culturaus e politics mei fondamentaus.
L’analisi d’aquera situacion e la nosta istòria que ns’an miats a questionà’ns sus subjèctes e practicas numerós.”
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Espero, de véer naisser calcaren que la puesche devenir biai d'rechamp per lo pòple d'òc. Agacho la situaccion dal caire de las valeas occitanas piemontesas, arrès un pauc a l'eicart de ça que la se passa dins l'occitania granda. La s'es deivloppat un certen sentiment d'ésser pòple, totun zo eipelís mesquè dins de conteste coma las fèstas, los baletis o al maxime per la revendiccion lenguïstica. La se vèi jamai lo monde que s'apercept occitan se rechampar per problemes socials. Segond mi las lutas, e la consideraccion de certenas tematicas la porrian devenir biai per eslargir aquel sentiment d'apartenença que ara es basat mesquè sus la lènga.
A revéer !
l´extrema esquerra mai va afegir res a la defensa dels drets linguistics i mentres sigui a l´escena seguira sent un tropeç a catalunya occitania i el mon.
lo 17 es una responsa al Casa de Marselha
E non, anarquisme e comunisme son 2 tendéncias del movement socialista. A la debuta era pas trencat coma ara, tots se disián socialistas. Veire los escriches de la Louise Michel, del Émile Digeon o del Émile Pouget, e de tan d'autres...
#15 i a tanben detractors que se pausicionan pas suu hons o sus la linha politica mès sus la fòrma e la manca absoluda de seriós e de rigor d'aqueth movement. esperi damb impaciéncia aqueth bilanç e aqueras naveras basas. damb impaciéncia mès shens gaire d'espers pasmens...
tots los que se trufan de Libertat ! son pas forçadament opausats damb l'idèa d'un movement revolucionari occitan.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari