CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Actualitats

Lo País Valencian a celebrat la Diada del 25 d’abril amb estrambòrd

Mai de 40 000 personas manifestèron per la lenga, la cultura e lo país dins la primièra “Diada” après mai de vint ans del Partit Popular al govèrn

| Eva Máñez / Valenciaplaza.com
Aperaquí 40 000 personas manifestèron dissabte per carrièras a Valéncia per commemorar lo 25 d’abril, la jornada nacionala non oficiala del País Valencian. Lo 25 d’abril los valencians se remembran de la casuda del Reialme de Valéncia en 1707 davant las tropas borbonosas. Catalonha tombariá en 1714 e Malhòrca en 1716. Aquela desfacha representèt la fin de las institucions pròprias e la castelhanizacion del país.
 
Darrièr lo lèma “Fasèm lo País Valencian” los manifestants celebrèron la primièra Diada amb lo nòu govèrn d’esquèrra de la Generalitat Valenciana e amb la revendicacion de recuperar la Radiotelevision Valenciana e TV3. “Las causas son a cambiar, e las cal cambiar mai encara. Aqueste país deu anar endavant. En aqueste país avèm fach un pas e nos cal anar mai endavant encara, çò diguèt Joan Francesc Mira, president d’Accion Culturala del País Valencian, l’associacion qu'aviá convocada la manifestacion. Los manifestants “venon d’exprimir que sèm contents del cambiament”, çò precisèt Mira en tot avertir: “farem mai de pression e destorbarem se cal per que lo cambiament se remarque mai encara”.
 
 
Omenatge als qu’an luchat per la lenga e la cultura
 
Ongan, après 16 ans de vèto del Partit Popular, se tornèt far la Fèsta de la Cultura dins las arenas de Valéncia, amb d’artistas de tria coma Lluís Llach, Obrint Pas, Al Tall, Feliu Ventura, David Fernández, Borja Penalba...
 
La fèsta foguèt un omenatge a totes los qu’an luchat per la lenga e la cultura e i aguèt un remembre especial per Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural e deputada de Junts pel Sí al Parlament de Catalonha, que moriguèt fa qualques meses. Tanben se remembrèron de Guillem Agulló, militant catalanista e antifaissista assassinat en abril de 1993 per un un grop d’ultradrechistas.
 
Dins lo vidèo que seguís, podèm veire lo moment que Lluís Llach esmoguèt lo public en cantant la cançon Que tinguem sort(Qu’ajam l’astre), acompanhat de David Caño, Borja Penalba, David Fernàndez e qualques còrs del país.
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

La Batalha de Valéncia País mieu
12.

Ai viscut fòrça ans a Valéncia e visquèri çò que se nomenèt la Batalha de Valéncia. Ai fòrça bones amics ailà, en un e d'autre partit, e ai parlat fòrça amb eles sus aquel tèma. Cresi que Catalonha es anat per davant totjorn en questions nacionalistas e culturalas, e als valencians los prenguèt a estonament. Quand los catalans, lo sègle passat, decidiguèron se separar lingüisticament d'Occitània, volguèron embarcar los valencians en un projècte d'una granda Catalonha, que cridèron après Països Catalans e que, a despart de Fustièr e cèrt elèit universitari, degun a Valéncia a aimat. Volguèron cambiar lo nom de Lenga Valenciana dels classics, e cambiar la nòrma contra la far mai de Barcelona. E cridar a la cultura valenciana cultura catalana. Aiçò los valencians o vòlon pas. L'esquèrra, de procedéncia universitària, cerquèt aquel projècte. E en reaccion los valencians sostenguèron a la drecha. A Valéncia se sentiguèt totjorn la lenga coma pròpria e desparièra de la catalana. E la cultura tanben. Per aquò lo catalanisme ditz "la nòstra lenga" o "la lenga propia", perque se parla de catalan o de Païses Catalans, los vòta pas ni 1%. Quand arriban las eleccions los catalanistas amagan las siás bandièras catalanas e los sieus Païses Catalans per captar de vòts. Los castellanistes trason la bandièra valenciana e la lenga valenciana per aténher de vòts, mas los es parièr perque çò que vòlon es lenga castelhana. Cresi que lo nacionalisme valencian contunha de patir la guèrra entre castellanistes e catalanistas, e es mòrt. Fòrça que li dison a el blavers son castellanistas anti-catalanistas, e d'autras son valencianistas, e qualques occitanistas. E fòrça que li dison a els catalanistas son valencianistas, mas d'autras an renonciat a la siá nacion e los agradariá èsser catalans. Senti pena per Valéncia.

  • 5
  • 0
La Batalha de Valéncia
11.

Ai viscut fòrça ans a Valéncia e visquèri çò que se nomenèt la Batalha de Valéncia. Ai fòrça bones amics ailà, en un e d'autre partit, e ai parlat fòrça amb eles sus aquel tèma. Cresi que Catalonha es anat per davant totjorn en questions nacionalistas e culturalas, e als valencians los prenguèt a estonament. Quand los catalans, lo sègle passat, decidiguèron se separar lingüisticament d'Occitània, volguèron embarcar los valencians en un projècte d'una granda Catalonha, que cridèron après Països Catalans e que, a despart de Fustièr e cèrt elèit universitari, degun a Valéncia a aimat. Volguèron cambiar lo nom de Lenga Valenciana dels classics, e cambiar la nòrma contra la far mai de Barcelona. E cridar a la cultura valenciana cultura catalana. Aiçò los valencians o vòlon pas. L'esquèrra, de procedéncia universitària, cerquèt aquel projècte. E en reaccion los valencians sostenguèron a la drecha. A Valéncia se sentiguèt totjorn la lenga coma pròpria e desparièra de la catalana. E la cultura tanben. Per aquò lo catalanisme ditz "la nòstra lenga" o "la lenga propia", perque se parla de catalan o de Païses Catalans, los vòta pas ni 1%. Quand arriban las eleccions los catalanistas amagan las siás bandièras catalanas e los sieus Païses Catalans per captar de vòts. Los castellanistes trason la bandièra valenciana e la lenga valenciana per aténher de vòts, mas los es parièr perque çò que vòlon es lenga castelhana. Cresi que lo nacionalisme valencian contunha de patir la guèrra entre castellanistes e catalanistas, e es mòrt. Fòrça que li dison a el blavers son castellanistas anti-catalanistas, e d'autras son valencianistas, e qualques occitanistas. E fòrça que li dison a els catalanistas son valencianistas, mas d'autras an renonciat a la siá nacion e los agradariá èsser catalans. Senti pena per Valéncia.

  • 8
  • 0
"Tàrrega" Igualada (PP.CC.)
10.

No ho entenc, els PP.CC. no és una invasió, ni una colonització crec, potser l'anhel d'una gent que te un nexe comú i que el vol compatir i estar junts.
Si els Valencians volen anar sols si, però els Catalans ho volem fer amb les Valencians, amb els Rossellonencs, els de la Franja, els Mallorquins, els Algueresos, i els del Carxe, i ja que ho dieu, perquè no amb els Occitans.
Si no voleu i no sabeu la Llengua que parleu, podeu anar sols, però recordeu que un dia una gent va lluitar per unes llibertats, i que ho feren per tots, com quan els Catalans lluitem per tots els territorris,
i noi en volem oblidar a cap.
No soc Valencià i no se com us sentiu, però sempre us he sentit com a gent pròpia.
"El Tàrrega".

  • 0
  • 0
carles països valencians
9.

#8

Xè pirolet, tu pareix que estàs molt informat de lo paìs valencià ... recollons! però en realitat ets un ignarant, em som moltìssims d'esquerres al nostre pais, que no som PP, que no volem que catalunya ens engulga disn quimèric i fantasmagòric projecte de països catalans, ni pensar-ho. Nosaltres tinguem hsitòria propia, llengua propia, gastronomia propia, clima propi, folfkolt propi, DIFERENT DEL CATALÀ, ni millor ni pijor, DIFERENT, amb els germans catalans i occitans ens sentim agust i compartim tantes coses, com també compartim amb els gallecs, vascos, castellans o italians ... aixina que, informa't bé, no veges nomès TV3 i catalunya-ràdio, obri els ulls i adona.te'n que SOM UN POBLE DIFERENT, BONICO, GRACIÓS, INDEPENDENT I MERAVELLÓS
VALENCIA ESTÀ DE MODAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA

  • 3
  • 2
Pirolet
8.

#7 Te'n fagues pas Amalric. Aqueles tròls son 4 "blaveros" o "botiflers", d'aqueles que van un còp per setmana onorar lo ninòt de pèira del rei "Chaume" coma dison eles. D'ases que t'explican que per que suls autobuses i a "eixida" en luòc de "sortida" lo valencian es pas de catalan. D'aqueles qu'an pinturlejat la senyera de blau imposant aital a tot lo País Valencian çò qu’èra lo drapeu de la vila de Valéncia. Sus aquò, lo PSPV, de reculada en reculada faguèt lo nis del cocut PP. De “blavero”, aquí, ne diriam “revisionista”. Lo Partit Valencianista, que foguèt lèu absorbat pel PP foguèt fondat per González Lizondo, l'ancian cònse franquista de Valéncia. Amb la Barberà (que la preson li penja al nas per corrupcion de campionat) coma darrièra cònsa PP, la bocla es estada boclada.

  • 1
  • 3

Escriu un comentari sus aqueste article