Actualitats
Portugal, 16 ans après la despenalizacion de totas las drògas
L’an 2000, João Goulão, un mètge especializat en terapias contra la dependéncia, enreguèt un plan nacional pauc convencional contra las drògas en Portugal. Dempuèi aquel moment, s’es despenalizat la possession de totes los estupefasents: de la marihuana fins a l’eroïna en passant per las anfetaminas e la cocaïna.
Coma o descriu Vice News, la lucha antidròga dins lo país se realiza per un autre angle: los que son arrestats en possession d’aquel tipe de substàncias compareisson davant los diches “comitats de dissuasion”, formats per de psicològs, d’avocats e d’assistents socials. Pasmens, las drògas son encara illegalas e los que son implicats amb lor trafec e lor distribucion pòdon èsser jutjats, condemnats e embarrats en preson.
E mai s’alavetz aquela politica desencadenèt una granda polemica, 16 ans puèi, Portugal es vengut una referéncia en matèria de legislacion antidròga, en se basant sus l’aplicacion de terapias motivacionalas, sus l’usatge de medicaments, sus de tractaments de desintoxicacion, sus de sistèmas de terapias de grop e sus un plan de reïnsercion professionala pels toxicomans.
A l’ora d’ara los resultats demostrats pel sistèma son estats estonantament positius: s’es demenit exponencialament lo consume d’estupefasents, e tanben l’indèx d’infeccions per VIU (de 1016 cases en 2001 a 56 cases en 2012) e las mòrts per subredòsi fins a l’80%.
Aital, las drògas son estadas mens estigmatizadas e la societat percep l’usatgièr coma un consumaire e non pas coma un delinquent. “Ieu cresi que se tracta de respectar aquel procès e d’assumir que dins lo quite cas que qualque un contunhe de consumar de drògas, aquela persona merita l'investiment de l’estat, d’un estat que faga tot çò possible per li ofrir una vida melhora e mai longa”, çò explica Goulão.
Après la session especiala de l’Assemblada Generala de las Nacions Unidas sus la politica globala de las drògas, celebrada a Nòva York la setmana passada, lo mètge portugués a convidat las nacions a considerar aquel modèl, en prenent en compte las circonstàncias pròprias de cada país. Cal pas desmembrar que l’interdiccion pòt èsser lo camin perfièch per aumentar lo prètz del mercat negre e per intensificar lo poder de las organizacions criminalas que lo contraròtlan, sens portar de solucion reala al problèma.
Aqueste article es adaptat de Geopolítica.cat amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion
Coma o descriu Vice News, la lucha antidròga dins lo país se realiza per un autre angle: los que son arrestats en possession d’aquel tipe de substàncias compareisson davant los diches “comitats de dissuasion”, formats per de psicològs, d’avocats e d’assistents socials. Pasmens, las drògas son encara illegalas e los que son implicats amb lor trafec e lor distribucion pòdon èsser jutjats, condemnats e embarrats en preson.
E mai s’alavetz aquela politica desencadenèt una granda polemica, 16 ans puèi, Portugal es vengut una referéncia en matèria de legislacion antidròga, en se basant sus l’aplicacion de terapias motivacionalas, sus l’usatge de medicaments, sus de tractaments de desintoxicacion, sus de sistèmas de terapias de grop e sus un plan de reïnsercion professionala pels toxicomans.
A l’ora d’ara los resultats demostrats pel sistèma son estats estonantament positius: s’es demenit exponencialament lo consume d’estupefasents, e tanben l’indèx d’infeccions per VIU (de 1016 cases en 2001 a 56 cases en 2012) e las mòrts per subredòsi fins a l’80%.
Aital, las drògas son estadas mens estigmatizadas e la societat percep l’usatgièr coma un consumaire e non pas coma un delinquent. “Ieu cresi que se tracta de respectar aquel procès e d’assumir que dins lo quite cas que qualque un contunhe de consumar de drògas, aquela persona merita l'investiment de l’estat, d’un estat que faga tot çò possible per li ofrir una vida melhora e mai longa”, çò explica Goulão.
Après la session especiala de l’Assemblada Generala de las Nacions Unidas sus la politica globala de las drògas, celebrada a Nòva York la setmana passada, lo mètge portugués a convidat las nacions a considerar aquel modèl, en prenent en compte las circonstàncias pròprias de cada país. Cal pas desmembrar que l’interdiccion pòt èsser lo camin perfièch per aumentar lo prètz del mercat negre e per intensificar lo poder de las organizacions criminalas que lo contraròtlan, sens portar de solucion reala al problèma.
Aqueste article es adaptat de Geopolítica.cat amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Molt ben Portugal.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari