capçalera campanha

Actualitats

Lo Conselh d’Estat francés a refusat lo recors contra la reforma del collègi

L’estat a fach desparéisser los decrets incriminats que portavan en contradiccion aquela reforma. Las consequéncias per l’ensenhament de l’occitan son catastroficas

Dimècres passat lo Conselh d’Estat francés regetèt la requèsta en anullacion de la reforma del collègi qu’aviá pausat al Conselh d’Estat francés l’ensenhaire peiregòrd Martial Peyrouny amb lo Collectiu dels Mespresats. La raportaira publica donèt pas la rason a la màger part dels ponches del recors dels ensenhaires occitanistas. Aquel recors se depausèt en junh passat e exigissiá al Conselh d’Estat francés l’annulacion de la reforma del collègi. Una reforma, prevista per la rintrada de 2016, prevei de marginalizar mai encara l’ensenhament de l’occitan; mas contraven a una sèria de convencions e es aquò que lo Collectiu dels Mespresats cercava de denonciar. Declaran:
 
“Lo nòstre recors es refusat perque es estat pauc a cha pauc voidat de sa substància per lo govèrn. Queu refús dau recors es lo resultat de las alèrtas lançadas per los quites collègas ensenhaires e que menèron a la desparicion daus decrets incriminats”.
 
D’efièch, se denonciava un “abús de poder” de l’estat francés contra las convencions signadas amb los rectorats per la region de Miègjorn-Pirenèus, los departaments de Tarn, Tarn e Garona, los Nauts Pirenèus, Gers, Avairon, la region d’Aquitània e los departaments dels Pirenèus Atlantics, Gironda, Dordonha e Òlt e Garona, dins lo quadre de l’article L.312-10 del Còde de l’educacion. Lo Collectiu apond:
 
“Lo resultat potenciau per la rintrada de 2016: qu’es l’statu quo per las acadèmias que dispausan d’una convencion region-rectorat, coma en Aquitània o en Miegjorn-Pirenèus emb daus objectius chifrats. Per las autras, serà l’aplicacion pura e simpla de la reforma dau collègi emb las consequéncias catastroficas que coneissèm per l’ensenhament de l’occitan, mas tanben de las autras lengas regionalas.”
 
Pasmens, la raportaira a donat rason al collectiu d’ensenhaires occitans a prepaus de la demanda “qu’una partida dau decret pertochant los oraris setmaniers siá anullat. Un collegian poirà seguir una opcion de lenga regionala en aver un volum d’oraris superior a 26 oras se o desira”.
 
“Avèm enquèra e totjorn vertadierament mestier d’una lei per protegir e perennizar l’ensenhament de las lengas istoricas de França pr’amor que las inegalitats demest las acadèmias se van chavar enquera mai a la rentrada entrant”, çò conclutz Peyrouny, en cridant a la manifestacion que se tendrà dissabte que ven a Peireguers.
 
Podètz trobar mai d’informacions sus La Setmana e sul Blòg Occitan de France 3.
 
 
Manifestacion dissabte que ven a Peireguers
 
Dissabte que ven, 21 de mai, se debanarà a Peireguers una manifestacion per revendicar una lei de las lengas. Lo collectiu Peiregòrd Occitan pensan qu’es ora de prene las causas en man, après tant de malescasudas per far legiferar sus las lengas, çò rapòrta La Setmana.
 
En luòc d’una manifestacion tradicionala, amb passacarrièra e megafòns, lo collectiu Peiregòrd Occitan pensan a un rassemblament que se farà a 17h a la Plaça de la Ciutat. Ailà, dins l’estil de las darrièras protèstas de la Nuèch de Pè, i aurà primièr de presas de paraula seguidas d’un grand balèti.
 
“Serà l’eschasença d’amassar dau mond a un endrech precís per discutir e far fèsta, dins aquelas condicions es melhor de far daus rescontres, de discutir, de debatre o de prene daus contactes que non pas pendent una manifestacion tradicionala”, çò diguèt Marçau Peyrouny a la Setmana.
 
 
Far pression suls deputats
 
En mai d’aquò, lo collectiu vòl forçar l’Assemblada francesa a reprene lo subjècte d’una lei per las lengas. Après la malescasuda de la proposicion de lei constitucionala portada pel deputat breton Paul Molac, que demandava la proteccion de las lengas minorizadas dins l’educacion e dins los mèdias publics, la còla de Peiregòrd Occitan pensan de s’apiejar sus la proposicion de lei de Le Fur. “Los ciutadans se devon mesclar de çò que los pertòchan, se o fasèm pas, degun o farà pas”, çò precisèt Peyrouny a la Setmana.
 
Per tant, los de Peiregòrd Occitan portaràn un tèxt al deputat socialista Pascal Deguilhem, per que lo pòrte a l’Assemblada francesa. En mai d’aquò, se demanda que totes los actors se mobilizen e vesiten lors deputats que fan partida del grop d’estudis parlamentaris sus las lengas. Dins aquel sens suggerís als militants del departament dels Pirenèus Atlantics de vesitar la deputada Colette Capdevielle, o que los de Gironda vesiten Martine Faure e Alain Rousset.
 
Per assegurar la pression, los sòcis del Collectiu son plan decidits a far de ponheduras de recòrd pro regularas. Lo seguiment sul tèxt de lei portat al deputat contunharà pendent l’estiu. Lo 1r d’octòbre, quand lo Bornat de Peiregòrd recebrà lo grop Nadau a Marçac, lo Collectiu Occitan Peiregòrd auçarà tanben la votz. 

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris

francesc palma de mallorca
17.

Lo Manelet valls per traidor a los trabalhador e a l'educacion, a partir d'ara no podrà ser mai del Barça e serà castigat a ser del Reale Madrid. Dura penitència.

  • 0
  • 0
Nos-faudriá-pas-prene-per-de-cons Quichacolha
16.

#6

Faus! Un IPR se chauta pas jamai dau governament e de sei decrets: lei fa aplicar ais ensenhaires.

  • 3
  • 0
Gerard Joan Barceló Pèiralata
15.

#14 Avètz de tot en tot rason, es injust que lei legeires de Jornalet aparen un ensenhament decent de l'occitan...

  • 7
  • 0
garric
14.

#11 Lo contengut es "amagat". Es una fòrma de censura clara, mentre que i aviá pas res de blaimable dins lo tèxt. Ne prèni acte e vos daisse a vòstre unanimisme.

  • 0
  • 12
Ernèst Guevara Jr. L'Avana
13.

#12 Normal. La refòrma a per tòca de costar mens. Tot çò mai es de parlicada pedagogista per justificar davant los ases qu'anam far melhor amb mens. Coma se podiam beure mai amb mens d'aiga… Nos prenon per d'ases, mas d'ases non sèm pas. Enfin, gaireben totes…

  • 6
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article