Actualitats
Dos aventurièrs ensajaràn de demostrar que se pòt navigar de Groenlàndia fins a Escòcia en caiac
Los exploraires Olly Hicks e George Bullard seguiràn los passatges d’un relat semilegendari del sègle XVII. La gèsta a de ponches comuns amb l’aventura del Kon-Tiki dins l’Ocean Pacific
D’istòrias que se pèrdon dins la nuèch dels tempses explican que i aguèt una epòca que qualques navigaires inuits arribèron a las còstas d’Escòcia en remant sus lors caiacs. Mas, una traversada coma aquela es possibla de verai? Los exploraires angleses Olly Hicks e George Bullard son convencuts que òc. E o vòlon demostrar l’estiu que ven, en un viatge de sièis setmanas entre Groenlàndia, Islàndia, las Illas Feròe e Escòcia.
Hicks e Bullard començaràn lor aventura a las còstas groenlandesas, d’ailà espèran d’arribar en Islàndia en 72 oras aperaquí. An previst de se pausar qualques jorns sus l’illa dels volcans abans de tornar prene la mar, cap a las Feròe. “La part mai dura del viatge”, çò dison, que durarà sièis jorns de seguida.
Après se pausar un còp de mai e participar a una recepcion dins la capitala feroesa, Tórshavn, los dos aventurièrs ensajaràn de completar la gèsta amb doas traversadas de mai. De las Feròe, an previst d’arribar a l’illa escocesa de North Rona, ont se pausaràn un jorn abans de prene tornarmai lo caiac per arribar al Cap Wrath, dins l’extrèm nòrd de l’illa de la Grand Bretanha.
L’istòria dels Finnmen
L’aventura d’Hicks e Bullard seguís los passatges dels relats enregistrats al sègle XVII sus l’arribada de qualques navigaires desconeguts en Escòcia. Foguèron apelats Finnmen perque dins un primièr moment se considerèt qu’èran probable de pescaires finlandeses.
Mas pus tard aqueles Finnmen foguèron restacats amb los inuits, una teoria suggerida pel fach que los musèus escoceses presèrvan de caiacs e de pèls d’origina inuit. Se poiriá tractar d’inuits capturats coma presonièrs, embarcats dins de vaissèls europèus e que puèi se serián poguts escapar. O ben, coma o pensan los dos aventurièrs, poiriá èsser verai, tanben, que los navigaires inuits foguèsson capables d’arribar en Escòcia en caiac.
Un Kon-Tiki modèrne
Dins aquesta entrevista, Hicks explica que sa motivacion es de veire se de verai una gèsta coma aquela es possibla. E dins aquel sens, lo navigaire anglés compara son expedicion amb aquela tan famosa del Kon-Tiki. En 1947, l’exploraire norvegian Thor Heyerdahl e sos companhs naviguèron dins un batèl, lo Kon-Tiki, pendent 101 jorns, entre l’America del Sud e Polinesia. Lor tòca èra de demostrar que los abitants americans precolombins poirián aver colonitzat, per mar, las illas del Pacific.
Aqueste article es adaptat de Nationalia amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion
Hicks e Bullard començaràn lor aventura a las còstas groenlandesas, d’ailà espèran d’arribar en Islàndia en 72 oras aperaquí. An previst de se pausar qualques jorns sus l’illa dels volcans abans de tornar prene la mar, cap a las Feròe. “La part mai dura del viatge”, çò dison, que durarà sièis jorns de seguida.
Après se pausar un còp de mai e participar a una recepcion dins la capitala feroesa, Tórshavn, los dos aventurièrs ensajaràn de completar la gèsta amb doas traversadas de mai. De las Feròe, an previst d’arribar a l’illa escocesa de North Rona, ont se pausaràn un jorn abans de prene tornarmai lo caiac per arribar al Cap Wrath, dins l’extrèm nòrd de l’illa de la Grand Bretanha.
L’istòria dels Finnmen
L’aventura d’Hicks e Bullard seguís los passatges dels relats enregistrats al sègle XVII sus l’arribada de qualques navigaires desconeguts en Escòcia. Foguèron apelats Finnmen perque dins un primièr moment se considerèt qu’èran probable de pescaires finlandeses.
Mas pus tard aqueles Finnmen foguèron restacats amb los inuits, una teoria suggerida pel fach que los musèus escoceses presèrvan de caiacs e de pèls d’origina inuit. Se poiriá tractar d’inuits capturats coma presonièrs, embarcats dins de vaissèls europèus e que puèi se serián poguts escapar. O ben, coma o pensan los dos aventurièrs, poiriá èsser verai, tanben, que los navigaires inuits foguèsson capables d’arribar en Escòcia en caiac.
Un Kon-Tiki modèrne
Dins aquesta entrevista, Hicks explica que sa motivacion es de veire se de verai una gèsta coma aquela es possibla. E dins aquel sens, lo navigaire anglés compara son expedicion amb aquela tan famosa del Kon-Tiki. En 1947, l’exploraire norvegian Thor Heyerdahl e sos companhs naviguèron dins un batèl, lo Kon-Tiki, pendent 101 jorns, entre l’America del Sud e Polinesia. Lor tòca èra de demostrar que los abitants americans precolombins poirián aver colonitzat, per mar, las illas del Pacific.
Aqueste article es adaptat de Nationalia amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari