Actualitats
Grècia protèsta al près de l’organizacion de l’Èuro 2016 per una “provocacion” dels suportaires albaneses
Portavan una bandièra qu’acusava Grècia del genocidi de 100 000 albaneses en Tsamouria en 1944
Lo govèrn de Grècia a protestat al près de l’UÈFA e de França, organizaires de l’Èuro 2016 de fotbòl, e demanda d’explicacions per l’aparicion d’una bandièra “provocadoira” qu’apareguèt dins la partida entre Albania e Soïssa, segon d’informacions de Geopolítica.cat. La bandièra en question, portada per de suportaires albaneses, acusava Grècia del “genocidi” de 100 000 albaneses dins la region de Tsamouria (Tsamouria en grèc o Çamëria en albanés). Se tracta d’una partida de la region d’Epir qu’a l’ora d’ara es devesida entre los estats albanés e grèc.
Amb aquela bandièra, los suportaires albaneses remembravan la deportacion dels albaneses musulmans d’aquela region, organizada pel govèrn grèc en 1944. Èra una responsa del govèrn ellèn als chaples que d’albaneses que collaboravan amb l’Alemanha nazi faguèron a la vila grèga de Paramythia.
Los govèrns actuals de Grècia e Albania an afirmat en d’escasenças multiplas que i a pas cap d’“afar de Tsamouria”. La posicion oficiala de Tirana es considerada pels grops radicals coma una traïson dels interèsses nacionals albaneses; e es tot aquò que provòca d’incidents coma l’accion mençonada dins aquesta nòva, pendent un eveniment internacional.
Amb aquela bandièra, los suportaires albaneses remembravan la deportacion dels albaneses musulmans d’aquela region, organizada pel govèrn grèc en 1944. Èra una responsa del govèrn ellèn als chaples que d’albaneses que collaboravan amb l’Alemanha nazi faguèron a la vila grèga de Paramythia.
Los govèrns actuals de Grècia e Albania an afirmat en d’escasenças multiplas que i a pas cap d’“afar de Tsamouria”. La posicion oficiala de Tirana es considerada pels grops radicals coma una traïson dels interèsses nacionals albaneses; e es tot aquò que provòca d’incidents coma l’accion mençonada dins aquesta nòva, pendent un eveniment internacional.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
E perquè no reivindicar pas fet ocorreguts abans de Matussalem ?
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari